"Com era el quart fill i sempre fèiem la broma que no li fèiem cas, vaig decidir seure a la cadira del balcó i no el vaig notar moure's. Vaig tenir una intuïció de mare, alguna cosa estava passant. Vaig anar a la dutxa per canviar d'aires i no capficar-me, però continuava sense moure's i vaig avisar en Lluc per anar a l'hospital. I allà ens van confirmar que no tenia batec". L'Andrea, la dona de l'alcalde de Girona, Lluc Salellas, ha explicat així a El Suplement com van viure la mort del seu quart fill una setmana abans de nàixer l'abril passat: "No està viu amb nosaltres, però està al cor i al pensament, com li diem a les nostres filles, i incinerat a la prestatgeria de casa".

Com es relacionen amb aquell dia? "Aquelles hores ens agrada dir que formen part d'un dels dies més feliços de la nostra vida, encara que això pugui semblar molt contradictori. Vam viure amb molta emoció i molta felicitat el part, recordo plorar d'alegria, abraçar-nos, dir-li al nostre fill que l'estimàvem, poder estar amb ell. Vam tenir un acompanyament espectacular per part de les ginecòlogues i l'equip. Érem feliços i tristos a la vegada, però era com ens sentíem en aquell moment", recorda Salellas en conversa amb Roger Escapa. Tot va canviar quan van anar a l'habitació, "ens va caure el món a sobre". 

Si ara en poden parlar és, segons detallen, gràcies a la bona experiència del part que van viure. L'endemà les tres filles van poder tocar i parlar amb l'Ovidi i, de fet, l'Andrea explica que la filla gran va dir 'avui és el millor dia de la meva vida'. "El dolor hi era, però t'adones que la mort també té molt de vida", recorda. Les vivències d'aquell dia són les "bases" a partir de les quals han de construir ara la vida.

La història de l'Ovidi, però, va més enllà de la mort a la setmana 39 de l'embaràs. "Quan estava de cinc setmanes i tres dies vaig tacar una mica, i vaig anar al Trueta per quedar-me tranquil·la. Al cap d'unes set hores vaig tenir el diagnòstic d'un embaràs ectòpic. Em van dir que m'havia de quedar ingressada d'urgència i m'havien de treure la trompa de Fal·lopi", detalla. Tot i que la parella està molt agraïda a tot l'equip mèdic de l'hospital Josep Trueta de Girona pel tracte rebut durant aquell dia, l'experiència durant aquest ingrés no va ser igual.

"A mi en cap moment se'm va tractar com una dona en dol, em van posar en un box amb dones amb contraccions i parint i em van operar". Aquest va ser el primer moment en què Salellas i la seva parella van haver d'explicar a les tres filles que el seu germà no naixeria perquè l'embaràs no havia anat bé: "Vam plorar-lo un mes sencer, vam passar un mes de dol". 

Al cap d'un mes, quan va anar a la visita postoperatòria, el mateix ginecòleg li va dir que era "un error mèdic". "L'Ovidi seguia viu, havia sobreviscut a una anestèsia general i a l'operació", relata als micròfons de Catalunya Ràdio. L'Andrea va ser víctima de violència obstètrica que li va comportar estrès posttraumàtic i va haver d'assistir a sessions de psicologia perinatal. Les setmanes van anar passant, cada quinze dies li feien una ecografia i tot anava bé, fins que va arribar el dia de la mort i van tornar a "plorar" el fill. Una muntanya russa emocional.

La mala praxi mèdica, però, no la van denunciar perquè en aquell moment la "principal preocupació" era que l'embaràs anés bé. "Vam dir, 'quan hagi passat tot i tinguem l'Ovidi amb nosaltres ja ens plantejarem fer una carta, fer arribar que el tracte no és el que s'espera de la sanitat pública', tot i que en la part final de la història és d'excel·lència, en aquesta primera part és de suspès", recorda Salellas. L'Andrea explica que no volien fer la denúncia des de la ràbia, però ho expliquen perquè la "violència obstètrica s'ha de visibilitzar igual que el dol perinatal": "No importen les setmanes, vaig estar més trista amb el tracte rebut quan va passar la primera vegada que quan em van permetre fer un dol com cal, digne".