Fa uns mesos en aquest mateix mitjà, el meu veí de columna d’opinió en Pep Fargas, parlava de la importància de l’ofici de sastre. De l'únic sastre que queda en l’anomenat, precisament, carrer dels Sastres d'Olot i la importància del sastre en la seva memòria sentimental. Una mica més avall, també en aquest mitjà i en aquesta mateixa columna d’opinions vàries, trobareu periòdicament les opinions de la Carlota Rodríguez i la seva odissea creativa i empresarial, per tirar endavant el seu somni: treballar en el disseny, confecció, promoció i comercialització dels seus propis productes de moda tèxtil.
A partir del mes d’abril la ciutat d’Olot, a través dels diferents equipaments del Museu de la Garrotxa, s'oferiran activitats i exposicions relacionades en la importància que ha tingut la indústria tèxtil a la nostra ciutat. Des dels primers estampats d’indianes en els prats de la Moixina, a la creació de l’Escola d’Art per ensenyar el disseny d’aquest ofici, a l’època daurada de la indústria tèxtil a Olot i comarca, fins als actuals dissenys, nous materials i els canvis de paradigma en la indústria. I sobretot, també, es posarà en relleu la importància del tèxtil en l’art contemporani ara mateix.
Si hi ha un concepte de consum responsable i comerç de proximitat en l’àmbit alimentari que està arrelant en un tipus de comprador, per què no hi ha el mateix hàbit en el camp del tèxtil i la vestimenta?
El consum de la “fast-fashion”, a més del seu impacte ambiental, ha portat a un modern sistema d’esclavitud. Moltes de les grans marques fabriquen els seus productes en països que no es respecten els drets bàsics dels treballadors, sense un salari digne, ni l’horari, ni l’edat per treballar... aspectes reconeguts per l’Organització Internacional del Treball. En algun d’aquest països no es respecten els drets humans.
Moltes de les marques conegudes i de gamma alta oculten el lloc de la seva fabricació, tot i que és obligat el “made in”. Però, a través de les organitzacions que lluiten per aquestes pràctiques poc ètiques, és fàcil saber quines són aquestes empreses.
Hi ha coses que no m'agraden: veure polítics “patriotes” que llueixen ostentosament el logo d’una de les marques explotadores i irresponsables. Tampoc m’agradava anar a les multitudinàries manifestacions per la sobirania nacional envoltat de samarretes futboleres amb el logo d’un dels països del món que menys es respecten els drets humans. Ja sé que ara és una autèntica odissea i una cursa d'obstacles viure èticament. El món contemporani ens tendeix massa trampes.
Les grans marques que llueixen d’una manera ostentosa el seu logo en la vestimenta, no tenen l’exclusiva en el món de la moda tèxtil. A més el seu producte “fast-fashion” en general no és gaire creatiu i té data de caducitat. No diré res de nou si poso l’accent en què Catalunya és dels llocs on el disseny en general ha tingut i té una gran importància en la creació i fabricació del producte. El negoci de la moda a casa nostra representa el 7,5% del PIB.
Gràcies a les escoles de disseny i a la tradició catalana d’aquest l’ofici hi ha un boom de la moda a Catalunya. Alguns d’aquests dissenyadors tenen botiga pròpia o és relativament fàcil de trobar en fires i esdeveniments del sector. Ells realitzen tot el procés de la cadena, des del disseny a la distribució. Els seus preus poden competir amb la moda-escombraria. A més és fàcil i enriquidor poder parlar directament amb ells. També a Olot, a conseqüència de la llarga i fructífera tradició del tèxtil, podem trobar algun d’aquests tipus de creadors responsables. No treballen un producte de massa, treballen amb tiratges limitats i amb materials nous. Són fàcils de localitzar, només hi ha la voluntat de voler ser un consumidor conscient i curiós.
El consum de productes de km 0 no és una doctrina d’un nacionalisme tronat, enfront d’un fals cosmopolitisme, n’hi és una pertinença a la tribu, enfront de les altres. És més cosmopolita i més singular perquè no és la moda del ramat. És una garantia d’un consum responsable i a més és l'hòstia de disseny i qualitat.