Pep Berga: «Es pot governar igual de bé amb majoria absoluta que sense»

Amb 58 anys, Pep Berga vol continuar el projecte iniciat el 2019 i que li va donar una majoria absoluta que feia temps que no es veia a la ciutat d'Olot (Garrotxa). Amb pràcticament el mateix equip que fa quatre anys, Berga aspira aquest diumenge a revalidar l'alcaldia i garantir que el govern municipal d'Olot es mantingui a l'eix centredreta de la política, on ha estat els últims dotze anys. El candidat de Junts i funcionari es presenta perquè considera l'Ajuntament com el seu "projecte vital" i afirma que la política és "servei".

- Per què ens ha citat a l'inici del carril bici al costat de les Fonts de Sant Roc?

- Durant molts anys aquest lloc ha estat el punt d'inici de passar-m'ho molt bé, fos practicant atletisme o sortint amb la bicicleta.

- Què li ha donat l'esport?

- M'ha acompanyat tota la vida. Ha estat el meu calmant. N'he practicat sempre des de molt petit i no ho he deixat de fer-ho mai. És una part molt important de la meva vida.

- És una escapatòria?

- És un complement, una estona que m'ajuda a fer més bé la meva feina.

- La sentència de l'1-O, una pandèmia, el temporal Glòria i una crisi de preus i energètica. Pep Berga no n'ha tingut prou?

- Ha estat un mandat diferent amb coses molt bones i molt dolentes. Segurament la Covid és el que ho marca amb més claredat. L'estiu del canvi municipal ja va començar amb la xinxa de la colza.
 

- Desgasta?

- No perquè les coses venen les unes darrere de les altres i sempre queda temps per pensar-hi i buscar quina és la millor manera d'afrontar aquestes situacions.

- Aquest 2023 fa vint anys que va entrar a la política municipal. Ho va fer el 2003 amb l'Eudald Morera en les primeres llistes.

- Sempre diferencio entrar a la política municipal des del govern o des de l'oposició. Els anys de l'oposició són anys en què una vegada al mes has d'anar a un ple municipal, però no té comparació en estar a govern. Considero que el meu pas per l'Ajuntament ha estat de vuit anys amb en Mia Corominas i els quatre que he estat com a alcalde.

- És bo o dolent tenir tanta trajectòria?

- És una part bona i una de dolenta. Aquesta serà la darrera vegada que em presentaré a les eleccions. Sempre he entès la política com municipal, mai m'he deixat seduir per propostes que anessin a parar a Girona o Barcelona. Molts alcaldes i alcaldesses són diputats al Parlament o a la Diputació. Mai he volgut marxar d'Olot. És bo perquè et dona molta experiència, però penso que a l'alcaldia com a molt s'hi ha d'estar vuit anys i ho tinc sagrat i clar que no tornaré a repetir, no perquè pensi que en aquell moment no em costarà deixar-ho perquè m'agrada molt, sinó perquè penso que serà bo per tothom que ho deixi aquí.

- El seu lema és "Olot en bones mans". Per què Olot està en bones mans si està a les mans de Junts?

- Per què quan em vaig presentar fa quatre anys vaig fer una renovació molt completa de tot l'equip. Vaig incorporar moltes persones joves i, per tant, inexpertes. Però amb aquests quatre anys i tot el que ens ha passat penso que no només presentem una candidatura on l'experiència la porti jo o l'Estanis, sinó que ara també hi ha moltes altres persones com l'Imma, l'Agustí, l'Aniol, la Gemma o l'Adriana que aporten experiència. Està en bones mans perquè hi ha l'experiència i encara, com que la majoria només porten quatre anys, hi ha molta motivació, que és l'altre ingredient que considero imprescindible per l'Ajuntament.

- Quin diria que és el projecte que porten al programa que és més transformador per a la ciutat?

- Un que curiosament no el veurem completat aquest pròxim mandat perquè és impossible per temps. Serà el centre cultural de l'illa del Carme.

- Per què?

- Perquè tindrà un impacte directe en la rehabilitació de l'habitatge de les set illes de cases que més ho demanen entre la plaça Major i la plaça del Carme. I també perquè tindrà un impacte molt directe en el barri de Sant Miquel completant un triangle que m'agradaria que fos realitat amb la nova escola i el centre d'atenció primària del barri.
 

- A la campanya del 2019 ja es va parlar molt del Nucli Antic i també se n'està parlant en aquesta. Ha faltat i falta un projecte verdaderament transformador per al barri?

- S'ha actuat molt en l'espai públic, però no s'ha aconseguit trobar un model que incentivi els propietaris dels habitatges a fer la rehabilitació que es necessita per tenir un Nucli Antic complet. Primer és necessari que el consistori adquireixi una part d'aquest sòl per poder ser un actor important i posar d'acord tots els propietaris de cadascuna de les illes per fer la rehabilitació. La mitjana de metres quadrats que tenen aquests habitatges és de 60. Les normes de construcció actuals et demanen tenir ascensor i altres coses que fan impossible aquesta rehabilitació si no posem d'acord diferents propietats.

"Com a Ajuntament mai hem negat ni una sola llicència d'obertura d'un establiment d'oci nocturn"

- Pel que explica, se sap la fórmula. Ha faltat aplicar-la

- La fórmula la tenim en aquest moment perquè hem fet un treball rellevant en aquests quatre anys, primer amb el Col·legi d'Arquitectes, després amb un arquitecte que es diu Canosa, i ara amb una arquitecta que és l'Itziar González que ha fet servir aquests instruments urbanístics a la Rambla de Barcelona. Ella està molt convençuda i ens ha promès que el 2031 aquesta rehabilitació s'hauria d'haver pogut completar. Però no serà ràpid. A finals d'aquest 2023 sortirà un nou Pla de Barris i ja estem preparant la sol·licitud per a la rehabilitació d'aquest habitatge.

- Més enllà del Nucli Antic, el preu del lloguer a Olot està més car que mai i fer una hipoteca també és més car que mai. Tenim un problema. Com el resolem?

- Tenim un problema de país i de ciutat. Estadísticament, la Garrotxa és la segona comarca que creix més en nombre de població de tot Catalunya perquè hi ha feina. I quan parlem de milers de persones que venen a viure aquí, no hi ha milers d'habitatges esperant-les, ja que no s'estan construint a la velocitat en què arriba la gent. Tenim un problema i els Ajuntaments no hem comptat amb l'ajuda necessària ni de la Generalitat ni de l'estat espanyol. Trobo indignant que després dels anys de govern del PSOE amb Podemos a Madrid, no hagin fet que aquests centenars de pisos de la Sareb que tenim a la ciutat, no ens els hagin posat a disposició dels ajuntaments.

- Ara deia que ve molta gent a viure a la ciutat, però també se sent a dir que "Olot està mort"

- Olot no està mort. Això és un tòpic. Pel que fa a l'oci nocturn, han canviat completament els hàbits de la gent a moltes ciutats, a excepció de les que tenen universitat que tenen una mica més de vida entre setmana perquè tenen gent a l'edat de sortir. Les xarxes socials, i sobretot la pràctica de l'esport, ha canviat molt els hàbits de les persones. Nosaltres com a Ajuntament mai hem negat ni una sola llicència d'obertura d'un establiment d'oci nocturn i aquests establiments el que veuen és que han de sobreviure només amb unes hores el divendres i al dissabte perquè la resta de la setmana no els hi va ningú. Si la gent sortís com ho feien fa 25 anys entre setmana, quan no hi havia la possibilitat de relacionar-se amb les xarxes socials, Olot seria com fa 25 anys.

- Aquí, doncs, tampoc hi pot fer res l'Ajuntament?

- Pot facilitar si hi ha algú és prou emprenedor per a obrir un local d'oci que sigui demandat per la gent. Però el que no farà l'Ajuntament és obrir bars musicals. El que hem de proporcionar és una altra mena d'oci: el que té valor públic que és l'oci relacionat amb l'esport i la cultura.
 

- Al programa també prometen que faran "pressing" perquè comencin les obres de la variant d'Olot el 2025. Parlen només d'Olot. Això vol dir que...

- Que li ha quedat molt clar a la ciutat qui realment treballa perquè es construeixi la variant i qui no. Això no només em refereixo a partits polítics, sinó també a grups socials que, lògicament, tenen tot el dret a tenir un posicionament en contra d'una variant que nosaltres, en canvi, considerem imprescindible. Fins i tot, nosaltres hem renunciat a posar cap trava amb el model 1+1, tot i que no hi coincidim. Centrem tota l'atenció a què la facin com creguin que l'han de fer, però que la comencin ja.

"Hi ha grups municipals que tenen molta pressa i per nosaltres una paraula molt important és "consens"

- I mentrestant no hi hagi la variant?

- Un mentrestant és que el juny del 2025 s'acaba la concessió del transport públic d'Olot i, per tant, haurem de revisar a fons el pla de mobilitat que tenim en aquests moments per veure com l'adeqüem a l'època postvariant. Una vegada la variant estigui feta, tots els camions i milers de cotxes que passen per dins Olot desapareixeran i hem de dissenyar el model de mobilitat que quan acabin les obres hauria de tenir la ciutat. Es tracta d'un model que tindrà molts menys vehicles, on hi ha d'haver un transport públic molt més eficient amb les tecnologies que avui tenim. Mentrestant, pensar que tenim solucions per millorar la mobilitat mentre no tinguem la variant, és molt difícil.

- Quina nota es posen en matèria de mobilitat aquests quatre anys?

- No ho sé. La nota no me la puc posar jo, en tot cas, me l'han de posar els ciutadans. Fem les coses tan bé com sabem. Hi ha grups municipals que tenen molta pressa i per nosaltres una paraula molt important és "consens". És a dir, quan parlem de treure 70 aparcaments per fer un carril bici, entenc que per a moltes persones pot ser prioritari posar el carril bici, però si això no ho fas amb consens, és molt probable que el carril bici no vagi bé. El consens és important, sobretot en temes de mobilitat, perquè hi ha sensibilitats molt diferents i perquè hi ha situacions familiars molt diferents.

- Proposen crear "un nou festival del joc". Olot necessita més festivals i fires?

- No recordo ara mateix aquesta proposta concreta. Diria que té a veure amb públic familiar, però la conec poc.

- En tot cas, falten més fires i esdeveniments a Olot?

- Per nosaltres han estat un tema rellevant i sabem que ajuden al comerç i a l'hostaleria. Hi hem fet una aposta decidida. Un percentatge important de les vendes del comerç de la ciutat ja depèn dels visitants d'aquests esdeveniments.
 

- "Reforma de l'illa de les Mates". En què consisteix aquesta proposta?

- Fa dos anys, el Consell de Barri de Sant Miquel i les Tries ja va decidir fer una aposta per remodelar l'illa de les Mates que, en metres quadrats, és més gran que el Parc Nou. Han estat gairebé dos anys pensant-ho i en aquest moment està molt ben definit. S'ha de preservar tota la zona dels horts, s'ha de fer uns accessos, s'ha de preservar tota la part del bosc, i a la zona del camp de futbol els veïns van demanar que hi hagués dues coses: una coberta gran per acollir espectacles d'aproximadament 3.000 persones per tenir un lloc cobert per fer-hi tota mena d'esdeveniments amb la tranquil·litat que no plourà; i després, demanen que s'hi construeixi un pumptruck per a bicicletes.

- Pel que fa a instal·lacions, també proposen la remodelació de l'Estadi Municipal.

- El dibuix ja el tenim. El camp augmentaria lleugerament de dimensions per ser un camp que complís amb la normativa de Primera Divisió i que podria arribar a tenir una capacitat de públic assegut de 3.200 persones. Això ja està dibuixat i s'ha de convertir en un constructiu.

"Els impostos sempre s'han d'apujar. Hem de mirar de fer-ho el mínim possible"

- També proposen un nou espai per a la gimnàstica i la construcció d'un nou pavelló.

- Tenim una memòria valorada de com fer créixer un pavelló dedicat a la gimnàstica al costat dels pavellons del vòlei. A mi això no em convenç perquè renunciem a una instal·lació a l'aire lliure que tenim que l'utilitza molta gent i l'espai quedaria tan just que tampoc acabaríem de donar el que necessita la gimnàstica. Estem parlant, doncs, de fer un nou pavelló que pot anar a diversos llocs de la ciutat, però no en diré cap perquè està presa la decisió, però hi ha un mentrestant. Hem de trobar una nau de lloguer exclusivament habilitat per a la gimnàstica.

- Abans li he demanat una nota sobre la mobilitat. Ara li demano sobre el tema de la participació, ja que van deixar de fer els processos participatius. Aquí la nota no seria tan correcte?

- Sí que seria correcte. Processos participatius se n'han fet molts i a vegades no es veuen, per exemple els consells de barri del Nucli Antic o Sant Miquel. Hi ha hagut també tot el procés de l'Olot Pedala. Déu-n'hi-do els processos que hi ha hagut tenint en compte que durant un any i mig ens vam quedar limitats.

- Què faran amb els impostos si tornen a governar?

- El balanç dels últims anys (de 2019 a 2022) és que hem apujat els impostos un 9,3%, mentre que l'IPC ha crescut un 12,5%. Els impostos són necessaris, tot i que no agraden a ningú. Els ajuntaments estem sotmesos a uns increments dels salaris que ens venen determinats pel govern central i tots els contractes externs dels ajuntaments (neteja viària, jardineria, manteniment dels semàfors, etc.) s'incrementen d'acord amb l'IPC: Per tant, quan algú promet que no tocarà els impostos, no sé com s'ho farà. Al final, quan has d'apujar els salaris dels treballadors públics i també els contractes que tens com a Ajuntament, l'únic lloc que et queda on retallar per no apujar els impostos són les subvencions a entitats, Festes del Tura i tres o quatre coses més que sumen molt poc a l'hora de la veritat. Els impostos sempre s'han d'apujar. Hem de mirar de fer-ho el mínim possible o just el necessari, que és el que hem fet per sota dels increments de l'IPC.
 

- Quin és l'objectiu de Junts per al 28-M?

- Ens presentem perquè tenim un bon equip de gent i un bon programa, per tant, qualsevol resultat que ens permeti governar en solitari o amb un altre grup ens semblaria bo. Governar amb altres formacions, ja ho hem fet amb altres vegades i no ens espanta. No m'agrada parlar de pactes amb partits concrets perquè no hi ha partits, hi ha persones concretes amb noms i cognoms, i més o menys ens coneixem tots. No hem de pensar tant amb el partit, sinó amb els noms d'aquelles persones amb qui t'hauràs d'entendre durant quatre anys.

- Repetiria la majoria absoluta?

- Sí i no. La majoria absoluta té coses bones i coses dolentes. Et dona la tranquil·litat que qualsevol cosa que decideixis saps que prosperarà sense obstacles, però no et permet aquell joc col·laboratiu amb altres forces que també és interessant. Quan els altres grups municipals es queden sense possibilitats d'influir, es posen a la contra de tot d'una manera, a vegades, absurda. Avui dia, les majories absolutes són molt poc freqüents i es pot governar igual de bé amb majoria absoluta que sense.

- Parlava abans de pactes i noms. S'entendria amb Josep Guix?

- Amb el PSC el que hi ha són problemes de fons, més de país. En ell com a persona sí que m'hi entendria. M'entenc amb tothom. No tindria problemes en entendre'm amb pràcticament tothom qui està a l'Ajuntament. També m'entendria amb en Jordi Gasulla (CUP) i amb en Josep Quintana (ERC), no hi ha cap problema. Però esperem a veure què passa el 28. Hi ha partits amb els quals sento més proximitat ideològica, com és el cas d'ERC. És el partit amb qui em sentiria més còmode, però després haurem de valorar amb quines persones d'ERC o d'un d'aquests grups independents que han sortit ens hauríem d'entendre.