Avui ha estat el número 5 de la candidatura, el mestre olotí Jordi Gasulla, qui ha presentat un pla de transició energètica, en què Olot esdevingui exemple, per a deixar de dependre tant del petroli com a motor de desenvolupament i creixement i "aposti per la suma d’iniciatives locals i supramunicipals que ens porti a un canvi de paradigma en l’anomenat desenvolupament sostenible". Segons Gasulla, cal actuar decididament per a iniciar una transició veritable amb l’objectiu de reduir el nostre consum energètic i de recursos naturals, preservar els valors paisatgístics i la biodiversitat agrícola i natural, millorar la nostra salut i desenvolupar un model de decreixement perquè els recursos limitats de què disposem estiguin a l’abast de tothom.
En aquest sentit, la CUP Olot aposta per dotar la ciutadanias del coneixement necessari per tirar endavant propostes que permetin garantir una alimentació sana, saludable per a tothom; propostes per tal de prendre les nostres pròpies decisions sobre el tipus d’energia que volem consumir; propostes per assegurar actuacions d’abast comarcal, perquè pensem que la cooperació entre administracions i entitats de la comarca és el mecanisme per aconseguir satisfer les necessitats de la població en aquests àmbits.
Les nostres propostes van dirigides cap a censar el sòl agrícola de la ciutat per tal de quantificar-lo i protegir-lo; però també per potenciar els productes ecològics a través d’adjudicar-los més parades al mercat o fins i tot de crear un nou mercat del producte ecològic de proximitat.
"Volem seguir apostant pels horts urbans i obrir-ne de nous –ha detallat Jordi Gasulla–, amb l'oferta de plans de formació als usuaris perquè tendeixin cap al producte ecològic i els puguin vendre en el Mercat del Rengle. Volem fer-ho des del Sigma per ta enir totes les garanties."
Però on la CUP OLot vol abocar-hi més esforços és en la transició energètica. El model energètic a la ciutat està, segons diuen, totalment privatitzat i controlat, però consideren l’energia un dret bàsic que no pot ser objecte de mercadeig. Des dels municipis volen treballar perquè els sistemes de producció siguin públics o bé gestionats per la ciutadania a través de cooperatives per a garantir l’accés als subministraments energètics fent complir la llei 24/2015, que prohibeix tallar els subministraments a les famílies en situació de pobresa.
"Elaborarem un Pla de transició energètica municipal –ha anunciat el candidat–, amb la participació vinculant de la ciutadania i del sector, per a avançar cap a l’autosuficiència energètica de la nostra ciutat mitjançant l’autoproducció d’energies renovables." Caladrà, doncs, continuar desenvolupant la Xarxa Espavilada i implantar definitivament el projecte EuroPace, que permet rehabilitat i adequar els habitatge cap a l’estalvi energètic.
També, impulsaran la instal.lació de panells solars a les teulades dels edificis públics, comunitats de veïns i naus industrials i promouran la creació de llocs de treball vinculats amb el desenvolupament de projectes de transició energètica a través d’incentius fiscals, a més de campanyes de sensibilització i conscienciació ciutadana a promoure les bones pràctiques energètiques i mostrar l’efecte directe que tenen aquestes mesures d’estalvi en l’economia familiar i municipal.
L’altre cavall de batalla són els residus. Cada any, la generació de residus s’incrementa com a conseqüència del model de consum que impera. Segons previsions del Consell Comarcal, el 2023 la Garrotxa ha de recollir-ne el 50%; l’any 2017, la comarca va pagar gairebé 200.000 € més del cànon per l’entrada de residus a l’abocador de Beuda. Mentrestant, Olot encara no ha decidit quin model de recollida implantarà, tot i que els municipis de la comarca ja han optat pel porta a porta o pel contenidor tancat amb targeta. La ciutat va generar el 2016 més de 16.000 tones de residus domèstics i el percentatge de recollida és del 47%.
Lluís Riera, amb Raül Massanella, Dani Dorca, Adriana Roca i Jordi Gasulla mostra la clau (de xocolata) Foto: Xavier Borràs.
"Volem seguir apostant pels horts urbans i obrir-ne de nous –ha detallat Jordi Gasulla–, amb l'oferta de plans de formació als usuaris perquè tendeixin cap al producte ecològic i els puguin vendre en el Mercat del Rengle. Volem fer-ho des del Sigma per ta enir totes les garanties."
Però on la CUP OLot vol abocar-hi més esforços és en la transició energètica. El model energètic a la ciutat està, segons diuen, totalment privatitzat i controlat, però consideren l’energia un dret bàsic que no pot ser objecte de mercadeig. Des dels municipis volen treballar perquè els sistemes de producció siguin públics o bé gestionats per la ciutadania a través de cooperatives per a garantir l’accés als subministraments energètics fent complir la llei 24/2015, que prohibeix tallar els subministraments a les famílies en situació de pobresa.
"Elaborarem un Pla de transició energètica municipal –ha anunciat el candidat–, amb la participació vinculant de la ciutadania i del sector, per a avançar cap a l’autosuficiència energètica de la nostra ciutat mitjançant l’autoproducció d’energies renovables." Caladrà, doncs, continuar desenvolupant la Xarxa Espavilada i implantar definitivament el projecte EuroPace, que permet rehabilitat i adequar els habitatge cap a l’estalvi energètic.
També, impulsaran la instal.lació de panells solars a les teulades dels edificis públics, comunitats de veïns i naus industrials i promouran la creació de llocs de treball vinculats amb el desenvolupament de projectes de transició energètica a través d’incentius fiscals, a més de campanyes de sensibilització i conscienciació ciutadana a promoure les bones pràctiques energètiques i mostrar l’efecte directe que tenen aquestes mesures d’estalvi en l’economia familiar i municipal.
L’altre cavall de batalla són els residus. Cada any, la generació de residus s’incrementa com a conseqüència del model de consum que impera. Segons previsions del Consell Comarcal, el 2023 la Garrotxa ha de recollir-ne el 50%; l’any 2017, la comarca va pagar gairebé 200.000 € més del cànon per l’entrada de residus a l’abocador de Beuda. Mentrestant, Olot encara no ha decidit quin model de recollida implantarà, tot i que els municipis de la comarca ja han optat pel porta a porta o pel contenidor tancat amb targeta. La ciutat va generar el 2016 més de 16.000 tones de residus domèstics i el percentatge de recollida és del 47%.
Per això, la CUP Olot aposta per aprovar un Pla local de residu mínim que, amb la participació dels agents socials, polítics i econòmics,que concreti com s’aplicarà l’estratègia de la reutilització, el reciclatge i la recuperació de materials abans d’enviar-los a l’abocador o a la planta de triatge, quan estigui construïda. Com ja va avançar Adriana Roca, implantaran el mode de recollida porta a porta amb l’objectiu d'arribar a seleccionar el 70%. En aquests sentit, estudiaran la municipalització del servei de recollida de deixalles, o la recollida mancomunada entre diversos municipis per a ser més eficaços i eficients, i establiran criteris de tarifació progressiva segons el nombre de persones que viuen a la llar, la renda mitjana, i segons si es tracta de primeres o de segones residències o d'habitatges turístics. Igualment, promouran mesures per a substituir les bosses de plàstic per alternatives reutilitzables i s'oposaran a la incineració del rebuig municipal, tal i com recomana la campanya europea en contra de les incineradores.
L’objectiu, per a la CUP Olot, ha de ser aconseguir una ciutat sostenible i respectuosa amb el seu entorn, "en què la ciutadania tinguem plena sobirania en la presa de decisions col.lectives, aquelles que ara mateix es prenen en despatxos, sovint allunyats i no democràtics", ha reblat Jordi Gassulla.
