Joves independentistes pengen una estelada al balcó de l'Ajuntament de Girona i la Policia Local la retira poc després
Joves independentistes s'han enfilat a la façana de l'ajuntament per penjar una bandera estelada al bacó. Ajudant-se d'una escala, els joves han lligat la bandera al costat d'una senyera que l'ajuntament ja havia col·locat. Segons el portaveu de la CUP, Toni Rico, han penjat l'estelada com a 'signe de disconformitat' amb el consistori que, després d'una moció aprovada per ple, ha hissat la bandera a la plaça Catalunya, un lloc 'poc visible' segons els joves independentistes.
La Policia Local ha retirat poc després aquesta bandera del balcó municipal. Aquest Onze de Setembre només la senyera s'ha hissat a l'ajuntament i, tal com demanava la moció, la resta de banderes han estat retirades.
Després de la tradicional cantada de l'himne dels Segadors a la plaça del Vi, dos representants de la CUP han pujat a l'escenari per reivindicar que, segons aquests, la bandera estelada s'havia de penjar a l'ajuntament i no a la plaça Catalunya i un altre s'ha enfilat a una escala per penjar la bandera al balcó. 'La moció deia que la bandera havia d'anar a un lloc visible i va i l'ajuntament ho penja al lloc on més estelades hi ha per metre quadrat de la ciutat', ha recriminat Rico al consistori.
Rico, que ha titllat de 'vergonya i provocació' el lloc on l'ajuntament ha decidit penjar la bandera, ha dit que continuaran demanant que l'estelada llueixi a la façana de l'ajuntament. 'L'any que ve pensem fer el mateix', ha indicat.
Segons ha relatat Rico, en el moment de penjar l'estelada, un policia local que estava custodiant l'edifici ha tancat la porta i no ha posat cap impediment perquè els joves s'enfilessin amb una escala a penjar la bandera. Ara bé, poc després, dos agents s'han encarregat de despenjar la bandera independentista i dues furgonetes s'han desplaçat fins l'ajuntament per poder avortar altres intents similars.
Una moció polèmica
En el ple del passat dimarts, l'ajuntament va aprovar amb els vots d'ERC, CiU i ICV una moció a proposta d'ERC i CIU que recollia que la bandera estelada s'hissaria l'Onze de Setembre 'en un lloc destacat' de la ciutat. El PSC, que per primera vegada en 30 anys va perdre en la votació d'una moció, i el PP s'hi van oposar.
L'alcaldia va decidir el passat dimecres que el lloc idoni per penjar la bandera era la plaça Catalunya i aquest Onze de Setembre el pot veure l'estelada sobre un màstil en un dels laterals de la plaça. Però aquest emplaçament no ha agradat als joves independentistes que han volgut reivindicar que el lloc on s'ha de penjar la bandera ha de ser la façana de l'edifici consistorial.
Crítiques de CiU
A qui tampoc ha agradat la forma com s'ha donat compliment a la moció ha estat al líder de l'oposició, Carles Puigdemont, de CiU. En el seu blog, Puigdemont ha criticat al PSC per decidir 'unilateralment' on s'havia de col·locar la bandera. Tot i que el líder convergent no ha criticat que s'hagi escollit aquesta plaça, sí ha carregat contra les mides de la bandera. 'EL PSC ens fa fer el ridícul penjant de forma maldestra una estelada de mides reduïdes i desproporcionada en relació amb el màstil que la sosté', ha escrit Puigdemont.
Segons el portaveu convergent, sembla com si el PSC 'se'n fotés' de l'acord de ple aprovat el passat dimarts a proposta del seu grup i d'ERC.
Banderes arreu
Coincidint amb el centenari de la senyera, són molts els ajuntaments gironines que han decidit penjar aquesta bandera als seus municipis. Entre d'altres, ho han acordat Palafrugell, Besalú, Banyoles, Santa Coloma de Farners, Arbúcies, Celrà, Bellver, Bordils, Figueres, Caldes de Malavella, Castellfollit de la Roca, Castelló d'Empúries, Llançà, Lloret, Palafrugell, Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, Sant Gregori i Sant Hilari Sacalm.
A municipis com Figueres, la polèmica va arribar fins als jutjats ja que l'ajuntament volia que la senyera lluís en solitari a la façana de l'ajuntament però el jutjat contenciós de Girona va obligar a no retirar la bandera espanyola per la Diada. Aquest matí, totes les banderes, inclosa l'espanyola, estaven penjades a l'ajuntament, on també hi havia una senyera de 15 metres de llarg. L'estelada s'ha penjat a la plaça Lluís Companys. No ha passat el mateix a l'ajuntament de Girona, on la senyera s'ha quedat sola perquè s'han despenjat la resta de banderes.
Castells demana 'la unitat' de tots els partits per negociar el finançament a l'acte de l'Onze de Setembre a Girona
El conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells, ha demanat durant l'acte de l'Onze de Setembre a Girona 'la unitat' de tots els partits 'per obtenir el millor per al país' en matèria de finançament. El conseller ha ressaltat que 'l'hora actual' reclama, a més, 'responsabilitat i fermesa' per aconseguir el desplegament de l'Estatut. 'Quan parlem d'autogovern, a Catalunya només pot haver-hi un equip; i hem d'anar junts, perquè el que ens pugui separar sempre serà menys del que ho fa amb aquells qui hem de negociar', ha afirmat Castells. Per la seva banda, el delegat del Govern a Girona, Jordi Martinoy, ha anunciat que s'impulsaran diferents iniciatives en record del president Irla.
El conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells, ha aprofitat la celebració institucional de l'Onze de Setembre a Girona per demanar que 'l'acte d'afirmació nacional' serveixi també 'per mirar cap al futur'. Castells ha dit que, aquest 2008, més que mai, la Diada se celebra 'en un moment especialment important' per al país.
'Hem de demanar la voluntat política perquè es compleixi el pacte estatutari', ha ressaltat el conseller. Un acord, que segons ha dit, 'compromet a totes les parts'. Antoni Castells ha precisat que, des de Catalunya, s'ha manifestat la voluntat de complir l'acord i ha demanat que l'estat afirmi 'la voluntat inequívoca de complir-lo, i ho manifesti'.
'No és moment de jocs tacticistes, sinó de mirar al futur', ha assegurat el conseller d'Economia. Castells ha demanat 'alçada de mires' i ha recordat als qui 'exciten els ànims a la primera oportunitat', que aquest no és el camí de la negociació. Antoni Castells ha posat sobre la taula tres eixos al voltant dels quals s'ha de produir el diàleg per part de Catalunya: fermesa, responsabilitat i unitat.
A l'hora d'encarar la negociació, 'hem d'expressar permanentment la veu ferma, decidida i determinada, però també sensata i serena, de Catalunya; i no ens hem de deixar portar per les espirals de declaracions pujades de to', ha assegurat Castells. Al seu parer, aquestes darreres només pretenen que el país caigui 'en un abandonament resignat, provocar impotència i sensació de desànim'.
El conseller d'Economia ha assegurat que creu 'en la força dels arguments' i ha demanat 'jugar amb totes les cartes' amb la negociació del finançament i el desplegament de l'Estatut. En aquest punt, Antoni Castells ha qualificat la unitat 'com a indispensable', i més a l'hora de parlar d'autogovern i 'personalitat nacional'.
Només un equip
'A Catalunya només pot haver-hi un equip, i és un equip on hem d'anar junts; perquè el que ens uneix és molt més del que ens separa', ha assegurat Castells. I ha afegit: 'I, en tot cas, el que ens separa és menys del que ho fa amb aquells qui hem de negociar'. El conseller ha qualificat 'd'imperdonables' els petits interessos partidistes i les visions de vol curt que fan que els partits 'no treballem junts per als interessos del país i per servir Catalunya'.
Castells ha demanat que hi hagi 'generositat' d'uns i altres per posar-se d'acord, i que s'evitin 'els petits guanys' individuals que només 'serveixen per fer més fàcil la derrota del país'. Per acabar, el conseller ha llançat un missatge d'esperança en relació a la negociació del finançament i el text estatutari: 'La força del país farà que ens en sortim i que estiguem més reforçats per tirar endavant'.
Homenatge a Josep Irla
El delegat del Govern, Jordi Martinoy, ha ressaltat durant l'acte de celebració de l'Onze de Setembre a Girona que la Generalitat vol impulsar diferents iniciatives per recordar la figura del president Irla. Coincidint amb el cinquantè aniversari de la seva mort, el 19 de setembre de 1958 a Sant Ràfeu (Provença) s'ha previst ampliar la tradicional ofrena floral amb el condicionament d'un espai museístic, la institució d'un guardó i fer constar el seu nom a la futura seu de la Generalitat a la ciutat.
Aquest any es compleixen 50 anys de la mort del president Josep Irla, que va estar al capdavant de la Generalitat entre els anys 1940 i 1954. Coincidint amb l'efemèride, el delegat del Govern ha proposat homenatjar la seva figura amb diferents accions, que se sumaran a l'ofrena floral de l'Onze de Setembre.
Jordi Martinoy ha explicat que la Generalitat es vol implicar perquè s'habiliti un espai museístic a la Casa Irla de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà). A més a més, el delegat ha anunciat que es vol batejar com a 'President Irla' un espai emblemàtic –encara per determinar- del nou edifici institucional de la Generalitat a Girona, com a record de la seva etapa com a delegat.
Per últim, durant el 2009 es proposarà instituir un guardó 'President Irla' per reconèixer les persones o entitats que es destaquin pels serveis prestats a les comarques gironines en el pla cívic, cultural o territorial. DÂ’aquesta manera es pretén impulsar la visualització social dÂ’aquells qui a nivell particular o conjunt contribueixen al desenvolupament de la demarcació.
Durant el seu discurs, el delegat ha destacat la trajectòria de 'sacrifici, humilitat, bonhomia i humanitat' que, segons tots els biògrafs i historiadors, tenia el president Irla. A més, Jordi Martinoy també ha repassat la situació actual del territori, 'la voluntat d'impulsar i estrènyer les relacions amb la Catalunya del Nord', la importància de potenciar el sector agroalimentari i 'la necessitat de seguir treballant' amb totes les institucions i agents socials a les comarques gironines.
L'acte de celebració institucional de l'Onze de Setembre a Girona s'ha celebrat aquest dimecres al vespre a la seu del Museu d'Arqueologia de Sant Pere de Galligants. Entre les personalitats que hi ha assistit hi havia els consellers del PTOP i Salut, Joaquim Nadal i Marina Geli; l'alcaldessa de Girona, Anna Pagans; el subdelegat de l'estat, Francesc Francisco-Busquets; el president de la Diputació, Enric Vilert; i representants de l'àmbit social, econòmic i cultural de Girona. Després dels parlaments, el cor Claudefaula ha interpretat diverses cançons i l'acte ha finalitzat amb el cant dels Segadors.
Pagans reclama més recursos per als ajuntament per fer front a la crisi econòmica en el discurs per commemorar la Diada
L'alcaldessa de Girona, Anna Pagans, ha aprofitat el discurs per commemorar l'Onze de Setembre per reclamar més recursos per als ajuntament perquè puguin fer front a la crisi. Pagans ha detallat que els governs municipals ja han hagut de 'suportar' la política fiscal del PP i veure com el sistema de finançament entra en un 'situació delicada' per estar massa basat en la construcció, com per sumar-hi el projecte de pressupostos generals de l'Estat. 'Situen en l'horitzó un nou element de precarietat en les hisendes locals', ha assegurat l'alcaldessa. Segons afirma els ajuntament fan de 'primera barrera de contenció' però no ho podran fer 'sense recursos'.
Pagans ha afirmat que no permetran que la conjuntura faci perdre capacitat per atendre a les necessitats dels ciutadans i alerta que tampoc acceptaran haver de 'prestar serveis que generen altres administracions'. Segons l'alcaldessa solucionar aquest punt passa pel desplegament de l'Estatut.
Així, Pagans ha situat cinc reptes de futur pròxim per a Catalunya i Girona. A banda d'assegurar recursos pels ajuntaments, els desplegament de l'Estatut, resoldre el finançament, un nou model federal d'estat i donar resposta a la situació de crisi són els deures que ha apuntat.
En aquest sentit, afirma que és el moment que la classe política demostri al conjunt de la ciutadania que actua amb 'claredat' i 'intel·ligència' per minimitzar l'impacte de crisi econòmica. Pagans afirma que aquest Onze de Setembre ha de servir per 'sumar i no per dividir contraposant opcions tàctiques i interessos de partits'.
A més, també ha fet una crida als agents socials, polítics i econòmics presents a l'acte per treballar 'plegats' per superar la crisi. 'Plegats podem superar la crisi, fer front a les exigències de canvi, apel·lar al dinamisme del sistema financer i assegurar la capacitat inversora', ha assegurat.
A la sala de plens s'hi ha aplegat representats de l'Ajuntament de Girona, el conseller d'Economia, Antoni Castells, representants de la delegació del Govern, de la subdelegació del govern espanyol, forces i cossos de seguretat, representants de sindicats, de la Cambra de Comerç, la FOEG o de la Universitat, entre d'altres. Després del discurs de Pagans, l'acte de commemoració de la Diada ha acabat amb el cant dels segadors.
