Catalunya sota la mirada internacional. Un mapa de 1680, editat a Londres per William Berry. Foto: ICC Catalunya fou, fins a la desfeta de 1714, una nació de gran interès per als editors de mapes a Europa. Els cartògrafs de les principals capitals europees satisfeien la demanda sorgida entorn un país que interessava, pels seus conflictes i pulsions, a les cancelleries i als benestants col·leccionistes d'atles. La prova la tenen aquest cap de setmana a Canovelles, al centre cultural del Campanar, on l’Assemblea Nacional Catalana organitza els dies 31 de març i 1 d’abril una exposició que posarà a l’abast del públic quaranta-set exemplars de mapes antics de Catalunya, la majoria d’ells d’autors estrangers. Alguns, exemplars raríssims que han estat exposats molt poques vegades. D’altres, suggerents documents que demostren l’interès dels grans cartògrafs de l’època pel nostre país, les seves fronteres i la seva població.
El mapa de l'exili austriacista
Un exemple d'una i altra singularitat, raresa i internacionalitat alhora, és el mapa de 1725 de George Matthäus Seutter, cartògraf austríac que treballà activament a Viena en temps de l'emperador Carles VI, l'antic pretenent a la corona hispànica durant la Guerra de Successió (1702-1714). La difusió d’aquest mapa coincidí en el temps amb la presència a la cort vienesa de Carles VI d’un ampli grup d’exiliats catalans afins a la causa austriacista i foragitats pel triomf de Felip V. En canvi, a la Catalunya borbònica, Josep Aparici publicava el 1720 el treball més singular de l'exposició: Nueva descripción geográfica del Principado de Catalunya, un mapa dedicat a Felip V i del qual només se’n coneixen, avui dia, quatre exemplars: el de la Biblioteca Nacional de França, el del servei cartogràfic de l’Estat espanyol, el del Centre Excursionista de Catalunya i un quart, el que s’exposarà aquest cap de setmana a Canovelles.
"Amants de la independència"
La cartografia d’un país feta a l’estranger parla sobre la condició dels autòctons. En els inicis de la Guerra de Successió, el cartògraf parisenc Nicolas de Fer, el geògraf de Lluís XIV, va publicar una altra de les joies de la mostra: un mapa amb explicació inclosa sobre el caràcter del poble català. "Els catalans són laboriosos", escriu en francès en el marge, "bravos i espirituals amants de la independència". Una dècada més tard, a les acaballes del conflicte, el cartògraf del Rei Sol publicà a París un mapa on encara s’incorporava, sobre el paper, la Catalunya Nord a la resta del Principat. Seixanta anys després de l’amputació d’una part del seu territori, Catalunya encara continuava sent vista com una unitat que incloïa els vells comtats del nord.
Visitable fins el dilluns de Pasqua
L’exposició, que s’inaugurarà el diumenge 31 a les set de la tarda, s’insereix dins del programa d’activitats de l’Aplec de Canovelles que el dilluns de Pasqua, 1 d’abril, celebra la festa de la patrona local, la Mare de Déu de Bellulla, diada organitzada conjuntament per la Comissió Sant Antoni Abat i l’Ajuntament de Canovelles. La mostra podrà visitar-se al Campanar durant tot el dilluns.
Un mapa de butxaca amb una particular perspectiva del Principat. Mapa de 1609, editat a Amsterdam per Jan Blaeu. Foto: ICC
