No va ser l'únic mitjà, però, que la va ben vessar durant tota la setmana. Alguns mitjans locals van atrevir-se a publicar imatges que posteriorment molts han criticat i que, també a nivell personal, considero que estan fetes des de la inhumanitat. Des del no pensar en com ho està passant l'altra pobre persona, innocent, que algú sense escrúpols ni un dit de seny li ha canvia la vida en només uns segons.
Pel que fa al tractament dels mitjans d'abast espanyol, ja ni esmerçaré esforços en criticar-los, tot i que en alguns casos, va ser millor que algun de català.
Sé perfectament, i lamentablement, que ni la Fageda d'en Jordà, ni la Cuina Volcànica, ni els Gegants ni el Patinatge venen diaris ni quota de pantalla com els funerals d'un pobre banquer, que va veure segada la seva vida per culpa d'una persona que no sabia controlar la seva despesa. I em sap greu. Em sap greu que es traspassi la frontera de la informació del que ha passat, amb un punt crític i si m'ho permeten, violant el bloqueig i la transparència dels cossos policials i la justícia, amb el que ja és més personal. És molt dur haver de veure les fotos o imatges de familiars de les víctimes sortint de dir l'últim adéu els seus familiars, totalment sedats i aguantats per totes bandes per familiars i amics ja que si no caurien desplomats. Ningú prohibeix gravar-ho ni emetre-ho, per què és a l'aire lliure, però sincerament i em reitero, no ho trobo ètic.
Durant aquests dies, molts olotins ens hem omplert la boca de les coses bones que té la ciutat i la comarca. Coses com la gastronomia, el patrimoni o activitats com la Mostra de Pessebres. Coses que ja tenim tant escoltades i vistes de cada any, que malgrat la innovació, molts no li donem la importància que es mereixen. I dic això per què, fart del que es va arribar a parlar malament de la ciutat la setmana passada, vaig decidir portar alguns companys periodistes de Madrid i Barcelona, en algun dels pocs minuts lliures que tenien -ja que des de la seva redacció central no els feien anar a buscar familiars i coneguts de les víctimes als funerals-, a visitar una tradició tant històrica i olotina com la Mostra de Pessebres. Van al·lucinar. Els va encantar. "Que pasada, es muy guapo esto. Le puedo hacer una foto?" em deia una companya de Telecinco arribada des de la capital de l'Estat. "Oi tant, i si vols, ho pots publicar" li responia. "Lástima que esto no venda" em responia.
La setmana passada em vaig sentir més orgullós que mai de ser olotí. De veure com dels 579 amics que tinc al Facebook, 173 havien canviat la seva imatge de perfil per un crespó negre. Com la gent deixava frases de suport tant a les xarxes socials, com en aquest mateix mitjà. Com responien a la crida de rebuig i de suport de l'Ajuntament. Com les portes dels dos escenaris dels fets es convertien en una vetlla improvisada. Com els olotins, junts i en moments difícils, som capaços de fer pinya.
En definitiva, i com ha dit avui al ple el regidor del PP Joaquim de Trincheria, cal fer alguna cosa per netejar la imatge de la ciutat. O no.
I és que realment, els olotins pensem que dos fets aïllats, tristament coincidents per dates, i amb unes conseqüències lamentables, poden tirar per terra la molta feina feta al llarg dels anys, per milers de persones que s'estimen i s'han estimat aquesta ciutat i han treballat incansablement per fer perdurar en el temps el paisatge, tradicions i patrimoni, de la molt lleial ciutat d'Olot?
Una companya de Telecinco arribada des de Madrid, fent una fotografia durant la visita al pessebre de Can Trincheria.
