Ja fa tres anys que l'impost a les plusvàlues va renovar-se amb un nou càlcul i Sant Cugat n'ha sortit escaldat. El 8 de novembre del 2021 es va aprovar el Reial decret llei sobre la recaptació d'aquest tribut municipal, que es paga per l'increment del valor del sòl quan hi ha una venda, herència o donació d'un immoble. Amb la nova normativa, el municipi vallenc ha passat d'ingressar 14,4 milions el 2019 a tancar en negatiu la recaptació del 2023 d'aquest tribut per haver de tornar liquidacions ja cobrades. De recaptar 158 euros per persona a -8,5 euros per habitant.
No és l'excepció: segons dades de l'l'Observatori de Finances Locals, impulsat per l'ACM, els municipis catalans han reduït notablement la recaptació: uns 500 milions en conjunt. Les xifres són resultat de l'eina elaborada per Polis —una empresa del Grup Edicions de Premsa Local, grup editor de Nació— que té per objectiu posar en relleu i amb dades la situació financera dels ens locals catalans per tal de divulgar i posar xifres a situacions concretes. Entre aquestes, l'impacte en la tresoreria dels ajuntaments amb l'aplicació del canvi de la normativa a les plusvàlues.
La nova normativa era una adaptació a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'afer, que va tancar un entramat judicial iniciat el 2017 sobre la fórmula que ha reduït notablement la capacitat fiscal dels municipis. La conseqüència ha estat un minvament dels recursos, especialment els ajuntaments de l'entorn de Barcelona que són qui més ingressos recapten per aquesta via, ja que és on el valor dels habitatges creix més. El cost de l'habitatge també sol ser més alt als municipis grans, i de fet, als ajuntaments de localitats a partir de 20.000 habitants és on més ha caigut la recaptació per habitant d'aquest impost els darrers anys.
Si s'hagués mantingut la ràtio del 2019, el potencial de recaptació a Sant Cugat hauria estat de vora 12 milions d'euros. Però aquesta metodologia ja feia minvar els ingressos respecte del model original. En aquest sentit, segons l'Observatori de Finances Locals, amb la ràtio del 2016 la recaptació podria haver estat de 26 milions d'euros, el doble.
En conjunt, el canvi de model ha reduït notablement la capacitat fiscal dels municipis, ja que els ajuntaments catalans han deixat de recaptar 500 milions anuals amb l'impost a les plusvàlues, que ha passat de ser el segon tribut local que més recursos aportava a caure fins al quart lloc. Per exemple, amunicipis del Vallès com Sabadell han vist reduït els seus ingressos en un 40%. També ha baixat molt a Castellbisbal (-109), Viladecavalls (-91), Begues (-82), o Castelldefels (-94).