Gestió de freixeneda i herbassar. Foto: Enric AdroguerL’Estany de Sils és una zona humida protegida pel Pla d’espais d’interès natural i la xarxa Natura 2000 (com a lloc d’importància comunitària i zona d’especial protecció per a les aus) i que es troba dins del Catàleg de Zones Humides de la Generalitat de Catalunya. Actualment la major part dels terrenys protegits estan ocupats per cultius de pollancredes, quedant algunes parcel·les aïllades amb hàbitats propis de la zona humida d’elevat interès per la seva diversitat i raresa en el context climàtic mediterrani. Amb l’objectiu de millorar aquests hàbitats, l’Ajuntament de Sils, la Diputació de Girona i “la Caixa” han desenvolupat diversos treballs de recuperació. El cost total del projecte s’estima en 56.000 €, dels quals 44.000 € són fruit del conveni de col·laboració entre la Diputació de Girona i “la Caixa” per a la millora d’espais naturals.
Les actuacions van iniciar-se el juny passat i finalitzaran a finals de novembre. Durant aquest temps s’han gestionat herbassars humits per millorar-ne la biodiversitat, s’han millorat freixenedes i rouredes i s’han recuperat 3 prats de dall i 3 basses temporals. Els prats de dall són conreus de plantes farratgeres que es gestionen mitjançant la dalla (o sega) periòdica. Aquests conreus eren presents a bona part de la superfície de l’Estany de Sils abans de la seva substitució per pollancredes i platanedes i la seva gestió permetia una elevada biodiversitat florística amb l’aparició de plantes pròpies de llocs humits, poc presents a Catalunya, com ara l’ordi de prat i l’alopecur de prat.
La recuperació de basses ha comportat la retirada d’una gran quantitat de deixalles acumulades i l’adequació com a hàbitat per a molts amfibis que dipositen les seves postes en aigües de poca profunditat i hi viuen durant els primers estadis de la seva vida, és el cas d’algunes granotes, gripaus i tritons. Així mateix, es busca ampliar la zona d’extensió de les dues tortugues d’aigua dolça autòctones de Catalunya, la tortuga d’estany i de rierol, actualment presents a l’àmbit protegit.
La gestió forestal de boscos humits ha permès el descobriment d’un terme de l’estany de l’any 1740. Aquests termes es van col·locar per marcar els límits de l’estany abans dels últims intents de dessecació i se sap que inicialment n’hi havia 165, tot i que actualment només se’n coneix la situació d’una quinzena.
El 25 de novembre se celebrarà una jornada sobre la gestió de les zones humides que escenificarà el tancament del projecte i mostrarà diferents experiències de gestió de zones humides catalanes. La jornada tindrà lloc al centre cívic de Sils, comptarà amb les ponències de tècnics de diferents entitats gestores de zones humides catalanes i finalitzarà a la tarda amb una visita per veure les tasques desenvolupades pel projecte de recuperació d’hàbitats de l’Estany de Sils.
