Després d’haver gaudit del Festival MOT, en el que el tema ha estat “Més noms per l’amor”, em ve de gust parlar d’aquesta emoció tan complexa, tan desitjada i tan intensa. Abans de tot aprofito per reivindicar aquest festival literari organitzat per l’Ajuntament de Girona i l’Ajuntament d’Olot, i demano i desitjo que no decaigui, i que per molts anys puguem continuar escoltant a Olot grans figures literàries, tant nacionals com internacionals. És una oportunitat per als lectors d’escoltar converses molt interessants.

Què en sabem de l’amor? Podríem dir que en sabem molt i també que no en sabem res. De vegades no sabem ni expressar que és l’amor o que significa per a nosaltres. Segons ens diu el psicòleg americà Robert J. Sternberg, que ha fet molts estudis en aquest tema, l’amor pot anar des de l’extrem de la desesperació humana que fa que les persones puguin enganyar, mentir, matar o desitjar morir quan el perden, fins a l’altre extrem, sent el motor dels més elevats actes morals. També ens diu que a qualsevol ens pot aclaparar en el moment menys esperat, independentment de l’edat, la classe social, la cultura i les creences. Podem dir que és una emoció universal i transversal tant a nivell personal com social.

L’amor es basa en tres components bàsics: la intimitat, la passió i el compromís. La clau de l’intimidat la trobem quan ens podem mostrar tal com som en una relació de confiança i acceptació mútua, i a on hi ha un equilibri entre aquesta intimitat i la nostra autonomia i independència personal. La passió es refereix a les ganes intenses d'unió amb la parella, que no sempre ha de ser carnal. És allò que sentim quan ens enamorem, un còctel d’hormones que construeix la base d’una relació amorosa. És l’expressió de desitjos i necessitats i que segons el seu grau de compliment té un impacte directe en l’autoestima o la frustració. El compromís és la decisió que es pren d’estimar l’altre, de mantenir l’amor i fer plans de futur, i s’expressa amb la lleialtat, la fidelitat i la responsabilitat.

La intimitat es desenvolupa gradualment a mesura que avança la relació i pot anar creixent. La passió és molt intensa al principi de la relació i creix de manera vertiginosa, i sol decréixer segons avança la relació. Segons estudis antropològics la passió desenfrenada dura entre un any i tres anys, més no ho podríem aguantar. El compromís creix a poc a poc al principi i s’estabilitza en el temps quan hi ha un equilibri en la relació entre beneficis i costos.

L’amor perfecte és una combinació dels tres components, però la realitat ens diu que és molt difícil de tenir i molt més encara de mantenir. Aquest amor complet quasi mai és permanent i amb el temps es perd la passió, i si tenim sort es consolida el compromís, que és l’amor racional, i la intimitat que ens dona l’estabilitat emocional. Raó i emoció semblem que són la base de les relacions de llarga durada.

Curiosament en un estudi sobre l’amor fet el 2013 per una universitat argentina, la paraula que més es va fer servir per definir l’amor va ser companyerisme i l’obstacle més gran per l’amor va ser definit com la falta de comunicació. Per tant, sembla que una combinació d’aquestes dues paraules serien la garantia d’una relació sòlida i duradora. També s’ha trobat una correlació alta entre amor i felicitat, un altre estudi fet a Espanya conclou que l’amor és una prioritat per als enquestats per a ser feliços.

Per tant, podem dir que un dels atributs fonamentals de l'ésser humà, bàsic per la seva felicitat, és la capacitat de donar i rebre amor. Valorar els altres, compartir moments i dir amb paraules i gestos “és bo que existeixis”, “m’importes”.

Les diferents converses durant el festival MOT van tenir en comú que l’amor és un tema apassionant i també inesgotable per escriure-hi. Podem tenir tantes versions com persones diferents que ens parlen sobre l’amor. Arriba fins al més profund de l'ésser humà, ens pot fer molt feliços i profundament desgraciats, i tots soms profundament addictes a aquesta emoció.