"Volem lluitar per la nova Llei d'Alta Muntanya. Hem de lluitar per ser-hi", diu el president del Consell Comarcal de la Garrotxa, Santi Reixach, a NacióGarrotxa. "No ens poden dir que aquí no tenim muntanyes. Lluitarem perquè la Garrotxa no quedi fora. La llei ha d'anar al Parlament per aprovar-se i aquí hi anem tots els partits junts com a comarca", afegeix.
La nova normativa renova l'actual Llei de Muntanya del 1983, la qual va servir per crear el Consell Comarcal de Muntanya, un òrgan predecessor del Consell Comarcal de la Garrotxa actual. El reglament encara vigent contempla 300 municipis; ara el nou text només en recull 144 i cap és garrotxí. Les vuit comarques que agrupa el nou reglament són el Berguedà, el Solsonès, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l'Alta Ribagorça, la Cerdanya, el Ripollès i la Vall d'Aran.
Per fer aquesta selecció, el Departament de Territori (que és qui impulsa la llei) ha establert que la normativa acull aquells territoris amb més d'un 60% de superfície a més de 700 metres d'altitud i que el pendent mitjà sigui superior a un 30%. A l'àmbit demogràfic, requereix que més d'un 40% dels nuclis de població estiguin a més de 750 metres i tinguin menys de 50 habitants.
Santi Reixach, president del Consell Comarcal de la Garrotxa. Foto: Martí Albesa
Segons Reixach, no formar part de la nova llei perjudicaria la comarca a l'hora de finançar certes actuacions. "Tenim tot un pla de camins que l'estem fent gràcies a formar part de les comarques de muntanya. Són coses que veus a venir que hi hem de ser", diu. Fins ara, la llei de muntanya ha aportat inversions en temes de transport, digitalització o serveis bàsics als municipis més rurals de la comarca. "Si no hagués estat per aquestes ajudes, probablement, avui no tindríem el bus transversal, el bus dels polígons o dels mercats. Molts serveis actuals no existirien com l'electrificació de la Vall del Boc o d'altres indrets", assegura el conseller de Mobilitat del Consell Comarcal de la Garrotxa, Jordi Güell.
Reunió amb Territori
Recentment, el Consell Comarcal ja s'ha reunit amb la consellera de Territori, Ester Capella, per traslladar la petició. Segons fonts de l'ens garrotxí, Territori insisteix en el fet que la nova llei és d'"alta muntanya" i que això suposa uns criteris que la Garrotxa no compleix."Penso que les comarques de muntanya no només han de respondre a criteris estrictament geogràfics, sinó que ser comarca de muntanya també respon a una cultura, a una manera de viure en el territori. Penso que aquests criteris s'han obviat a la llei i també s'haurien de contemplar", diu Güell.
Precisament, aquest argument es va traslladar a la consellera i també es va defensar el fet que la nova llei no permetria, per exemple, que comarques com el Ripollès i la Garrotxa poguessin cooperar perquè una seria d'alta muntanya i l'altre només de muntanya. En la reunió, també es va fer èmfasi en el fet que Europa emet ajudes a l'àmbit rural i no s'entendria que la Generalitat no les pogués complementar.
Tot plegat està ara sobre la taula del Departament de Territori el qual estudiarà la petició de la Garrotxa. Aviat s'espera que el text de la nova Llei d'Alta Muntanya pugui entrar en el procés d'exposició pública, un termini en el qual el Consell Comarcal de la Garrotxa també podria dir-hi la seva. Mentrestant, qui també ja s'ha posicionat en la línia de l'ens garrotxí és l'Ajuntament d'Olot, el qual va aprovar en l'últim ple municipal una moció presentada pel PSC a favor d'incorporar la comarca en la nova llei.
