Ens apropem a unes dates en què tindrem més temps lliure de l’habitual i en algun moment potser ens avorrirem o com alguns diuen “espero les vacances per tenir l’oportunitat d’avorrir-me”.
Algunes vegades parlem de l’avorriment de manera molt banal, com un plaer, quan en realitat no estem parlant d’avorriment, estem parlant de no fer res. No hem de confondre el plaer de la contemplació, el d’estar relaxats, el de tenir temps lliure o de tenir la ment desocupada de les obligacions quotidianes, amb l’avorriment. De fet, moltes vegades ens avorrim quan fem tasques que es resulten pesades.
El filòsof Andreas Elpidorou, que estudia les emocions, ens explica que l’avorriment apareix quan fem coses que no ens semblen ni interessants, ni satisfactòries i ens porta a pensar que realment ens agradaria estar fent una altra cosa. Ens avorrim quan la realitat no compleix les nostres expectatives.
Ningú vol patir el dolor que pot provocar l’avorriment, quan els estímuls que tenim no omplen el nostre dia a dia. Quan l’avorriment és continu en el temps pot arribar a ser patològic i afectar el nostre benestar i la nostra salut i pot ser la causa d’una baixa autoestima i de depressió.
Podem pensar que les persones que s’avorreixen són aquelles que tenen molt de temps lliure i no saben què fer, quan realment estan gaudint perquè es dediquen a fer activitats que a nosaltres ens poden semblar tedioses. De fet, l’avorriment sorgeix quan no tenim temps lliure perquè només tenim obligacions.
En el món laboral parlem que hem de fluir amb les tasques. Estem en un estat de flux quan estem fent una tasca o un projecte i es perd la noció del temps. Això vol dir que les exigències de l’activitat que estem desenvolupant estan equilibrades amb les nostres habilitats i els nostres recursos.
Quan hem de fer alguna cosa que ens és molt difícil o molt complicada notem avorriment, igual que quan veiem alguna pel·lícula o sèrie amb una trama que fa que ens perdem. De la mateixa manera quan les nostres habilitats són altes i la dificultat de la tasca que estem fent es baixa també notem avorriment. Per tant hem d’intentar trobar l’equilibri entre els estímuls i les exigències i les nostres capacitats i habilitats.
Hi ha estudis sobre l’avorriment a la feina, l’anomenat “síndrome de Boreout”. Aquestes persones estan avorrides, desmotivades, amb manca d’energia i amb estrès, i això pot derivar en quadres d’ansietat i insomni. Aquesta síndrome ha augmentat amb el teletreball, les persones necessiten comunicar-se i estar amb contacte amb els companys.
S’avorreixen els nens, els adolescents, els adults i també les persones grans. Estar avorrits ens fa sentir malament, però també és una alerta que alguna cosa no va bé i ens fa reflexionar per veure què és el que hem de canviar. Replantejar-nos les nostres activitats i fer coses més gratificants.
Un problema important avui és el de les persones grans a les residències d’avis. Quan es tenen totes les facultats cognitives i es tallen les activitats del dia a dia, com poden ser cuinar, cosir, cuidar les flors, parlar amb els veïns, les estem abocant a una pèrdua del seu valor com a persones. Podeu aprofundir en aquest tema amb un excel·lent estudi a les residències d’avis de la Dra. Josefa Ros publicant en un llibre que es diu La malaltia de l’avorriment.
Moltes vegades busquem solucions fàcils i anem a les xarxes socials, i la tecnologia fa que encara ens sentim més avorrits. És molt més útil fer tasques que sabem que ens donen satisfacció, com pot ser llegir, tocar un instrument, cosir, dibuixar.
Gaudim del temps lliure i de no fer res. I si estem patint dolor i malestar emocional a causa de situacions que es provoquen avorriment, pensem que és un alerta que hem d’aprofitar per reflexionar i buscar un canvi que ens porti a fer altres coses que ens donin satisfacció.