Ja fa dues dècades de l'aprovació del sistema de finançament municipal. Un sistema que des del món local es considera obsolet i no permet assolir els recursos necessaris per a les administracions de Catalunya que estan més pròximes al ciutadà, els Ajuntaments.
En aquest sentit, l'Agència Catalana de Municipis ha impulsat juntament amb Polis -una empresa del Grup Edicions de Premsa Local, grup editor de Nació- un espai web per posar de manifest les dades que demostren la caducitat i el desgast del model actual. Es tracta de l'Observatori de les Finances Locals, una pàgina on es pot consultar la situació financera de gairebé tots els municipis del país. Totes les dades s'han extret de les informacions d'execució pressupostària lliurades a l'Estat i a la Generalitat pels mateixos ens locals.
Dins del context socioeconòmic, l'Observatori apunta a tres elements que tensen els comptes dels consistoris: l'increment dels preus de l'energia, fruit de les conseqüències derivades de la pandèmia de la Covid i la guerra a Ucraïna; l'augment del cost dels interessos del deute que ha impactat de forma notòria sobretot en els ajuntaments més endeutats; i, finalment, l'increment salarial dels empleats públics acordats per l'Estat, amb efecte per als empleats públics de totes les institucions públiques i sovint amb caràcter retroactiu. Segons l'Observatori, fins ara s'ha pogut fer front a aquests augments de costos gràcies a l'aixecament de les regles fiscals, tot i que aquest 2024 ja han tornat les restriccions.
Aquests tres elements són alguns dels principals maldecaps de les administracions locals i, sense anar més lluny, afecten gran part dels municipis de la Garrotxa. Tant és així que en alguns pobles de la comarca la despesa en algun d'aquests tres àmbits s'ha arribat a doblar.
Energia: Castellfollit, Sant Feliu i Sant Jaume doblen la factura
En l'àmbit català, la despesa dels ajuntaments per al subministrament de llum, gas i combustibles ha augmentat un 48,6% des del 2019. La factura era estable fins a l'aparició de la Covid i la guerra d'Ucraïna, amb les quals es van disparar els preus.
En el cas de la Garrotxa, Castellfollit de la Roca és l'Ajuntament on més ha augmentat el cost dels subministraments. El preu del gas, llum i combustibles s'ha doblat i ha crescut un 122%. El 2019 el poble pagava 44.579 euros a l'any, mentre que el 2023 han estat 99.154. També s'han registrat augments importants a Sant Feliu (116%) i Sant Jaume (104%). En canvi, durant el mateix període, a Beuda han aconseguit reduir la despesa energètica més d'un 30%. El mateix ha passat, en menor mesura, a Besalú, Maià, la Vall d'en Bas, Riudaura.
En el cas d'Olot, la factura energètica ha augmentat un 60% en quatre anys, tot i que s'han fet inversions per millorar l'eficiència, segons detalla el regidor d'Hisenda de l'Ajuntament, Agustí Arbós: "Aquests anys hem fet molta inversió per millorar l'eficiència energètica dels nostres equipaments. Cada vegada hi ha més llum led al carrer, una cosa que disminueix molt la despesa de l'enllumenat públic". Arbós explica que aquest 2024 serà el primer any postcovid en què la factura energètica baixarà considerablement (s'han pogut alliberar 70.000 euros que es preveien en el pressupost).
Interessos: es multipliquen a Santa Pau i Sant Feliu
Els interessos també són una altra de les puntes de llança de l'augment de la despesa dels Ajuntaments els últims anys. A Sant Feliu de Pallerols han passat de pagar vuit vegades més d'interessos en quatre anys. Dels 3.412 euros que pagaven el 2019 s'ha passat a més de 24.000. A Sant Joan les Fonts aquesta despesa s'ha doblat i a la Vall d'en Bas ha augmentat un 40% durant el mateix període.
En canvi, a Olot, per exemple, han aconseguit manejar millor les condicions bancàries i s'han escapat de la pujada d'interessos dels últims anys. De fet, actualment el consistori està pagant menys interessos que el 2019. "Hem fet un parell de maniobres que ens han ajudat. Olot és una ciutat que està molt per sota de la ràtio d'endeutament que marca la llei, és menor del 50%. Això ens dona una bona situació a l'hora de negociar préstecs i retorns de crèdit a través dels interessos", afirma Arbós.
Salaris: han pujat gairebé el 50% a Riudaura i Mieres
Pel que fa als salaris, es tracta d'una mesura que els Ajuntaments estan obligats a acatar i respectar, ja que arriba marcada des de l'estat espanyol i va en consonància a l'augment del preu de la vida que hi ha hagut els últims anys. "No podem dir gairebé res i, de fet, hi estem a favor. Si mirem la inflació que hi ha hagut, és natural que des de l'Estat es marqui un increment progressiu del sou del personal. L'únic retret que podem fer a l'estat espanyol és que aquest increment no hagi vingut acompanyat d'un finançament adequat per tirar-ho endavant", diu Arbós.
Cal remarcar que aquesta xifra no és tot el capítol de personal sinó que només s'inclouen les nòmines de funcionaris, personal laboral i altres empleats, però no dels càrrecs electes, directius públics i eventuals. Del 2016 al 2024, l'estat espanyol va ordenar un augment del 20% del sou a totes les plantilles públiques. La major part d'aquesta pujada ha tingut lloc els últims anys.
A la Garrotxa, el cas més flagrant és a Riudaura i Mieres, on els dos Ajuntaments han hagut d'augmentar gairebé un 50% el sou dels salaris en els últims quatre anys. Només a Sant Ferriol, Beuda, Sales de Llierca i Montagut, la partida per a les nòmines públiques ha disminuït lleugerament des del 2019.
Per tot plegat, el regidor d'Hisenda d'Olot denuncia "l'infrafinançament" municipal i reclama suport econòmic i línies d'ajuda a la Generalitat i l'Estat per evitar que els serveis que ofereixen els Ajuntaments es vegin afectats: "És evident que ens minva a l'hora d'oferir serveis. Si els recursos són els que són i no s'incrementa la participació de l'estat espanyol i la Generalitat en les administracions locals, al final, has d'optimitzar al màxim els recursos per mantenir el mínim possible els serveis".