Dissabte passat vaig participar en la Desfilada de creadors que es va dur a terme al Museu de la Garrotxa, un esdeveniment que va organitzar La Iera i Olot Cultura, en un lloc privilegiat per celebrar la Nit als Museus. Gràcies, gràcies a les dues per apostar per accions així, per trobar espai per coorganitzar coses amb confiança i llibertat.
No sé com es va viure des de les cadires repartides entre les obres del Museu, però sí des de les entranyes de l'Hospici, amb el formigueig que sents a la panxa quan estàs a punt d'ensenyar una part important de tu i del teu dia a dia. Rere les cortines, hi havia un espai on -un cop tenies els teus ja vestits i llestos per sortir- et podies dedicar a parlar amb altres artesanes i dissenyadores, posar-nos al dia perquè feia molt que no ens veiem o conèixer-nos per primera vegada. Un lloc on celebrar la feina feta, carregar piles i agafar empenta per continuar. Zona segura: que bé que va trobar-te! -i gràcies, Judit per crear-la.
Quin equipàs, per cert, el de la gent que es va atrevir a vestir-se i passejar per les sales, debutants la majoria d'elles. Una manera de dir que això és per tothom, de totes mides, formes i edats, espolsant-se aquells tòpics que van relligats al concepte de "desfilada" i "moda" que costa desprendre's -fins i tot una mateixa- quan parles del tèxtil.
Els resultats cap enfora els anirem veient amb el pas de les setmanes: espero que hàgim arribat a gent que no ens coneixia, que algú s'animi a acostar-se al taller/botiga, tocar la porta i preguntar-nos, remenar i emprovar-se el que fem. Que a algú li piqui la curiositat per saber què hi ha darrere d'aquelles peces, com es fan i amb què. Que s'animi a apuntar-se a algun taller, a aprendre a fer coses amb les mans. A valorar l'artesania i a teixir complicitats. Còmplices a l'altra banda: tenir-los fa que tot prengui sentit.
Dissabte no hi érem tots, ni de bon tros, però sí una bona colla que demostra que podem vestir-nos de cap a peus -mai millor dit, des del barreter fins a la sabatera- amb una producció local i de proximitat. I acabar-ho amb gastronomia i música -no de km 0, sinó de més a prop encara- fa que sigui una jornada rodona.
Amb ganes que accions així puguin repetir-se; millorant-les i revisitant-les. Des de l'Associació estem apostant per fer, cosa que la major part de les vegades és més difícil del que sembla. Caminar i aprendre de forma conjunta, a partir d'accions, recopilant el màxim d'informació possible un cop acabades, per consolidar-les i construir sobre elles. I compartir-ho. I ara mateix trobaria a faltar alguna cosa a la meva feina artesana i solitària si no tingués aquesta part col·lectiva que l'acompanya, la cuida i la fa créixer d'una manera que no podria haver-me imaginat abans.
No sé com es va viure des de les cadires repartides entre les obres del Museu, però sí des de les entranyes de l'Hospici, amb el formigueig que sents a la panxa quan estàs a punt d'ensenyar una part important de tu i del teu dia a dia. Rere les cortines, hi havia un espai on -un cop tenies els teus ja vestits i llestos per sortir- et podies dedicar a parlar amb altres artesanes i dissenyadores, posar-nos al dia perquè feia molt que no ens veiem o conèixer-nos per primera vegada. Un lloc on celebrar la feina feta, carregar piles i agafar empenta per continuar. Zona segura: que bé que va trobar-te! -i gràcies, Judit per crear-la.
Quin equipàs, per cert, el de la gent que es va atrevir a vestir-se i passejar per les sales, debutants la majoria d'elles. Una manera de dir que això és per tothom, de totes mides, formes i edats, espolsant-se aquells tòpics que van relligats al concepte de "desfilada" i "moda" que costa desprendre's -fins i tot una mateixa- quan parles del tèxtil.
Els resultats cap enfora els anirem veient amb el pas de les setmanes: espero que hàgim arribat a gent que no ens coneixia, que algú s'animi a acostar-se al taller/botiga, tocar la porta i preguntar-nos, remenar i emprovar-se el que fem. Que a algú li piqui la curiositat per saber què hi ha darrere d'aquelles peces, com es fan i amb què. Que s'animi a apuntar-se a algun taller, a aprendre a fer coses amb les mans. A valorar l'artesania i a teixir complicitats. Còmplices a l'altra banda: tenir-los fa que tot prengui sentit.
Dissabte no hi érem tots, ni de bon tros, però sí una bona colla que demostra que podem vestir-nos de cap a peus -mai millor dit, des del barreter fins a la sabatera- amb una producció local i de proximitat. I acabar-ho amb gastronomia i música -no de km 0, sinó de més a prop encara- fa que sigui una jornada rodona.
Amb ganes que accions així puguin repetir-se; millorant-les i revisitant-les. Des de l'Associació estem apostant per fer, cosa que la major part de les vegades és més difícil del que sembla. Caminar i aprendre de forma conjunta, a partir d'accions, recopilant el màxim d'informació possible un cop acabades, per consolidar-les i construir sobre elles. I compartir-ho. I ara mateix trobaria a faltar alguna cosa a la meva feina artesana i solitària si no tingués aquesta part col·lectiva que l'acompanya, la cuida i la fa créixer d'una manera que no podria haver-me imaginat abans.