25
de setembre
de
2020, 08:14
Actualitzat:
9:38h
A l'inici del ple telemàtic de l'Ajuntament d'Olot d'aquest dijous, iniciat a les sis de la tarda, el batlle, Pep Berga, ha dit que "a data d'avui tenim la xifra més baixa de contagis de totes les comarques de Girona i que Girona, junt amb les Terres de l'Ebre, té les xifres més baixes de tot Catalunya".
Per al batlle això vol dir que tota la ciutat està fent les coses "tan bé com sabem", sense renunciar, amb les mesures sanitàries adients, a actes culturals com els que s'estan fent aquests dies (LAP, Sismògraf), el funcionament del comerç, de la hostaleria, de la indústria, de les escoles…, "en definitiva hem après a viure d'una manera diferent, amb prudència", i a Pep Berga li agrada pensar que "ja hem passat l'equador" de la pandèmia, "amb l’anergia posada a arribar en bones condicions al Nadal".
L'edifici de la Providència passarà a ser de propietat municipal
Un dels assumptes estrella d'aquest ple ha estat l'acord de cessió per part del Bisbat de Girona –amb el beneplàcit del Vaticà– d'una part de l'edifici de la Divina Providència, ja que aquesta ha estat la voluntat de les monges clarisses, on durant molts anys hi van prestar servei de guarderia. Situat entre els carrers Fluvià, Martí Pararols i Ronda Paraires, l’edifici, de 3.793,73 m², actualment és la seu de Càritas Garrotxa.
Amb aquesta cessió, la ciutat d’Olot guanya un espai de 1.616,15 metres quadrats per a la ciutat i a través d’aquest acord, l’edifici passarà a ser de titularitat municipal de forma totalment gratuïta. Una vegada passi a ser municipal, les instal·lacions seran dividides en dues finques, una de les quals servirà perquè Càritas hi pugui continuar mantenint la seva seu.
Ara, després d’haver estat aprovat per unanimitat al plenari d’Olot, l’acord haurà de ser ratificat pel Col·legi de Consultors i pel Consell d’Assumptes Econòmics del Bisbat de Girona. Aquest pas suposa l’últim tram d’un procés intens que s’ha allargat durant 5 anys i en el qual ha estat necessari disposar del permís del Vaticà i la intermediació de les màximes autoritats eclesiàstiques del Bisbat de Girona per a assolir la cessió de la titularitat.
Nou aparcament al costat del camp de futbol del Morrot
El ple de l’Ajuntament d’Olot també ha aprovat de forma inicial la modificació puntual del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) del polígon industrial del Pla de Baix que permetrà d’aquesta manera que la ciutat disposi d’un nou aparcament a tocar de les instal·lacions esportives del Morrot. El projecte ha tirat endavant amb els vots a favor de l’equip de govern de JuntsXCat i el grup del PSC, l’abstenció d’ERC i el vot en contra de la CUP.
Mentre el portaveu cupaire, Lluís Riera, ha afirmat que si falla "el mocultiu industrial" del porc per qualsevol causa, com pot ser la pesta porcina, el "pal" serà gros per a la ciutat, com ja ho comença a ser el monocultiu turístic, que viu una situació precària i dura.
Per la seva banda, Anna Barnadas (ERC), ha justificat l'abstenció a la proposta, tot i que n'estenen la necessitat (dels aparcaments), perquè cal un Pla de mobilitat que permeti als treballadors anar als polígons, com aquest del Pla de Baix, amb transport públic i no amb cotxe com fan fins ara.
La modificació afecta l’illa delimitada pels carrers Itàlia, Europa, França i Grècia i permet la construcció d’una nova planta de Noel a la ciutat. El projecte preveu la construcció d’un nou espai d’aparcament que assumirà la iniciativa privada amb la compra dels terrenys del costat de les instal·lacions esportives. L’aparcament estarà disponible el cap de setmana per a les famílies usuàries dels camps de futbol del Morrot i la resta de dies laborables servirà d’aparcament per als treballadors del polígon.
Nova adhesió al Pacte Europeu dels Alcaldes pel Clima
D’altra banda, el plenari d’aquest setembre també ha aprovat per unanimitat l’adhesió d’Olot al Pacte Europeu dels Alcaldes pel Clima i l’Energia. En aquest sentit, el 23 de febrer del 2012 la ciutat ja s'hi va sumar, el que ha suposat el compliment d’Olot amb la disminució en un 20% de les seves emissions de CO₂ i la posada en marxa de diferents accions, com va detallar el regidor Jordi Güell: la modificació de la lluminària de 2.300 fanals; l'Illa energètica –que permet deixar d'emetre a l'atmosfera 800 tones de CO₂ a l'any; el projecte Europace, recentment aprovat, que s'adreça al sector de la construcció i l'habitatge, grans emissors; l'Olot Pedala; o el futur mapa de la mobilitat de la ciutat, que comportarà la reducció de la velocitat dels vehicles a tota la ciutat.
La portaveu d'ERC, Anna Barnadas va demanar que aquest nou acors no sigui "un altre brindis al sol" i que calem més mesures per a l'adaptació i la mitigació del canvi climàtic a la ciutat.
De fet, segons l'acord, les ciutats signants es comprometen a actuar per recolzar la implantació de l’objectiu europeu de reducció dels gasos d’efecte hivernacle en un 40% pel 2030 i l’adopció d’un enfocament comú per a l’impuls de la mitigació i l’adaptació al canvi climàtic.
El full de ruta a seguir per a assolir aquests objectius comuns de mitigació i adaptació és la redacció del PAESC: Pla d’acció per l’energia sostenible i el clima (PAESC), amb un horitzó fixat l’any 2030, un document que serà redactat durant els mesos vinents i en el qual es definiran un conjunt d’accions de mitigació i d’adaptació, les quals han de permetre complir els objectius de reducció d’emissions a la ciutat.
Altres acords: comptes, IE Greda, camins…
Paral·lelament, el ple també ha acordat l’aprovació dels comptes generals de la Corporació i de l’exercici 2019 amb els vots a favor de l’equip de govern i el grup del PSC, l’abstenció d’ERC i de la CUP.
A part dels anteriors punts, el ple de l’Ajuntament d’Olot també ha aprovat amb els vots a favor de l’equip de govern i l’abstenció de tota la resta de grups municipals una nova modificació de crèdit del pressupost per a poder fer front a les necessitats de la ciutat derivades de la pandèmia de la Covid-19, com 10.000 euros per adaptar les activitats d’estiu a les mesures sanitàries dictades per les administracions o 9.000 euros en temes d’habitatge, entre d’altres.
Per últim, també s’ha aprovat per unanimitat el nou nom de l'antiga Escola Llar Lluís Maria Mestres, que va ser escollit en una consulta a la comunitat educativa, i que a partir d'ara es dirà Institut Escola Greda. La regidora Assumota Camps ha explicat que Lluís Maria Mestres, inspector d'Ensenyament, va ser l'impulsor de l'escola, que acollia molts infants de la comarca que s'havien de quedar a dormir a l'escola i per això duia el nom de "llar" i del seu impulsor.
Igualment, s’ha donat compte de les tres actuacions de conservació i manteniment encarregades al Consell Comarcal de La Garrotxa que es portaran a terme al camí de Can Mali, a les Planotes, al camí que va des de la intersecció de la pista del Triai amb l’avinguda Sant Jordi fins a l’altura de Bellpuig i al tram que enllaça des de la pista de la Moixina a Can Nic passant per Can Soc.
Un cop més, seguint les recomanacions sanitàries i de seguretat per a evitar contagis de coronavirus, el ple d’aquest mes de setembre de l’Ajuntament d’Olot s’ha portat de forma telemàtica i, com sempre, s’ha pogut seguir en línia (podeu veure'l en diferit en aquest enllaç).
Per al batlle això vol dir que tota la ciutat està fent les coses "tan bé com sabem", sense renunciar, amb les mesures sanitàries adients, a actes culturals com els que s'estan fent aquests dies (LAP, Sismògraf), el funcionament del comerç, de la hostaleria, de la indústria, de les escoles…, "en definitiva hem après a viure d'una manera diferent, amb prudència", i a Pep Berga li agrada pensar que "ja hem passat l'equador" de la pandèmia, "amb l’anergia posada a arribar en bones condicions al Nadal".
L'edifici de la Providència passarà a ser de propietat municipal
Un dels assumptes estrella d'aquest ple ha estat l'acord de cessió per part del Bisbat de Girona –amb el beneplàcit del Vaticà– d'una part de l'edifici de la Divina Providència, ja que aquesta ha estat la voluntat de les monges clarisses, on durant molts anys hi van prestar servei de guarderia. Situat entre els carrers Fluvià, Martí Pararols i Ronda Paraires, l’edifici, de 3.793,73 m², actualment és la seu de Càritas Garrotxa.
Amb aquesta cessió, la ciutat d’Olot guanya un espai de 1.616,15 metres quadrats per a la ciutat i a través d’aquest acord, l’edifici passarà a ser de titularitat municipal de forma totalment gratuïta. Una vegada passi a ser municipal, les instal·lacions seran dividides en dues finques, una de les quals servirà perquè Càritas hi pugui continuar mantenint la seva seu.
Ara, després d’haver estat aprovat per unanimitat al plenari d’Olot, l’acord haurà de ser ratificat pel Col·legi de Consultors i pel Consell d’Assumptes Econòmics del Bisbat de Girona. Aquest pas suposa l’últim tram d’un procés intens que s’ha allargat durant 5 anys i en el qual ha estat necessari disposar del permís del Vaticà i la intermediació de les màximes autoritats eclesiàstiques del Bisbat de Girona per a assolir la cessió de la titularitat.
Nou aparcament al costat del camp de futbol del Morrot
El ple de l’Ajuntament d’Olot també ha aprovat de forma inicial la modificació puntual del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) del polígon industrial del Pla de Baix que permetrà d’aquesta manera que la ciutat disposi d’un nou aparcament a tocar de les instal·lacions esportives del Morrot. El projecte ha tirat endavant amb els vots a favor de l’equip de govern de JuntsXCat i el grup del PSC, l’abstenció d’ERC i el vot en contra de la CUP.
Mentre el portaveu cupaire, Lluís Riera, ha afirmat que si falla "el mocultiu industrial" del porc per qualsevol causa, com pot ser la pesta porcina, el "pal" serà gros per a la ciutat, com ja ho comença a ser el monocultiu turístic, que viu una situació precària i dura.
Per la seva banda, Anna Barnadas (ERC), ha justificat l'abstenció a la proposta, tot i que n'estenen la necessitat (dels aparcaments), perquè cal un Pla de mobilitat que permeti als treballadors anar als polígons, com aquest del Pla de Baix, amb transport públic i no amb cotxe com fan fins ara.
La modificació afecta l’illa delimitada pels carrers Itàlia, Europa, França i Grècia i permet la construcció d’una nova planta de Noel a la ciutat. El projecte preveu la construcció d’un nou espai d’aparcament que assumirà la iniciativa privada amb la compra dels terrenys del costat de les instal·lacions esportives. L’aparcament estarà disponible el cap de setmana per a les famílies usuàries dels camps de futbol del Morrot i la resta de dies laborables servirà d’aparcament per als treballadors del polígon.
Nova adhesió al Pacte Europeu dels Alcaldes pel Clima
D’altra banda, el plenari d’aquest setembre també ha aprovat per unanimitat l’adhesió d’Olot al Pacte Europeu dels Alcaldes pel Clima i l’Energia. En aquest sentit, el 23 de febrer del 2012 la ciutat ja s'hi va sumar, el que ha suposat el compliment d’Olot amb la disminució en un 20% de les seves emissions de CO₂ i la posada en marxa de diferents accions, com va detallar el regidor Jordi Güell: la modificació de la lluminària de 2.300 fanals; l'Illa energètica –que permet deixar d'emetre a l'atmosfera 800 tones de CO₂ a l'any; el projecte Europace, recentment aprovat, que s'adreça al sector de la construcció i l'habitatge, grans emissors; l'Olot Pedala; o el futur mapa de la mobilitat de la ciutat, que comportarà la reducció de la velocitat dels vehicles a tota la ciutat.
La portaveu d'ERC, Anna Barnadas va demanar que aquest nou acors no sigui "un altre brindis al sol" i que calem més mesures per a l'adaptació i la mitigació del canvi climàtic a la ciutat.
De fet, segons l'acord, les ciutats signants es comprometen a actuar per recolzar la implantació de l’objectiu europeu de reducció dels gasos d’efecte hivernacle en un 40% pel 2030 i l’adopció d’un enfocament comú per a l’impuls de la mitigació i l’adaptació al canvi climàtic.
El full de ruta a seguir per a assolir aquests objectius comuns de mitigació i adaptació és la redacció del PAESC: Pla d’acció per l’energia sostenible i el clima (PAESC), amb un horitzó fixat l’any 2030, un document que serà redactat durant els mesos vinents i en el qual es definiran un conjunt d’accions de mitigació i d’adaptació, les quals han de permetre complir els objectius de reducció d’emissions a la ciutat.
Altres acords: comptes, IE Greda, camins…
Paral·lelament, el ple també ha acordat l’aprovació dels comptes generals de la Corporació i de l’exercici 2019 amb els vots a favor de l’equip de govern i el grup del PSC, l’abstenció d’ERC i de la CUP.
A part dels anteriors punts, el ple de l’Ajuntament d’Olot també ha aprovat amb els vots a favor de l’equip de govern i l’abstenció de tota la resta de grups municipals una nova modificació de crèdit del pressupost per a poder fer front a les necessitats de la ciutat derivades de la pandèmia de la Covid-19, com 10.000 euros per adaptar les activitats d’estiu a les mesures sanitàries dictades per les administracions o 9.000 euros en temes d’habitatge, entre d’altres.
Per últim, també s’ha aprovat per unanimitat el nou nom de l'antiga Escola Llar Lluís Maria Mestres, que va ser escollit en una consulta a la comunitat educativa, i que a partir d'ara es dirà Institut Escola Greda. La regidora Assumota Camps ha explicat que Lluís Maria Mestres, inspector d'Ensenyament, va ser l'impulsor de l'escola, que acollia molts infants de la comarca que s'havien de quedar a dormir a l'escola i per això duia el nom de "llar" i del seu impulsor.
Igualment, s’ha donat compte de les tres actuacions de conservació i manteniment encarregades al Consell Comarcal de La Garrotxa que es portaran a terme al camí de Can Mali, a les Planotes, al camí que va des de la intersecció de la pista del Triai amb l’avinguda Sant Jordi fins a l’altura de Bellpuig i al tram que enllaça des de la pista de la Moixina a Can Nic passant per Can Soc.
Un cop més, seguint les recomanacions sanitàries i de seguretat per a evitar contagis de coronavirus, el ple d’aquest mes de setembre de l’Ajuntament d’Olot s’ha portat de forma telemàtica i, com sempre, s’ha pogut seguir en línia (podeu veure'l en diferit en aquest enllaç).