Al llarg dels ports esportius de tot el litoral català, des de Portbou (Alt Empordà) fins a les Cases d'Alcanar (Montsià), els tècnics del Departament repartiran fins a 2.000 díptics entre els usuaris de les barques d'esbarjo en què s'expliquen bones pràctiques de fondeig i recomanacions com amarrar a les zones amb boies habilitades o clavar l'àncora sobre els bancs de sorra de color clar.

'Una cadena mal tirada o un fondeig deficient pot arrencar amb una sola parada de la barca entre 35 i 50 feixos de posidònia', ha assenyalat el director general de Pesca i Acció Marítima, Martí Sans. 'Si això ho multipliquem pels milers de barques que hi ha navegant cada dia arreu del litoral català representa un fet realment nociu pel fons marí, que fa perillar l'equilibri del sistema marítim i també la pesca', ha enumerat Sans, que s'ha mostrat partidari d'endegar campanyes 'a peu de port' com aquesta per conscienciar de primera mà als usuaris d'embarcacions recreatives sobre la necessitat d'ancorar la barca a les boies habilitades o sobre bancs de sorra quan s'està a mar obert.

'L'ancoratge sobre sorra és segur i no destrueix el fons', ha puntualitzat el director general de Pesca i Acció Marítima. En canvi, l'ancoratge sobre els boscos submarins de posidònia i alguers de fanerògames marines és totalment ineficaç. 'Encara que la mar estigui plana, l'àncora va botant per sobre de les fulles, trencant-les i sense assegurar el vaixell. A més, l'àncora sovint s'encalla, fet que ocasiona que al llevar-la s'arrenqui la planta i es destrueixin a més els organismes que conformen aquest hàbitat', ha assegurat un dels tècnics del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural que aquest divendres ha repartit fulletons als propietaris dels iots d'esbarjo que paraven a posar gasolina al port esportiu de Portbou.

La gran majoria eren de nacionalitat estrangera però des de la direcció general de Pesca i Acció Marítima no es vol culpar un perfil concret de propietaris d'embarcacions d'esbarjo. 'No podem dir qui és que incompleix amb la normativa i fa fondeig sense respectar el fons marí. De fet, sempre hi ha algú que pensa que per una vegada no passa res', ha comentat Sans, que s'ha mostrat partidari de lluitar contra aquest pensament. 'Multiplicat per milers de vegades sí que passa. Fer les coses ben fetes no costa res i, en tot cas, si s'enxampa algú que fondeja indiscriminadament ja tindrà la sanció corresponent', ha alertat el director general de Pesca i Acció Marítima.

Amb la llei a la mà, fondejar sobre la posidònia o altres alguers marins d'importància ecològica és una falta greu que es pot sancionar amb multes de 300 a 60.000 euros.

4.000 hectàrees d'herbassars

La superfície estimada dels herbassars de Catalunya és una mica superior a les 4.000 hectàrees i es reparteixen principalment a la Costa Brava i sud de la Costa Daurada. Es tracta, d'un patrimoni fràgil i escàs que cal conservar. Des de l'any 1992, la direcció general de Pesca i Acció Marítima gestiona la Xarxa de Seguiment i Control dels herbassars de fanerògames marines de Catalunya. Aquesta Xarxa, en la que hi col·laboren grups de voluntaris d'arreu del litoral, recull periòdicament dades de densitat, soterrament i cobertura que permeten avaluar l'estat dels herbassars.

Les fanerògames marines, exclusives del Mediterrani, esdevenen un hàbitat d’interès pesquer per la seva alta biodiversitat, i perquè les cries de moltes espècies hi troben refugi i aliment. Són els únics vegetals que creixen en fons sorrencs i es consideren uns oasis al fons del mar. A banda, les fanerògames són una important eina en la lluita contra el canvi climàtic ja que absorbeixen CO2, produeixen oxigen i, gràcies al soterrament dels seus troncs en el fons marí, contribueixen a reduir les pèrdues de sorra de les platges.