El 10 olotí, Roger, celebrant el gol al municipal. Foto: Martí AlbesaA la ciutat dels Sants hi tenim a Sant Carlitos. El davanter insígnia del conjunt de Rodri ha celebrat el seu sant de la millor manera possible, avançant ben aviat al seu equip (13′). La baixa d’Uri Santos, que té un petit trencament a l’isquiotibial, feia témer que la capacitat ofensiva de l’Olot podia veure’s afectada. Però entre Carlos Martínez i Roger han fet la feina al davant. Tota la primera meitat ha estat dominada pels locals dvant d’un Santboià massa conservador que ha deixat a la banqueta a tres dels seus davanters titulars. Els de Miguel López s’han vist desbordats per les bandes de Francolí i Edile, imperials avui.
En la segona meitat les ocasions de la UEO s’han anat succeint d emanera interminable. Hostench, amb una gran canonada, ha tingut la més clara (66′). Però els visitants han arriscat sense tenir res a perdre-hi i Miguel López ha donat entrada a Del Moral, que ha fet l’assistència a Heredia perquè afusellés un Aleix (78′) que no hi ha pogut fer res. Una efectivitat espectacular la dels barcelonins, que era la primera vegada que xutaven amb perill. El Santboià, això sí, ha jugat amb 10 durant més de mitja hora per l’expulsió de Jonathan.
Tocava patir i pencar. Els de Rodri s’han encomanat a l’alè del seu públic i han anat a buscar la victòria per situar-se co-líders després de l’ensopegada del Cornellà. Sense complexos, els jugadors olotins han buscat el gol i l’han acabat trobant. Roger ha fet justícia amb una internada a l’àrea i ha col·locat sutilment l’esfèrica al fons de la xarxa (83′). El 2 a 1 posava justícia al que s’havia vist al damunt del terreny de joc i el públic, un cop més espectacular, ha esclatat d’eufòria.
Rodri ha valorat la victòria “com un exemple ben clar de l’ambició d’aquests jugadors, que no es conformen amb un empat i refan de les adversitats. Ara toca gaudir de la victòria i anar a Manlleu amb totes les ganes del món, això no para i la lliga és molt exigent”. El fet d’anar líders no preocupa al tècnic de l’Olot, ja que pensa que “és quelcom anecdòtic, res més, anem partit a partit”.
