Coincidint amb els actes de commemoració del 50è aniversari de la seva mort, la Fundació ha rebut la cessió de l'immoble on va néixer Irla, situat al carrer Algavira 65-69, i ha recordat que ja s'està elaborant un projecte museogràfic que s'encarregui de reconèixer i homenatjar a tots aquells catalans de l'exili i que reculli la trajectòria política, personal i familiar de qui fou president de la Generalitat a l'estranger durant 14 anys.
'La intenció és que la Casa Irla es posi a disposició dels ganxons i de tota la ciutadania, i que serveixi per a la recuperació d'una part de la memòria històrica del país a través de qui fou segurament el president més oblidat de Catalunya', ha reflexionat el president de la Fundació Josep Irla, Joan Ridao. 'Volem fer un ús de l'immoble no pas privatiu sinó de cara a la ciutat, amb una exposició de caràcter permanent que recordi la vida al servei de Catalunya de Josep Irla', ha continuat Ridao. De fet, en aquest espai museogràfic en què es convertirà un part de la Casa Irla es pretén recollir de forma molt visual i gràfica tota l'activitat política de Josep Irla, en els diferents càrrecs i responsabilitats que va ocupar al llarg de la seva dilatada vida.
Com a complement alhora de la recuperació històrica d'un espai, la Casa Irla podrà acollir també diferents exposicions de tot tipus d'expressió artística: pintura, escultura, fotografia, etcètera. Segons la Fundació Josep Irla, el futur centre cultural ha d'esdevenir un espai popular on tothom tingui l'oportunitat d'expressar-se amb la seva obra i que serveix per projectar la seva activitat, sobretot d'artistes locals. Igualment, s'ha pensat que una part de l'immoble pugui acollir cicles de conferències, cinema fòrum, recitals de poesia, activitats culturals per a gent gran o teatre. Finalment, i com a homenatge al pare de l'expresident, es recuperarà la taverna coneguda com Cas Romagué, que ocupà una part de la casa a finals del segle XIX.
El president Irla va passar bones estones de la seva joventut servint gots de vi a la taverna del pare, on s'hi parlava de política i on, en paraules de Felip Calvet, Josep Irla i Bosch hi trobà la seva universitat i la seva introducció al món de la política. La voluntat és que la taverna evoqui totalment l'època de joventut del president Irla i per això es pretén servir només les menges tradicionals de finals dels segle XIX i principis del XX, tornar a utilitzar l'antiga premsa i la tina per fer-hi vi de nou, tornar a celebrar festes i tradicions de caire gastronòmic com la festa del vi novell per Sant Martí i recuperar un espai de trobada i conversa, on les persones es puguin comunicar 'sense les interferències de televisions, músiques o d'altres elements moderns'.
Ofrena floral al cementiri
Els actes de commemoració del 50è aniversari de la mort de Josep Irla s'han iniciat amb la tradicional ofrena floral a la tomba de l'expresident al Cementiri Municipal. Una tomba discreta i austera que té els dies comptats després que s'hagi expressat la voluntat de traslladar les restes d'Irla a un mausoleu en el mateix cementiri. 'Tal com es va anunciar es farà un mausoleu amb una estàtua fúnebre en un lloc destacat del cementiri municipal per tal de dignificar les seves despulles', ha assenyalat l'alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Pere Albó. Seguidament, la comitiva s'ha desplaçat fins a l'Ajuntament, on s'ha signat la cessió de la Casa Irla, i a la Biblioteca Municipal Octavi Viader, on s'ha inaugurat l'exposició itinerant 'Josep Irla, president de la Generalitat a l'exili'.
Dietari inèdit
Allí, esperava Víctor Torres, secretari general de la presidència de Josep Irla, que ha recordat amb orgull els seus set anys al costat del president. 'Vaig entrar a la secretaria l'any 1948 amb l'encàrrec de continuar a l'exili l'obra dels serveis de la Generalitat. Un càrrec que em va donar l'oportunitat d'entrar dins el món polític d'aleshores: Carles Pi i Sunyer, Josep Tarradellas, Rovira i Virgili, Pompeu Fabra, Pau Casals', ha enumerat Torres. 'Tots aquests personatges els he vist, els he tocat, els he escoltat i els he admirat', ha reconegut. 'I això ha estat un privilegi que a la meva edat, 93 anys, encara guardo com un record inesborrable', ha afirmat amb emoció el secretari d'Irla.
'En aquest acte vinc amb molta il·lusió perquè reconec l'esforç que fa l'Ajuntament per homenatjar la figura d'un dels seus fills més il·lustres', ha continuat Torres, que ha avançat que farà entrega a la Fundació Josep Irla d'un reportatge manuscrit que va fer l'any 1948 'i que explica totes les activitats de la Generalitat durant aquells anys difícils i de molta precarietat financera'. 'I també aportaré, i això és una primícia, diversos fulls d'un dietari que vaig estar escrivint a l'exili de París durant aquells anys, sobretot 1948 i 1949, on hi narro intimitats de la política catalana d'aquells moments i anècdotes curioses', ha comentat el llavors secretari general de la presidència.
'Algunes excessivament íntimes potser no les publicarem, però les altres aniran cap al fons documental de la Fundació', ha ironitzat Torres, que no s'ha estat de lloar la figura de l'expresident Josep Irla. 'És evident que va ser tot un heroi. Primer de tot, acceptant el 1938 la proposta de Companys de ser president del Parlament, tot i els perills i les responsabilitats que comportava assumir aquell càrrec', ha recordat Torres. 'I després, un cop afusellat vilment el president Companys, Irla no va dubtar ni un moment d'identificar-se com a nou president de Catalunya davant els alemanys en una França vençuda', ha continuat. 'Irla va tenir el coratge de dir que era el president de Catalunya, ara no hi hauria gaires polítics que fossin capaços de fer això', ha finalitzat Torres.
