Si algun dia voleu veure un miracle, aneu un matí a quarts de vuit al carrer de Sant Cristòfor. Veureu com des d'un portal seccional en un carreró estret surten, en fila índia i com si es tractés d'una processió, prop d'una quinzena de vehicles industrials, alguns d'ells, quasi dignes d'anar a les trobades de cotxes d'època. No patiu, l'esdeveniment es repeteix diàriament, tant a primera hora del matí, com al vespre per tornar a endreçar tota la faràndula, i fins i tot, alguns caps de setmana també els treuen a passejar.
L'edifici en qüestió és una antiga fàbrica tèxtil de gènere de punt, situada just al costat del pont de Santa Magdalena de la ciutat d'Olot, a la riba del riu Fluvià. S'anomena Can Jombi. Es té constància que l'edifici va ser fundat cap al 1713 i s'anomenava Hijos de Aubert s.a. Es feien gènere de punt, teixits i tinys. L'abril del 1930 Lluís Aubert va autoritzar realitzar obres d'ampliació i reconstrucció de la façana de la fàbrica. Durant l'aiguat del 1940 varen morir una dotzena de persones. Tot i que moltes de les fàbriques a la vora del riu varen ser destruïdes, la fàbrica anomenada Hijos de Aubert es va mantenir dempeus, i com a recordatori de la crescuda del riu Fluvià en una façana hi varen col·locar una placa que recorda el nivell de l'aigua.
Anys més tard, es van introduir modificacions que afectaven els forjats, que varen ser substituïts per un rampant. Amb això es pretenia l'accés de vehicles a totes les plantes, ja que en aquella època s'hi fabricaven tapissos i acabats. Al 1987 va passar a ser propietat de VILAFOR S.A quan es va fer una altra rehabilitació a càrrec de l'arquitecte Antoni Ubach i Munné. Les obres eren pràcticament a l'interior, excepte en els acabats de les obertures i el repintat. Va retornar els forjats al seu nivell primitiu, va construir escales d'accés d'emergència, un muntacàrregues, va substituir l'estructura per metàl·lica, va refer les terrasses i la coberta, va augmentar els serveis, va realitzar un tractament a les façanes i va canviar les fusteries.
M'agradaria emfatitzar que antigament la situació de les infraestructures era cabdal i inqüestionablement lògica; la ciutat d'Olot apareix just en el pont que permet creuar el riu Fluvià, les fàbriques tèxtils se situaven al costat del riu per aprofitar la força de l'aigua per a crear energia hidràulica per moure la maquinària... Parlant precisament de lògica, l'any 2000, l'Ajuntament d'Olot va signar una opció de compra a la fàbrica de Can Jombi per un total de vuitanta-cinc milions i mig de pessetes. Fins aquí una bona jugada i estratègicament bona, ja que així es va adquirir un edifici amb un valor patrimonial que a més en aquest moment presentava un molt bon estat de conservació.
Lo bo del tema comença quan aquest edifici es va voler utilitzar per a brigada municipal, per arxiu administratiu i per a casal del barri de Sant Cristòfor. Ja només citant els usos sembla un eslògan polític, o potser només era simplement això. La lògica de posar les dependències de la brigada en un edifici com aquest, particularment la trobo inexistent. D'això ja fa uns quants anys i actualment ens trobem que l'edifici de Can Jombi són les dependències de la Brigada Municipal.
Vint-i-quatre treballadors municipals amb nòmina, més altres treballadors que també hi treballen, habiten aquest edifici per fer una feina indispensable per a la ciutat. Poca broma amb la brigada i la tasca que dia a dia fan. Professionals que en molts casos passen inadvertits i de forma invisible, però que gràcies a ells tenim una ciutat que pot assumir actes culturals i esdeveniments de molt diversa índole d'una forma excel·lent, amb una bona gestió i un bon manteniment. Puc corroborar que treballen molt i a més bé.
El que fa el cas és que no trobo lògic que hagin de resoldre un joc de "tetris" cada matí per a treure el seu vehicle. Tampoc trobo lògic que hagin de jugar a cuit i a amagar per trobar el material inventariat en alguna de les moltes plantes de l'edifici. Tampoc que tinguin el pla de prevenció de foc a la butxaca per si hi ha un incendi, com va passar quan encara es guardaven objectes de l'arxiu. No té lògica que es guardin animals dissecats en una quarta planta o figures escultòriques d'un valor rellevant en el mateix espai. El cas és, i aquí el motiu d'aquest article, que no trobo cap mena de lògica que la brigada estigui a on està. La brigada municipal podria estar en una planta baixa d'algun polígon de la ciutat, que d'espais ja en tenim i de ben segur que serien molt més operatius. Encara no sé com s'ho fan per fer tota la seva tasca, per això només puc tenir admiració.
Sóc conscient que s'han fet més eslògans polítics per aquest espai industrial, si més no, no fa gaires anys, es volien fer uns pisos de protecció oficial al terreny adjacent a la fàbrica. Seria lògic aprofitar el patrimoni que tenim i usar-lo de la millor manera possible. Potser només cal aprofitar les cartes que tenim, que crec que són molt bones i deixar-nos de ximpleries.
L'edifici en qüestió és una antiga fàbrica tèxtil de gènere de punt, situada just al costat del pont de Santa Magdalena de la ciutat d'Olot, a la riba del riu Fluvià. S'anomena Can Jombi. Es té constància que l'edifici va ser fundat cap al 1713 i s'anomenava Hijos de Aubert s.a. Es feien gènere de punt, teixits i tinys. L'abril del 1930 Lluís Aubert va autoritzar realitzar obres d'ampliació i reconstrucció de la façana de la fàbrica. Durant l'aiguat del 1940 varen morir una dotzena de persones. Tot i que moltes de les fàbriques a la vora del riu varen ser destruïdes, la fàbrica anomenada Hijos de Aubert es va mantenir dempeus, i com a recordatori de la crescuda del riu Fluvià en una façana hi varen col·locar una placa que recorda el nivell de l'aigua.
Anys més tard, es van introduir modificacions que afectaven els forjats, que varen ser substituïts per un rampant. Amb això es pretenia l'accés de vehicles a totes les plantes, ja que en aquella època s'hi fabricaven tapissos i acabats. Al 1987 va passar a ser propietat de VILAFOR S.A quan es va fer una altra rehabilitació a càrrec de l'arquitecte Antoni Ubach i Munné. Les obres eren pràcticament a l'interior, excepte en els acabats de les obertures i el repintat. Va retornar els forjats al seu nivell primitiu, va construir escales d'accés d'emergència, un muntacàrregues, va substituir l'estructura per metàl·lica, va refer les terrasses i la coberta, va augmentar els serveis, va realitzar un tractament a les façanes i va canviar les fusteries.
M'agradaria emfatitzar que antigament la situació de les infraestructures era cabdal i inqüestionablement lògica; la ciutat d'Olot apareix just en el pont que permet creuar el riu Fluvià, les fàbriques tèxtils se situaven al costat del riu per aprofitar la força de l'aigua per a crear energia hidràulica per moure la maquinària... Parlant precisament de lògica, l'any 2000, l'Ajuntament d'Olot va signar una opció de compra a la fàbrica de Can Jombi per un total de vuitanta-cinc milions i mig de pessetes. Fins aquí una bona jugada i estratègicament bona, ja que així es va adquirir un edifici amb un valor patrimonial que a més en aquest moment presentava un molt bon estat de conservació.
Lo bo del tema comença quan aquest edifici es va voler utilitzar per a brigada municipal, per arxiu administratiu i per a casal del barri de Sant Cristòfor. Ja només citant els usos sembla un eslògan polític, o potser només era simplement això. La lògica de posar les dependències de la brigada en un edifici com aquest, particularment la trobo inexistent. D'això ja fa uns quants anys i actualment ens trobem que l'edifici de Can Jombi són les dependències de la Brigada Municipal.
Vint-i-quatre treballadors municipals amb nòmina, més altres treballadors que també hi treballen, habiten aquest edifici per fer una feina indispensable per a la ciutat. Poca broma amb la brigada i la tasca que dia a dia fan. Professionals que en molts casos passen inadvertits i de forma invisible, però que gràcies a ells tenim una ciutat que pot assumir actes culturals i esdeveniments de molt diversa índole d'una forma excel·lent, amb una bona gestió i un bon manteniment. Puc corroborar que treballen molt i a més bé.
El que fa el cas és que no trobo lògic que hagin de resoldre un joc de "tetris" cada matí per a treure el seu vehicle. Tampoc trobo lògic que hagin de jugar a cuit i a amagar per trobar el material inventariat en alguna de les moltes plantes de l'edifici. Tampoc que tinguin el pla de prevenció de foc a la butxaca per si hi ha un incendi, com va passar quan encara es guardaven objectes de l'arxiu. No té lògica que es guardin animals dissecats en una quarta planta o figures escultòriques d'un valor rellevant en el mateix espai. El cas és, i aquí el motiu d'aquest article, que no trobo cap mena de lògica que la brigada estigui a on està. La brigada municipal podria estar en una planta baixa d'algun polígon de la ciutat, que d'espais ja en tenim i de ben segur que serien molt més operatius. Encara no sé com s'ho fan per fer tota la seva tasca, per això només puc tenir admiració.
Sóc conscient que s'han fet més eslògans polítics per aquest espai industrial, si més no, no fa gaires anys, es volien fer uns pisos de protecció oficial al terreny adjacent a la fàbrica. Seria lògic aprofitar el patrimoni que tenim i usar-lo de la millor manera possible. Potser només cal aprofitar les cartes que tenim, que crec que són molt bones i deixar-nos de ximpleries.