[municipalsinformacional]

Amb 57 anys, Raül Valls agafa el timó dels comuns per tornar a l'Ajuntament d'Olot. L'investigador social es posa a la primera línia d'Olot en Comú després de ser una de les cares visibles de Salvem les Valls i amb el repte de recuperar el regidor que la formació va perdre el 2019. Valls afirma que es presenta perquè la seva opció "ha de ser al consistori" i considera que la política "ho és tot". [nointext]
  - Per què ens ha citat al Núria?
- Perquè, a part dels projectes interessants que ara hi ha al Núria, des de finals del segle XIX fins al 1939 va ser el Centre Obrer d'Olot i sóc una persona que ve de les classes treballadores i l'activisme sindical i vull reivindicar aquest passat obrer de la ciutat que a vegades queda una mica passat.
 [intext1]
- D'on surt l'esperit de classe treballadora de Raül Valls?
- Sóc fill de classe treballadora. El meu pare era sindicalista i vaig viure a casa un de lluita antifranquista, de reivindicació per la recuperació de Catalunya com a nació i vaig viure un ambient molt vinculat al que era la lluita a la defensa dels interessos dels treballadors.
 
- Primera vegada com a candidat. Com va?
- Em sento una mica estrany. Em fa un pèl de vergonya perquè a vegades tens la sensació de ser un nouvingut d'això. M'estimo molt Olot i la Garrotxa i precisament per això em sento molt responsable de què dic i què faig. Tota la vida he estat en política, he militat i he participat en moviments socials, però mai havia encapçalat una llista.
 
- Ser novell pot passar factura en la cursa electoral?
- No ho crec. No soc nou en política, sóc nou encapçalant una llista en un moment determinat de la història.
 
- Nascut a Barcelona. No sé si això creus que també pot passar factura?
- No hi sé (riu). Podria ser. En tot cas, si algú considera que un barceloní que ja fa temps que córrer per la comarca i que participa en moltes activitats d'aquí, no té prou pedigrí, ja no puc fer-hi res.
 
[blockquote]Olot té les necessitats de canviar el model de ciutat[/blockquote]
- "Treballant pel present, preparant el demà". És el vostre lema. Quin és el present d'Olot i quin ha de ser el demà?
- El present d'Olot és prometedor i ho ha demostrat un procés participatiu com el FEM Garrotxa. Hi ha bones idees. Però hi ha molts deure per fer. Té les necessitats de canviar el model de ciutat, des del punt de vista, sobretot, de la mobilitat i, en aquests moments, hi ha molts referents mundials. No estem plantejant res que no estiguin fent la resta de ciutats properes com Vic o Barcelona. Crec que ens queda molt de recorregut i aquesta ciutat pot fer grans canvis i estic convençut que els farà.
 
- Per què no s'han fet?
- Ha faltat voluntat política. I això és espectacle. Crec que el que ha defensat la majoria que ha governat és, bàsicament, que no calia fer grans canvis i que el model basat molt en el cotxe no s'ha de superar, com defensem altres.
 [intext2]
- Quina és la proposta més transcendental que proteu al programa?
- Portem dos eixos fonamentals al programa. Un és la salut de les persones entesa com a salut global de la ciutat, una ciutat saludable. I això vol dir una ciutat amb un aire més net i on la gent pugui caminar i anar amb bicicleta. I l'altre eix és una ciutat socialment cohesionada, més igualitària, on no hi hagi segregació per barris, condicions de treball, habitatge per a la gent jove... en definitiva, una ciutat més igualitària i més lliure. Pensem que quan hi ha igualtat, hi ha llibertat.
 
- Això són eixos. Una proposta?
- En termes de salut, una proposta concreta és el pla de mobilitat. L'objectiu és la salut i la teràpia seria el pla. I en termes de cohesió social, pensem que una de les propostes que sempre hem defensat és la tarifació social: qui més tingui que més pagui. Quan parlem d'impostos, no pot ser que tothom pagui igual quan tothom no té els mateixos impostos.
 
- Proposen regular i reduir el pas de camions de gran tonatge. Com ho fem això?
- Amb moltes accions. D'entrada crec que els empresaris del sector de la logística com del sector agroalimentari han de prendre consciència que han d'adaptar els seus moviments de primeres matèries dins els marcs d'una certa responsabilitat social. Quan els camions tornen buits de matèries poden tornar per una altra banda. Tarden més? Sí, però descongestionaríem la ciutat. Després hi ha el control del trànsit de llarg recorregut, potser hem de plantejar que el Túnel de Bracons no ha de ser per al trànsit de pas. Crec que hem d'implicar les empreses i al mateix temps no ens ha de tremolar el pols a l'hora de regular, prohibir i evitar que a certes hores passin els camions. O sigui, reduir aquest impacte.
  [intext3]
- Tot això de la mà de les empreses
- Les empreses tenen una responsabilitat. No pot ser que en aquest cas les empreses consideren que només els hi hem de donar facilitats per guanyar diners i, en canvi, no hagin d'apostar per millorar les condicions de vida dels llocs on estant. Un pot dir que això va contra la competitivitat de les empreses, doncs anem malament. Si el fet que una empresa per ser competitiva pot fer el que li doni la gana amb la ciutat i al territori on està... així estem amb el tema de l'aigua i l'aqüífer i del que des de Nació vau explicar amb tanta vehemència. Això és la conseqüència de què les empreses tinguin barra lliure a l'hora de fer i això ho hem de regular i limitar.
 
- No hem sabut veure la paraula variant al programa
- (riu) Entre altres coses perquè és un debat que sabíem que sortiria i, per tant, no calia que el poséssim. Creiem que el terme variant és una mica enganyós. Estem d'acord que el trànsit no passi per l'avinguda Sant Jordi o el centre, el problema és que les variants, tant d'Olot com de les Preses, no són només tals variants; és una carretera que connecta Bracons amb l'A-26 i serà una carretera. Dir-li variant al projecte que està damunt la taula és confondre la gent. Nosaltres pensem que aquesta solució d'una nova carretera crec que no és el que necessita la comarca, no és el que necessitem si ens creiem de veritat que estem en una crisi ecològica i energètica. La nostra alternativa és un pla de mobilitat que pacifiqui el trànsit. Les variants, tal com estan projectades, poden tardar set o vuit anys per estar operatives, mentrestant podríem fer moltes coses que segurament ens farien veure que no ens calia aquesta carretera.
 
- ...
- Solucions com els canvis de direcció. Per què l'avinguda Sant Jordi no podria ser d'una sola direcció? Es podria provar i experimentar i veure com funciona. Per als veïns de l'avinguda suposaria la meitat del trànsit i seria un canvi important que permetria eixamplar voreres o un carril bici. Permetria moltes coses que, en aquests moments, tal com està la cosa, no és possible.
 
[blockquote]"Si construïm les variants, simplement, estarem afavorint l'estat de consciència que és hegemònic"[/blockquote]
- És més fàcil construir una carretera que canviar la consciència de la gent? La variant evitarà que la gent canviï la manera de la gent de desplaçar-se?
- La gent de Junts diu que primer hi ha d'haver un primer canvi de mentalitat en la gent, però nosaltres diem que nosaltres hem de facilitar aquest canvi. Si construïm les variants, simplement, estarem afavorint l'estat de consciència que és hegemònic que és: si puc agafar el cotxe, l'agafo. Hem de generar les condicions perquè es produeixin els canvis.
 
- En Comú Podem va donar suport als pressupostos de la Generalitat que inclouen partides per a les variants.
- Des d'Olot ho vàrem criticar. Pensem que els pressupostos son moltes més coses, ho entenem. No sé si s'havia d'aturar tot el pressupost per una petita partida dedicada als estudis constructius. Evidentment, ho vam criticar i no hi estem d'acord en aquest punt, però el pressupost de la generalitat és una cosa més gran. Des de la crítica, també entenem que tenim marge per revertir aquesta situació i des d'Olot treballarem perquè sigui així.
 

📍 Quin candidat sap més d'Olot?

âž¡ @RaulValls1, d'@OlotEncomu, respon el qüestionari de @NacioGarrotxa #Garrotxa #Olot #28M pic.twitter.com/jNx7QtRTwc

— NacióGarrotxa (@NacioGarrotxa) May 19, 2023

- "Turisme contingut", també dieu al programa
- Hem d'assumir que el territori té una capacitat de càrrega i hem de veure quina és. Això vol dir que hem de regular i tenir clar quantes places de turisme tenim, vol dir que hem de tenir en compte com regulem els accessos als espais naturals que són aquests pots de mel que atrauen tanta gent i després es massifiquen. Això és turisme contingut. Hem de posar límits a què es produeixin moments de massificació. També hi ha un altre element que és que la Garrotxa té molts altres espais i ho hem de treballar.
 
- Això és posar límits a una font econòmica?
- Posar límits a una font econòmica no és negatiu perquè com més depenem del turisme, més vulnerables som. Igual que com més depenem del porc, també ens tornem més vulnerables. Hem de diversificar aquestes fonts. Com més fonts tinguem, més forts serem davant de crisi. La pandèmia ha demostrat que dependre del turisme ha posat en escac gran part de l'economia del país. Posar tots els ous en el mateix cistell és molt perillós.
 
. Proposen també "redimensionar grans esdeveniments". Quins i com?
- No som partidaris dels grans festivals o les grans infraestructures que atrauen molta gent que és una de les coses que, malauradament, ha viscut tot el país. Des de l'èxit de les Olimpíades del 92 sembla que hem de viure organitzant grans "cotarrus".
 
[blockquote]"No podem anar pensant a fer alguna cosa que atregui gent de fora"[/blockquote]
- A nivell local, què serien grans esdeveniments?
- Tenim Lluèrnia o el Sismògraf que hem de mantenir perquè son una activitat cultural interessant, però no podem convertir-los en l'únic motiu de les polítiques d'activitat cultural de la comarca. No hem de posar el carro davant els cavalls. L'activitat cultural d'Olot ha de ser dels olotins i per als olotins, i si ve gent de fora perquè els interessa, fantàstic! Però no podem anar pensant a fer alguna cosa que atregui gent de fora. Llavors ens equivoquem perquè correm el risc que la gent d'aquí no hi participi i, al final, el que tinguem són uns moments de gran massificació que tampoc beneficien el comerç local, encara que algú ho pensi, i l'única cosa que aconseguim és generar una situació molt artificial.
 
- Què farien amb els impostos?
- Ho tenim molt clar. Els impostos són necessaris i impliquen la possibilitat de fer polítiques públiques. Quan algú diu "impostos no" creiem que és un imprudent total. El que sí que hem d'acceptar és que estem en un moment en què després de 40 anys de polítiques neoliberals hi ha gent que s'ha enriquit molt i molta gent que s'ha empobrit. No pot ser que els impostos siguin una tarifa plana per a tothom. Hi ha d'haver una tarifació social i qui més tingui, més pagui. Això, per nosaltres, és fonamental.
 
- Parlant d'impostos, Olot es va produir dos moments en què la ciutadania va reacció davant dues puges d'impostos. A l'última vegada hi va haver gent de la seva llista implicada en la campanya ciutadana. Va ser una jugada electoral?
- No ho hem entès com una jugada electoral, tot i que estem molt orgullosos de tenir a la nostra llista companys que s'han mobilitzat amb qüestions que tenen a veure amb Olot. No és electoralisme, sinó participació política.
 
- Quin és l'objectiu?
- Aconseguir que un volum suficient de gent confiï en nosaltres i poder recuperar el regidor que teníem fa quatre anys. Pensem que en aquests moments som una veu necessària i intentarem demostrar que és així.
 
- Si entren, pot ser que hi hagi pactes. Han calculat amb qui volen pactar?
- Amb aquelles formacions polítiques que tenen projectes semblants als nostres. Tant en els termes d'esquerra i dreta, però també és important en els termes del programa polític. Per tant, no val tot. Nosaltres pactarem amb aquells grups polítics amb els quals ens podem posar d'acord per avançar cap a un model de ciutat diferent del que tenim en aquests moments.
 
- El PSC és d'esquerres?
- Crec que el PSC representa un vot d'esquerres i progressista; l'altra cosa és que considero que el programa dels socialistes respecte al model de ciutat mira més el segle XX que el segle XXI. Si això és ser d'esquerres o de dretes que ho decideixi la gent. Però, en qualsevol cas, crec que les propostes del PSC en aquests moments no responen als reptes que tenim com a societat i, per tant, aquí ho deixo.