Amb una paraula, feixisme!
La carta d´en Moisés Font de la setmana passada sobre el vel islàmic deixa clara una cosa, s´han acabat les mitges tintes, ja tenim aquí el pensament feixista.
Expressions com "ens van guanyant terreny", "desnaturalització de la nostra cultura", "fer trontollar l´estabilitat", "privilegis que no tenen els autòctons", "ciutadans de segona", "imposar una cultura retrògrada",...posen en evidència allò que, per sort, fins ara només trobàvem als llibres d´història i a les pellícules, la voluntat d´enfrontar a les persones i d´instigar l´odi entre grups basant-se en només vaguetats i insinuacions.
Com volem que amb cartes d´aquesta mena no hi hagi miserables que piquin a una noia al metro pel fet de ser d´origen estranger?
No vull parlar amb vaguetats. A mi tampoc m´agrada que no hi hagi una llei que impedeixi portar símbols religiosos de forma ostentosa a l´escola, però m´ha agradat que el departament d´educació hagi jutjat que era més important l´educació de la noia que no fer complir el reglament de règim intern del centre. De la mateixa manera que, quan s´ha tractat del conflicte sobre la negativa a fer educació física, el Departament hagi decidit que ningú podia deixar de fer una assignatura.
Evidentment les lleis són millors si compten amb el consens de la gent, però aquest no és l´únic criteri a tenir en compte. Les lleis democràtiques tenen la funció de garantir els drets individuals i collectius. I l´educació és un dels més importants.
A mi també m´agradaria que a les escoles no es portessin banderetes ni eslògans que incitessin la confrontació però no es pot legislar per cada situació concreta perquè algú atiï l´odi.
Deixeu-me acabar recordant l´escena del metro i la figura del pobre noi que es va quedar sense dir res. Molta gent, s´ha llençat a criticar-lo sense pietat quan, probablement, molts haguessin fet el mateix.
Vivim en una societat on cada cop som més covards, (o més sords) davant de les injustícies. M´agradaria que molta gent tingués el tremp per reaccionar davant de les coses importants de la vida, la democràcia, la justícia i la pau. Animo a la gent que li agradaria haver-se aixecat al vagó de metro, a reaccionar pacíficament, però amb fermesa, davant la ideologia que hi ha darrera la carta d´en Moisés Font.
Albert Bramon
