El passat mes de juny molts ajuntaments van donar per acabat del mandat 2019-2023 per inaugurar-ne un de nou, el 2023-2024. Durant els últims quatre anys, els consistoris han dut a terme una acció política que s'ha vist molt condicionada per la covid i la inflació. Això ha comportat que les finances municipals hagin fet equilibris per quadrar uns pressupostos que s'han vist directament afectats per al context mundial. Això ha provocat que hi hagi ajuntaments que s'hagin vist obligats a endeutar-se més del que tenien previst, però n'hi ha d'altres que han aconseguit reduir el deute que tenien abans que la covid i la inflació apareguessin a les nostres vides. 

Si comparem les últimes dades publicades pel Ministeri d'Hisenda corresponents a finals del 2022 amb les que hi havia a finals del 2018, just abans de començar l'anterior mandat podem veure com un de cada quatre consistoris catalans haurien increment el deute durant aquests darrers quatre anys . La meitat d'ajuntaments, en canvi, han aconseguit reduir l'endeutament, mentre que la resta s'han mantingut igual, majoritàriament perquè estaven sanejats d'inici.

A la Garrotxa, l'Ajuntament que ha reduït més el deute durant l'últim mandat (2019-2023) és el de Besalú. A finals del 2022, el consistori besaluenc havia rebaixat el deute que tenia a finals de 2018 en un 85% passant dels gairebé 3 milions d'euros a l'1,6. El segueixen Mieres amb una reducció del 67% i Castellfollit de la Roca amb un 62%. Aquests són tres dels únics vuit Ajuntaments de la Garrotxa que han aconseguit reduir el deute durant aquest últim mandat: Besalú, Mieres, Castellfollit, Sant Joan les Fonts, Argelaguer, Sant Jaume, Tortellà i la Vall d'en Bas. 
  En canvi, qui més s'ha endeutat aquests últims quatre anys ha estat Maià de Montcal. L'Ajuntament ha multiplicat per 44 el petit deute que tenia, ja que ha passat de 400 euros als 175.000. Sant Feliu de Pallerols és el segon Ajuntament que més ha fet créixer el duete, passant dels 401.000 euros del 2018 als 856.000 del 2022. I al tercer esglaó hi ha les Planes d'Hostoles, on l'endeutament ha crescut un 63%. Santa Pau amb un 40% i Olot amb un 25% són els altres dos Ajuntaments de la Garrotxa que han augmentat l'endeutament. 

  [intext1]

L'evolució de l'endeutament municipal no ha estat transversal durant el darrer mandat. Segons les dades del Ministeri d'Hisenda, a finals de 2018 els ajuntaments catalans tenien en total un deute per valor de 3.425 milions, una quantitat que van reduir en quasi 550 milions durant els següents tres anys. El 2022, però, el deute va tornar a créixer en 376 milions, perdent part del terreny guanyat anteriorment. 
  A la Garrotxa menys de la meitat dels municipis tenen deute. N'hi ha 11 que no en tenen i deu que sí. El que més, és Olot amb 15 milions; seguit de Sant Joan les Fonts amb 2,4 milions i Besalú amb 1,6. També tenen deute les Planes d'Hostoles (gairebé 900.000 euros), Sant Feliu (856.000), la Vall d'en Bas (633.000), Castellfollit (319.000), Santa Pau (204.000), Mieres (43.000) i Sant Jaume (21.000 euros). 
 

L'Ajuntament de Sant Joan les Fonts és el que té més deute per habitant Foto: Arxiu ND

Per nombre d'habitants, el municipi garrotxí que té més deute és Sant Joan les Fonts amb més de 800 euros per càpita, seguit de Sant Feliu de Pallerols amb 573 i les Planes d'Hostoles amb 500. A Olot, a cada olotí li corresponen 421 euros de deute de l'Ajuntament. 
  [intext3]

L'endeutament va segons partits polítics?

Pràcticament tots els principals partits polítics governen ajuntaments on s'ha incrementat i s'ha reduït el deute. Ara bé, les xifres varien en funció de cada color polític. Si es tenen en compte els municipis amb més de 10.000 habitants, els consistoris que globalment més han frenat el deute són aquells que, durant l'anterior mandat, tenien alcaldies d'ERC i, en segon lloc, del PSC. Els tercers que més han retallat el deute són els alcaldes de Junts, mentre que els dels comuns l'han augmentat.

 

Sigui com sigui, sí que hi ha una tendència a una major retallada del deute en aquells consistoris que, a principis de mandat, en tenien més d'acumulat. I en tot cas, no sembla que aquestes polítiques de deute tinguessin gaire impacte en el resultat electoral del passat maig, ja que no hi ha diferències significatives en l'augment o disminució de suport als alcaldes, en funció de si van inflar o reduir els crèdits pendents d'amortitzar. No hi ha correlació tant si es mira de forma agregada com segons el color polític del consistori.