Un estudi de la UdG constata la «invisibilitat» dels nens superdotats

Publicat el 19 d’octubre de 2008 a les 12:02
 
La confirmació de la 'invisibilitat' d'aquest col·lectiu es deu a una 'insuficiència' de regulació legal, a unes eines de diagnòstic 'febles', a la dispersió documental i a la falta de formació dels professors. El seu autor, Àngel Guirado, proposa l'elaboració d'un protocol de detecció i mesures d'atenció educativa d'aquests alumnes en el model d'escola inclusiva.
 
La tesi doctoral, titulada La superdotació als centres d'educació infantil i primària dels Serveis Territorials d'Educació de Girona: creences dels professionals de l'educació, mestres i Equips d'Assessorament i Orientació Psicopedagògica (EAP), sobre la detecció d'aquests alumnes i les mesures d'intervenció educativa i desenvolupada per Àngel Guirado, amb la direcció de Paco Jiménez, fa una valoració dels elements que incideixen en les creences dels mestres d'educació infantil i primària i dels professionals dels EAP respecte de la detecció dels alumnes amb altes capacitats i les principals mesures d'intervenció educativa. Aquest treball de recerca ha obtingut un excel•lent 'cum laude'.
 
Els instruments utilitzats han estat els propis de les metodologies naturalistes i gairebé experimentals. L'anàlisi de resultats obtinguts al llarg de tres cursos escolars recull les creences dels mestres i EAP a partir de diferents fonts d'informació, com ara entrevistes, descripció de casos, anàlisi de dades, valoració de normativa i dos qüestionaris, un per a mestres i l'altre per a EAP.
 
Segons Guirado, els resultats 'posen en evidència una molt baixa detecció, insuficiència de regulació legal, eines de diagnòstic febles, dispersió documental i falta de formació'. Aquesta baixa detecció a les comarques gironines és equivalent a la resta de Catalunya.
 
Les dades estadístiques del darrer curs escolar 2007-2008 posen de manifest que el percentatge d'alumnat superdotat a l'Educació Infantil i Primària de Catalunya és del 0,02% del total de l'alumnat, lluny del 2 al 4% que diuen els estudis científics, i es detecten contradiccions entre les creences sobre les propostes educatives més apropiades per als alumnes superdotats i les pràctiques reals portades a terme en els centres.
 
L'autor proposa una redefinició del concepte Altes Capacitats-superdotació des dels àmbits de l'eficàcia, del perfil i del rendiment escolar. Per altra banda, s'insta a l'elaboració d'un protocol de detecció i mesures d'atenció educativa dels alumnes amb altes capacitats, en el marc del model d'escola inclusiva i d'atenció en la diversitat per a tots els alumnes, que millori la situació actual. També es proposa un pla de formació i informació a equips directius, a professorat i a famílies.