Ja fa tres anys que l'impost a les plusvàlues va renovar-se amb un nou càlcul. El 8 de novembre del 2021 es va aprovar el Reial decret llei sobre la recaptació d'aquest tribut municipal, que es paga per l'increment del valor del sòl quan hi ha una venda, herència o donació d'un immoble. La nova normativa ha afectat negativament Girona, on la recaptació ha baixat un terç: el 2023, el municipi va ingressar 2,3 milions d'euros, lluny dels 3,4 milions que va recaptar el 2019. Pel camí, ha perdut un milió d'euros. De recaptar 33 euros per persona ho ha reduït als 22 euros per habitant de l'últim exercici.
No és l'excepció: els municipis catalans han reduït la recaptació, alguns amb un percentatge més notable que a la capital de les comarques gironines. Així ho avala l'Observatori de Finances Locals que ha impulsat l'ACM. Es tracta d'una eina elaborada per Polis —una empresa del Grup Edicions de Premsa Local, grup editor de Nació— que té per objectiu posar en relleu i amb dades la situació financera dels ens locals catalans per tal de divulgar i posar xifres a situacions concretes. Entre aquestes, l'impacte en la tresoreria dels ajuntaments amb l'aplicació del canvi de la normativa a les plusvàlues. Segons l'estudi, arran del canvi els ajuntaments de Catalunya han perdut 500 milions de potencial recaptació.
La nova normativa era una adaptació a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'afer, que va tancar un entramat judicial iniciat el 2017 sobre la fórmula que ha reduït notablement la capacitat fiscal dels municipis. Ara fa tres anys el Tribunal Constitucional va donar un cop de porta a la normativa. Introduïda el 2004 per l'executiu de Jose María Aznar, va ser un impost polèmic, sobretot per la manera de calcular la base imposable del tribut: ho feia donant per fet que l'habitatge sempre pujava de valor respecte al període inicial, i per tant gravava totes les compravendes.
El govern espanyol va intentar salvar parcialment l'impost, però la reforma de la legislació n'ha fet minvar molt la recaptació, en el marc d'un model de finançament local amb 20 anys de vigència que necessita canvis urgents. De fet, si es fan les estimacions de recaptació amb la metodologia anterior, la davallada gironina encara s'accentua més. Amb la ràtio del 2019— que ja retallava recursos— s'hagués ingressat el doble: 4,7 milions. I amb el model original, vigent fins al 2016, la xifra s'hauria enfilat als 6 milions: el triple.
El canvi en el càlcul de l'impost encara ha estat més gruixut en els ajuntaments de l'entorn de Barcelona. Són qui més ingressos recapten per aquesta via, ja que és on el valor dels habitatges creix més. En conjunt, el canvi de model ha reduït notablement la capacitat fiscal dels municipis, ja que els ajuntaments catalans han deixat de recaptar 500 milions anuals amb l'impost a les plusvàlues, que ha passat de ser el segon tribut local que més recursos aportava a caure fins al quart lloc. Per exemple, amunicipis del Vallès com Sabadell han vist reduït els seus ingressos en un 40%. A Sant Cugat, la recaptació s'ha ensorrat. També ha baixat molt a Castellbisbal (-109), Viladecavalls (-91), Begues (-82), o Castelldefels (-94).