El veí de l'Ametlla Fèlix Millet, sortint de la presó ara fa uns mesos. Foto: ACNFèlix Millet i la seva mà dreta, Jordi Montull, afrontaran el primer judici per la seva gestió al Palau de la Música a partir del proper 30 de setembre. Serà el judici pel cas de l'hotel, en el qual també estan acusats els màxims responsables d'Urbanisme de Barcelona durant la primera dècada d'aquest segle. El judici se celebrarà durant diverses setmanes a l'Audiència de Barcelona i com que es preveu que tingui molta expectació mediàtica s'està buscant una sala adequada perquè el puguin seguir els periodistes. L'extinent d'alcalde Ramon García-Bragado s'enfronta a quatre anys i mig de presó i deu d'inhabilitació i Millet i Montull a deu de presó, tots per apropiació indeguda, tràfic d'influències, prevaricació i falsedat.
Al gener, el Jutjat d'Instrucció número 10 de Barcelona va donar per acabada la investigació del cas i va mantenir la imputació del veí de l’Ametlla del Vallès, Fèlix Millet. També la de Montull, García-Bragado, el gerent de l'àrea, Ramon Messeguer, el cap jurídic, Enric Lambies, i l'arquitecte del despatx Tusquets Carles Díaz. La fiscalia demana les penes més altes: quatre anys i set mesos de presó per García-Bragado, i deu per Millet i Montull. Els veïns de la zona, que actuen com acusació popular, demanen set anys per Millet i Montull, tres per la cúpula d'Urbanisme i sis mesos per García-Bragado. Per últim, la Fundació del Palau no demana cap pena per la cúpula d'Urbanisme i sis anys per Millet i Montull.
Tramitació polèmica
Segons la fiscalia i les acusacions, Millet i Montull haurien aconseguit tramitar l'hotel de forma irregular gràcies a la connivència de càrrecs municipals i s'haurien quedat una important comissió de l'hoteler, Manuel Valderrama. Segons la instructora del cas, Millet i Montull van ordir una trama per apoderar-se dels 900.000 euros que els havia de pagar Valderrama per "adjudicar-se" l'hotel i de 3,6 milions d'euros més que l'empresa hotelera, Olivia Hotels, havia d'avalar després d'aprovar-se el projecte i que, teòricament, havien d'anar a parar a la Fundació del Palau. Millet i Montull haurien assegurat davant dels patrons de la Fundació que la cessió era gratuïta.
En tot aquest entramat, van utilitzar els seus bons contactes amb els polítics per tirar endavant un projecte molt dificultós. Així, van ocultar a la Generalitat, a l'opinió pública i a certs càrrecs de l'Ajuntament que la propietat del sòl havia passat de la Fundació a Olivia Hotels, per així simular que el projecte tenia un clar caràcter de benefici públic i no estrictament privat.
Per això, van convèncer García-Bragado, que havia estat secretari general de la Presidència de la Generalitat, perquè agilitzés la tramitació davant dels problemes que hi posava la regidora de Ciutat Vella, Itzíar González, que desconeixia la propietat veritable de l'hotel i que demanava un procés obert de participació ciutadana. En diversos correus electrònics i cartes entre els diversos imputats, a més dels documents oficials i trobats en el registre del Palau, la jutgessa veu indicis clars que la tramitació es va fer "al marge dels principis d'objectivitat i servei dels interessos generals i amb interferència d'interessos personals aliens a l'interès públic".
