He decidit posar per escrit idees que fa temps que em ronden pel cap. Potser sonaré un xic somiatruites, si voleu, qui sap si a algú li semblen interessants i es poden materialitzar d'aquí a un temps. Disparo: les Festes del Tura mereixen un centre d’interpretació.
Un centre d’interpretació és un concepte relativament modern, lligat al patrimoni etnològic i que fa la funció de reconèixer i preservar els béns culturals materials i immaterials. Però més enllà de museïtzar una col·lecció —exhibir-la, conservar-la i divulgar-la—, incorpora tota la dimensió social que connecta amb el tema que tracta.
En el cas de les Festes del Tura, ja tenim un precedent: l’exposició del Museu dels Sants. Ara imagineu-vos, primer de tot, que ampliem aquesta exposició amb més elements escultòrics i plàstics. Això inclouria figures de bestiari actuals i històriques, amb els seus models o esbossos —si n’existeixen—. I caldria afegir-hi la cartelleria i altres manifestacions artístiques que han nascut inspirades en la faràndula. Ara, a tot això sumem-hi elements històrics i documentals, com programes antics, fotografies o enregistraments que ens permetin reconstruir com era la festa dècades o segles enrere... I encara més! Incorporem-hi una dimensió extra, la immaterial, amb elements com el mapa sonor de la festa —des del toc de campanes als goigs, des de les formacions musicals a per què aplaudim com aplaudim quan ballen els cavallets— o la relació de la festa amb la societat —com s’organitza tot, què representa la festa per als olotins, com és el culte a la Mare de Déu, quina ha estat l’evolució de la dimensió religiosa, quin paper juguen les entitats, com ens vestim per sortir al carrer...
No m’invento pas res nou. A diverses localitats del país trobem centres similars, sovint anomenats “Cases de la Festa” i d’altres amb altres noms, però amb finalitats idèntiques: oferir al públic forà una aproximació a la cultura local amb retrospectiva històrica; i donar a la ciutat eines i recursos que fins ara no existien, com un centre de recerca i divulgació, o, molt important —clau, diria jo—: un lloc on guardar i exposar les figures durant tot l’any.
Ara per ara, la realitat és que tothom fa el que pot. Hi ha casos comptats on escoles o associacions han pogut habilitar un racó per exhibir de manera digna i permanent les seves figures o capgrossos. Però en la majoria dels casos la faràndula malviu en magatzems. Puc posar-me d’exemple: fins fa poc, teníem la Cabreta guardada a Can Jombi amb altres elements festius. La vam treure d’allà perquè podia fer-se malbé i perquè al final a la Brigada no li pertoca custodiar les figures. Després d’un temps al local de l’Esbart Olot, ara la guardo al garatge de casa meva. No em fa ben res que hi sigui, que per sort ja tinc espai, però no tothom té aquesta possibilitat.
Imagineu que resolem aquestes dificultats logístiques i alhora aconseguim una visió tan potent com la de tenir la imatgeria festiva més emblemàtica exposada en conjunt en un espai digne. I on ho podríem posar? Possiblement ho heu visualitzat a l’Hospici o al Museu dels Sants, però no sé si hi hauria espai per a tot això. Potser l’hospital vell? Desconec si té algun projecte de futur ja. Jo, personalment, tinc una altra idea. Si mai es fa realitat el projecte de traslladar la biblioteca a Can Sacrest, l’edifici de l’antic ajuntament podria ser una ubicació perfecta.
Penseu-hi: primerament, és cèntric, a prop de l’Hospici, que facilita molt el trasllat dels elements de cara a Festes i també facilita poder tenir accés a un bon espai d’assaig. Però a més a més té l’espai necessari: una planta baixa prou ampla per a les figures més grans, un primer pis per als elements més petits i exposicions complementàries, un segon pis per guardar un fons documental... Ah! I un soterrani que pot fer de magatzem i donaria per un espai que fes la funció de taller de restauració i tot.
Òbviament, hi ha inversions molt més prioritàries. Òbviament, no seria l’equipament més rendible de la ciutat. I, sí, sempre podem continuar guardant les figures a casa... Però el garatge no és lloc per a bèsties.