Com cada any vénen d’Orient després d’un llarg camí, els uns, segons l’Evangeli de Mateu, guiats per un estel i amb un gran seguici de patges, camells i grans carrosses buscant adorar Jesús, els altres, condemnats a seguir el llarg camí de l’exili fugint de la guerra.
Melcior, el rei blanc, té els cabells i la barba llargs i completament blancs, va vestit amb una túnica de color jacint i amb una capa taronja. Gaspar, el rei ros, és jove, bell, té la pell blanca i rosada, i els cabells castanys, va vestit segons l’estil gòtic, llueix una túnica taronja i una capa vermella. Baltasar, el rei negre, vesteix segons l’estil dels àrabs, porta una túnica vermella i una capa blanca jaspiada.
Els tres reis savis, a més d’or encens i mirra, porten regals per a tota la gent, especialment per els nens que s’han portat bé (caldria especificar què entenem per portar-se bé) i carbó, normalment dolç, per als que no. Els altres reis d’Orient no porten ni túniques ni capes ni carbó. Amb prou feines porten roba, i la barba no està deixada per lluir, solament porten a sobre els records i la pols del camí.
Després de la cavalcada, cada any els hi entreguem la clau de la ciutat, una clau que sorprenentment és capaç d’obrir totes i cada una de les portes per tal d’entrar a les cases durant la nit màgica, això sí, per deixar-hi els regals. Evidentment no hi ha clau pels refugiats, hi ha nous cadenats a les fronteres, i si arribessin no els aniríem a esperar ni amb fanalets ni posaríem la música de rigor sonant pels carrers indicant que inequívocament és el dia de reis. Potser els faria il·lusió menjar les galetes o la ratafia de sota l’arbre de Nadal que hi deixem pels camells.
Si tots ells vénen d’Orient a on rau tanta diferència? Ens calma pensar que no és decisió nostra, que és dels polítics i que poc hi tenim a dir i a fer, però quan un ja té una edat i ha descobert el gran secret i desengany de qui són els reis, també ja és prou grandet per pensar el perquè no se’ls entrega la clau de la ciutat als refugiats. Potser és perquè sabem que no deixaran regals, o perquè sabem que no només s’hi quedaran una nit. Ara que encara hi sóc a temps, refaig la carta als reis, encara que sigui en format d’article, per demanar que durant tot l’any, recordem tractar com a reis tots els que vénen d’Orient.
Melcior, el rei blanc, té els cabells i la barba llargs i completament blancs, va vestit amb una túnica de color jacint i amb una capa taronja. Gaspar, el rei ros, és jove, bell, té la pell blanca i rosada, i els cabells castanys, va vestit segons l’estil gòtic, llueix una túnica taronja i una capa vermella. Baltasar, el rei negre, vesteix segons l’estil dels àrabs, porta una túnica vermella i una capa blanca jaspiada.
Els tres reis savis, a més d’or encens i mirra, porten regals per a tota la gent, especialment per els nens que s’han portat bé (caldria especificar què entenem per portar-se bé) i carbó, normalment dolç, per als que no. Els altres reis d’Orient no porten ni túniques ni capes ni carbó. Amb prou feines porten roba, i la barba no està deixada per lluir, solament porten a sobre els records i la pols del camí.
Després de la cavalcada, cada any els hi entreguem la clau de la ciutat, una clau que sorprenentment és capaç d’obrir totes i cada una de les portes per tal d’entrar a les cases durant la nit màgica, això sí, per deixar-hi els regals. Evidentment no hi ha clau pels refugiats, hi ha nous cadenats a les fronteres, i si arribessin no els aniríem a esperar ni amb fanalets ni posaríem la música de rigor sonant pels carrers indicant que inequívocament és el dia de reis. Potser els faria il·lusió menjar les galetes o la ratafia de sota l’arbre de Nadal que hi deixem pels camells.
Si tots ells vénen d’Orient a on rau tanta diferència? Ens calma pensar que no és decisió nostra, que és dels polítics i que poc hi tenim a dir i a fer, però quan un ja té una edat i ha descobert el gran secret i desengany de qui són els reis, també ja és prou grandet per pensar el perquè no se’ls entrega la clau de la ciutat als refugiats. Potser és perquè sabem que no deixaran regals, o perquè sabem que no només s’hi quedaran una nit. Ara que encara hi sóc a temps, refaig la carta als reis, encara que sigui en format d’article, per demanar que durant tot l’any, recordem tractar com a reis tots els que vénen d’Orient.