"Mirant per la finestra des del Catalunya Exprés que d'entrada de fosc arriba a Girona, de cop apareixen la massa de la Catedral il·luminada amb una intensa llum blanca, com si un enorme lèmur nocturn vigilés la ciutat des d'una altura vertiginosa. L'església de Sant Feliu, amb el campanar d'agulles també il·luminat, es retalla sobre la mola i, per uns segons, les rosasses de les dues façanes, amb les brodadures barroques, ressonen una al costat de l'altra". Són paraules de Joaquim Español.
Des de l'altre cantó de l'Onyar, podem arribar a veure les rosasses de Sant Feliu i la Catedral una al cim de l'altra, aparentant efímerament una unitat compensada, una fita amb dues torres emergents.
Aquesta escena urbana té lloc gràcies a l'alineació dels dos temples. La nau de la Catedral, orientada d'est a oest, segueix el "protocol" de l'època, edificada sobre la traça del fòrum romà i de la posterior església romànica. No obstant això, la col·legiata de Sant Feliu, construïda fora muralles, no respon a una orientació cardinal, sinó referencial, on la nau coincideix amb exactitud amb l'eix que s'orienta a la porta de la Catedral, la fita que tenien en el moment de la seva construcció.
L'observador, al sortir de la porta del temple de Sant Domènech i girar la seva mirada, és testimoni de l'espectacle geomètric que formen l'alineació de les escales amb la Porta dels Apòstols de la Catedral, on la porta rufina sembla un obstacle casual posat al mig d'unes escales expressament fetes per davallar cap al temple.
Pocs s'hauran adonat que al pujar les escales de Sant Domènech i seguint la mateixa direcció en què s’observa Sant Martí Sacosta s'accediria al temple de dalt si les edificacions no s'interposessin; les escales del primer tram estan orientades a la porta de l'església de dalt.
Les traces regulen l'orientació d'alguns carrers-escala, com si, per disposar els elements, hagués calgut teixir unes línies imaginàries entre les fites que articulen les escales-esglaieres de Girona.
Des de l'altre cantó de l'Onyar, podem arribar a veure les rosasses de Sant Feliu i la Catedral una al cim de l'altra, aparentant efímerament una unitat compensada, una fita amb dues torres emergents.
Aquesta escena urbana té lloc gràcies a l'alineació dels dos temples. La nau de la Catedral, orientada d'est a oest, segueix el "protocol" de l'època, edificada sobre la traça del fòrum romà i de la posterior església romànica. No obstant això, la col·legiata de Sant Feliu, construïda fora muralles, no respon a una orientació cardinal, sinó referencial, on la nau coincideix amb exactitud amb l'eix que s'orienta a la porta de la Catedral, la fita que tenien en el moment de la seva construcció.
L'observador, al sortir de la porta del temple de Sant Domènech i girar la seva mirada, és testimoni de l'espectacle geomètric que formen l'alineació de les escales amb la Porta dels Apòstols de la Catedral, on la porta rufina sembla un obstacle casual posat al mig d'unes escales expressament fetes per davallar cap al temple.
Pocs s'hauran adonat que al pujar les escales de Sant Domènech i seguint la mateixa direcció en què s’observa Sant Martí Sacosta s'accediria al temple de dalt si les edificacions no s'interposessin; les escales del primer tram estan orientades a la porta de l'església de dalt.
Les traces regulen l'orientació d'alguns carrers-escala, com si, per disposar els elements, hagués calgut teixir unes línies imaginàries entre les fites que articulen les escales-esglaieres de Girona.