L'actual rectora Anna Maria Geli ha reclamat més finançament per a poder assolir els 'reptes de futur', entre altres coses, per poder continuar amb l'adaptació dels estudis de grau 'amb garanties', que aquest curs ja són un 80% del total, i també perquè els investigadors puguin treballar en 'bones condicions'. Durant la cerimònia, s'han pogut sentir dues veus crítiques, la del filòsof Josep Maria Terricabras, que ha qüestionat la forma en què s'està fent l'adaptació al model europeu, i la dels estudiants, que han parlat de la 'degradació intencionada' de la universitat pública.

Aquest curs suposa un 'punt d'inflexió' en el recorregut de la Universitat de Girona, segons paraules de la seva rectora, que ja que compta amb un 80% de les titulacions adaptades a l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES) i espera completar el procés al curs 2010-2011. En el seu discurs, la rectora ha recordat els 40 anys que fa que van començar els estudis universitaris de Girona i els 18 que existeix l'actual Universitat de Girona, gràcies als quals s'ha aconseguit consolidar una 'marca de qualitat' que ja és un senyal d'identitat.

Entre els reptes que s'hauran d'afrontar en el futur, hi ha l'impuls a la recerca, la mobilitat, la internacionalització o la flexibilitat en els estudis. Per poder-los afrontar, ha dit la rectora, 'necessitem més finançament', entre altres coses, per 'garantir als estudiants que l'adaptació dels estudis de grau es farà amb garanties', perquè els 'màsters siguin la punta de llança del coneixement avançat' i perquè els investigadors tinguin 'bones condicions de treball'. Per la seva banda, s'ha compromès a aprofitar al màxim els recursos, gestionar-los amb el 'màxim rigor' i destinar-los amb 'transparència'.

La rectora ha passat de puntetes sobre el tema de les eleccions tot dient que el debat que es genera sempre és 'beneficiós' i ha subratllat la necessitat que el centre tingui 'plena autonomia de criteri i actuació'.

Dues veus crítiques
L'encarregat de pronunciar la lliçó inaugural ha estat Josep Maia Terricabras, catedràtic de Filosofia de la Universitat de Girona, que s'ha mostrat molt crític i escèptic amb la implantació de l'EEES. Durant la conferència titulada 'Excel·lència i equitat: dos reptes de la Universitat, ha afirmat que s'havia d'haver aprofitat per haver replantejat alguns usos universitaris així com els seus objectius per als pròxims trenta anys, i el més important, haver assolit 'una autèntica autonomia universitària', ara 'sorprenentment escassa', ha dit. En comptes d'això, ha dit, 'els plans d'estudis continuen essent rígids, compartimentats, influïts pels poders fàctics de les antigues càtedres universitàries'.

Terricabras ha criticat les noves distribucions dels temps acadèmics, 'amb una major compressió de les matèries, amb poquíssim contacte entre departaments i facultats, amb una administració universitària lentíssima i amb una estructura de govern universitari que té les mans lligades'. I s'ha referit a aquesta adaptació de plans i projectes de 'simple intent d'estucat de l'edifici universitari', lluny de l''excel·lència que seria desitjable'.

En el context de crisi que vivim, ha apuntat si el 'declivi' i 'la crisi' de la influència europea en el món 'no vénen provocats també, en bona part, per la crisi de les seves universitats' que, per molts, han quedat 'arraconades com a centres d'arqueologia cultural'. I ha assenyalat que per 'renovar-se a fons', les universitats s'haurien d'haver plantejat qüestions tant importants i bàsiques com l'estatut del professorats i la figura del funcionari; la presència de la universitat en els grans debats socials, una major implicació dels estudiants en la marxa de la institució o la regulació de l'educació no presencial en les universitats presencials.

Una altra de les veus crítiques ha estat la del coordinador del Consell d'Estudiants, Jordi Gasulla, que s'ha referit a la 'degradació intencionada' de la universitat pública, molt especialment de l'Estat que ha optat per no afrontar les despeses d'aquesta formació, deixant-ho a mans de les famílies que no compten amb les beques que els pertoquen. També ha enviat un missatge clar als responsables de la UdG, 'el que pressupostàriament no és possible, no és possible', en referència a la falta de diners per dur a terme l'adaptació de Bolonya. 'Sense el finançament necessari, no es poden fer tutories, màsters o passar els estudis de 3 a 4 anys. Com a resultat, ha dit, 'una universitat mediocre' que per 'sobreviure' ha de signar convenis amb empreses i amb condicions. Per això, ha animat al rectorat a 'no donar-se per vençuts' i 'fer les coses amb responsabilitat'.

Per altra banda, ha instat la rectora a 'demanar disculpes' als estudiants per 'negar-se' a convocar eleccions anticipades del Consell d'Estudiants, que feia més de vuit mesos que ho demanaven, per 'no voler que hi hagués una veu crítica al claustre abans de les eleccions al rectorat'.

L'acte, que s'ha celebrat a l'església de Sant Domènec, l'Aula Magna de la universitat, ha comptat amb la presència del comissionat per a Universitats i Recerca de la Generalitat, Joan Majó; l'alcaldessa de Girona, Anna Pagans, i representants del món acadèmic.