El passat dissabte 12 d'abril una causa major va impedir-me presentar Els conspiradors del canvi climàtic a l'Arxiu Comarcal de la Garrotxa. Tot i que l'acte ha quedat ajornat per a més endavant he considerat que als lectors i lectores que segueixen els meus articles en aquesta tribuna els hi pot interessar conèixer les motivacions intel·lectuals i polítiques que van impulsar-me a escriure aquest assaig que tanca el cicle de la meva literatura sobre el canvi climàtic després de publicar L'emergència climàtica a Catalunya. Revolució o col·lapse (Edicions 62, 2021).
L´OBJECTIU. El principal motiu va estat denunciar la corrupció del triangle Nacions Unides, multinacionals mineres i energètiques (especialment petrolieres i gasistes) i governs. Una conxorxa que està endarrerint la transició a l'economia solar. Es continua explotant, més que mai, gas, petroli, urani i carbó, al mateix temps que les institucions i els grans mitjans de comunicació parlen del fet que la transició energètica serà una realitat i viurem en un model energètic feliç, alimentat 100% per les renovables.
He pensat que aquest llibre pot interessar a un públic conscient i amb ganes de ser informat sobre les causes per les quals en els darrers cinquanta anys (a partir de la Conferència sobre el Medi Ambient Humà d'Estocolm de 1972) no s'ha aconseguit avançar en el canvi de paradigma energètic. Però alhora va dirigit a les noves generacions d’activistes que estan desencisades i desmobilitzades per culpa d'un context geopolític, derivat de les guerres d'Ucraïna i Gaza, que contradiu els discursos institucionals a favor de la sostenibilitat. És de pusil·lànimes creure que aquesta sostenibilitat és compatible amb els genocidis i ecocidis que pateix la humanitat.
No podem deixar en mans dels responsables de la crisi ecològica la governança de la lluita contra el canvi climàtic. A escala local i comarcal hem de pressionar als nostres governants que compleixin els acords que emanen del Parlament català i optin mesures fermes de mitigació i adaptació al canvi climàtic i que no practiquin l'ecopostureig. Nosaltres, els consumidors, podem optar ,en tot el possible, per formes d'alimentació transport i consum responsables que tinguin un cicle de vida descarbonitzat. El primer exemple, però, l'han de donar els governs i les empreses, especialment les més contaminants. Hem d'escoltar també als científics independents. El grup “Renovem-nos”, per exemple, es queixa que, tot i el seu alt nivell científic, rarament el govern de la Generalitat els hi demana ajuda.
LA SITUACIÓ DE GIRONA I CATALUNYA. És decebedor saber, per exemple, que les emissions de CO₂ de les grans empreses gironines van augmentar un 13% l'any 2024, segons l'Oficina Catalana de Canvi Climàtic. Deu companyies van alliberar a l'atmosfera 299.079 tones de diòxid de carboni. Entre les més contaminants les papereres, les fàbriques de calç, guix i cogeneració (Cales de Llierca, Torraspapel i Nestlé, entre les que llancen més diòxid de carboni). El Monitor públic d'emissions de Catalunya adverteix que ara mateix s'està “molt lluny" d'assolir els objectius fixats pels governs i organismes internacionals de cara el 2030. L'objectiu pel 2050 d'arribar a la neutralitat en emissions sembla una fal·làcia.
Jaume Terradas, catedràtic d'ecologia de la UAB, un dels impulsors del grup “Renovem-nos”, ha declarat indignat: “A Catalunya, el canvi climàtic no és una prioritat.(...). No pot ser que les comarques de Girona només produeixin l'1% de l'energia que consumeixen. Això és immoral, i comporta que hàgim de portar l'energia d'altres llocs amb uns costos molt elevats, i que siguem dependents.” (“Diari de Girona”, 14/472025). Però el que esdevé en l'àmbit local i nacional està passant també a escala mundial. Com ens expliquem que, durant el 2024, s'hagi produït un nou record d'emissions per la combustió de recursos fòssils tot i les crides a favor de les renovables i que se'n pronostiqui un augment en els pròxims anys?
La situació a Catalunya (que es veurà obligada a substituir la potència nuclear que actualment representa un 59,1% de l'energia produïda) està succeint també a nivell mundial amb el suport i l'acció conspiradors vinculats a les energies fòssils i que actuen sobre les entitats i institucions internacionals de governança creades per les Nacions Unides. L'intervencionisme de les grans petrolieres i gasistes en els acords i compromisos de les cimeres del clima s'ha convertit en una mena de sabotatge destinat a endarrerir la transició energètica. Encara més, la demanda elèctrica s'ha disparat amb la revolució digital, el transport elèctric, els “data centers” i les noves aplicacions de la IA. Per substituir aquesta demanda amb energies renovables es proposa construir noves centrals nuclears o incrementar el gas natural, el petroli i, fins i tot, el carbó augmentant les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle.
L´INTERVENCIONISME DEL LOBBY PETROLIER. Els poderosos grups de pressió de les energètiques han estat i estan induïts pel American Petroleum Institut, fundat el 1919, integrat per més de 600 empreses de petroli i gas, que va finançar els primers estudis sobre el canvi climàtic; la Global Climate Coalition, creada el 1989 per Exxon, activa fins al 2001, que va intervenir especialment en la COP 3 que va aprovar el Protocol de Kyoto, i la International Petroleum Industry Environment Conservation Association (IPIECA) constituïda el 1974 després de la creació del Programa del Medi Ambient de les Nacions Unides (PNUMA). L'intervencionisme de les petrolieres -negociat i pactat amb les Nacions Unides des que era secretari general el diplomàtic birmà U Than- han estat present al llarg de més de 50 anys; sempre vigilant que els acords sobre el canvi climàtic no perjudiquin els seus interessos comercials i extractius.
En el meu assaig parlo també del Business Council for Sustainable Development (BCSD), presentat a la Cimera de Rio 92; organització pionera a blanquejar la imatge de grans corporacions multinacionals contaminants; del seu fundador, l'empresari suís Stephan Schmidheiny, directiu del sector del ciment i l'amiant, i de Maurice Strong, empresari canadenc vinculat al negoci del petroli, el gas i l'energia nuclear i que va ser encarregat per l'ONU d'organitzar la Conferència d'Estocolm, impulsar el PNUMA, el Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (GIECC), l'associació ambientalista UICN, el Consell de la Terra, el Fòrum de Davos i la Cimera de Johannesburg del 2002. Els equips creats per Strong durant més de tres dècades segueixen avui influint sobre les COP.
Finalment, analitzo els efectes de l'aliança entre les energètiques i les Bight Tech que volen revifar l'energia nuclear per resoldre l'increment de consum elèctric que es prepara amb la IA. Es preveu que sigui d'un 6% a un 12% als Estats Units i a Europa un 160% d'aquí a cinc anys, segons un informe de l'organització Beyond Fossils Fuels.
LA RESILIÈNCIA. Com podem organitzar una resiliència davant d'aquesta conspiració contrària als ideals de regeneració democràtica? Doncs conspirant per la nostra part a nivell civil contra els contaminadors; contemplant si cal l'acció judicial (actualment hi ha en el món 1.600 processos oberts contra grans empreses contaminants). Un exemple: el 1984 Alternativa Verda va exercir l'Acció Penal Popular contra la totpoderosa empresa elèctrica Fecsa, presentant una querella per Delicte Ecològic provocat per les emissions de sofre de la tèrmica de Cercs. La sentència favorable a la nostra organització ecologista es va produir el 16 de febrer de 1988. Ho recordo com una data històrica.
També poden respondre canviant les nostres formes de consumir i viatjar; votant a partits o agrupacions d'electors que es comprometin a construir un model energètic descentralitzat, democràtic i participatiu; donant suport a entitats culturals i ambientalistes que facin de la protecció del paisatge i de l'entorn el seu principal objectiu. A cada municipi, i Olot hauria de ser un dels pioners, s'ha de constituir una assemblea ciutadana pel canvi climàtic. En el meu assaig faig referència a la reivindicació de sectors científics i socials que reclamen una Organització Mundial del Medi Ambient o un reforma de les actuals COP. A nivell local i comarcal cal també un canvi radical en la gestió del territori fent-la transversal i dedicada a preparar les estructures productives per adaptar-les al canvi climàtic. Les formes de governança vigents han esdevingut ineficients davant del repte més gran de la història de Catalunya. I estem fent tard!