Hi havia una vegada una pista de Bàsquet al cor del barri vell a on si podia veure gent jove i nens jugant. Ara hi ha una pista de Bàsquet per... res? Difícil d'entendre, però real. La pista es va tancar abans de l'època de la pandèmia i continua tancada avui dia. El soroll molestava la gent que viu al costat, els cops de la pilota a les parets de l'edifici on treballo podien desconcentrar i es feien molestos. Segurament no és el lloc més idoni per una pista que pot provocar soroll fins a hores en què la gent ja està descansant.
Com es va decidir la construcció d'aquesta pista? Va estar consensuat amb els veïns?, ho desconec. Tot i això alguna cosa se'm regira o no m'acaba d'encaixar quan veig dia rere dia la pista tancada, bruta i descuidada, sense accés ni tan sols al parc que hi ha al darrere. Aleshores em pregunto on són tots aquells nois que podien gaudir d'una estona de joc? Segurament en un altre lloc a on no poden ni practicar l'esport i també molesten i s'han de tancar els carrers amb reixes.
Els més petits juguen a la plaça, amb la pilota rodolant fins al carrer Major. De tant en tant alguns joves agosarats salten les tanques de la pista per iniciar un partit, que dura poc, ràpidament se'ls fa fora. És inversemblant emplenar-se la boca dient que s'ha de donar vida al barri, quan les poques coses que s'hi fan, res més sa que l'esport, sembla que no encaixen. No volem gent al carrer perquè molesten. Quina gent?
Tots els que tenim més de 50 anys, hem sortit a jugar després de l'escola i ho fèiem al carrer. Quin regal hauria estat tenir una pista per jugar! O ens haurien fet fora? Em costa entendre com pot ser que no s'hagi trobat alguna solució, fora dels projectes de futur que ara com ara no ens serveixen per res. La realitat és que la ciutat té una infraestructura que va costar els seus diners als ciutadans i que està tancada des de fa més de 3 anys. Avui no fa res més que incrementar l'abandó i la deixadesa del barri. Ens és igual? Realment a qui l'importa el barri vell?
Estic convençuda que hi ha solucions, però que falten ganes. Ens cal tenir idees agosarades i tenir la ment oberta per desenvolupar el respecte per als altres, però, què és el respecte? Tots estem d'acord en el fet que el respecte és la base fonamental perquè les societats funcionin, però de la mateixa manera que tothom té la seva pròpia realitat, també cadascú entén aquest valor de manera diferent d'acord amb les seves creences i la seva educació.
Podem dir de manera general que el que hi ha en comú sota el valor del respecte és l'acceptació que els altres poden pensar diferent. La diversitat fa avançar el món. No hem de pensar que la solució a les diferències és canviar els altres, imposant les nostres raons i opinions. Aquesta necessitat que tenim de tenir raó no ens aporta res de bo. Hem de tenir la ment oberta a noves perspectives i a punts de vista que no concorden amb els nostres. Ens passem la vida buscant persones i situacions que estiguin d'acord amb les nostres creences per reafirmar-les, sense adonar-nos que només podrem créixer com a persones si ens qüestionem les nostres opinions, és per això que necessitem compartir opinions i creences diferents. També hem de tenir clar i acceptar que no entenem ni entendrem a tothom, i que no tothom ens entendrà.
Si estem disposats a escoltar a les persones, encara que el que ens diguin està en contra de la nostra opinió, i ho fem amb empatia, respecte i acceptació, és aleshores quan la gent se sent respectada i escoltada. Escoltar els altres amb interès, els fa sentir valorats, entesos, importants i estimats. Només escoltant els altres els podrem persuadir.
Com es va decidir la construcció d'aquesta pista? Va estar consensuat amb els veïns?, ho desconec. Tot i això alguna cosa se'm regira o no m'acaba d'encaixar quan veig dia rere dia la pista tancada, bruta i descuidada, sense accés ni tan sols al parc que hi ha al darrere. Aleshores em pregunto on són tots aquells nois que podien gaudir d'una estona de joc? Segurament en un altre lloc a on no poden ni practicar l'esport i també molesten i s'han de tancar els carrers amb reixes.
Els més petits juguen a la plaça, amb la pilota rodolant fins al carrer Major. De tant en tant alguns joves agosarats salten les tanques de la pista per iniciar un partit, que dura poc, ràpidament se'ls fa fora. És inversemblant emplenar-se la boca dient que s'ha de donar vida al barri, quan les poques coses que s'hi fan, res més sa que l'esport, sembla que no encaixen. No volem gent al carrer perquè molesten. Quina gent?
Tots els que tenim més de 50 anys, hem sortit a jugar després de l'escola i ho fèiem al carrer. Quin regal hauria estat tenir una pista per jugar! O ens haurien fet fora? Em costa entendre com pot ser que no s'hagi trobat alguna solució, fora dels projectes de futur que ara com ara no ens serveixen per res. La realitat és que la ciutat té una infraestructura que va costar els seus diners als ciutadans i que està tancada des de fa més de 3 anys. Avui no fa res més que incrementar l'abandó i la deixadesa del barri. Ens és igual? Realment a qui l'importa el barri vell?
Estic convençuda que hi ha solucions, però que falten ganes. Ens cal tenir idees agosarades i tenir la ment oberta per desenvolupar el respecte per als altres, però, què és el respecte? Tots estem d'acord en el fet que el respecte és la base fonamental perquè les societats funcionin, però de la mateixa manera que tothom té la seva pròpia realitat, també cadascú entén aquest valor de manera diferent d'acord amb les seves creences i la seva educació.
Podem dir de manera general que el que hi ha en comú sota el valor del respecte és l'acceptació que els altres poden pensar diferent. La diversitat fa avançar el món. No hem de pensar que la solució a les diferències és canviar els altres, imposant les nostres raons i opinions. Aquesta necessitat que tenim de tenir raó no ens aporta res de bo. Hem de tenir la ment oberta a noves perspectives i a punts de vista que no concorden amb els nostres. Ens passem la vida buscant persones i situacions que estiguin d'acord amb les nostres creences per reafirmar-les, sense adonar-nos que només podrem créixer com a persones si ens qüestionem les nostres opinions, és per això que necessitem compartir opinions i creences diferents. També hem de tenir clar i acceptar que no entenem ni entendrem a tothom, i que no tothom ens entendrà.
Si estem disposats a escoltar a les persones, encara que el que ens diguin està en contra de la nostra opinió, i ho fem amb empatia, respecte i acceptació, és aleshores quan la gent se sent respectada i escoltada. Escoltar els altres amb interès, els fa sentir valorats, entesos, importants i estimats. Només escoltant els altres els podrem persuadir.