Quan acabi aquest mandat, farà una dècada de l'arribada del porta a porta a Barcelona, el sistema que canvia la manera en què es treuen les escombraries de casa. Va ser el barri de Sarrià, el punt escollit per engegar la maquinària, apropar-se a un model que dispara els índexs de recollida selectiva -el que estableix com de bé es recicla a una zona- i assimilar-se a ciutats que ja el tenien integrat com Berlín, Milà o Londres. Quatre anys més tard, el mateix sistema arribava al nucli d'un altre barri, a Sant Andreu del Palomar. I aquí tot es va tòrcer. Les queixes veïnals d'una part dels afectats -i les crítiques d'algunes formacions polítiques- van espantar els responsables municipals que van prometre implantar el model també als barris de Sant Antoni i Horta. I es van congelar aquells plans.
"El porta a porta està cridat a ser el model de recollida de tota la ciutat", deia un document oficial de l'Ajuntament, el 2021. Ara només es pot trobar el porta a porta a dos dels 73 barris de la ciutat. I ningú -especialment ningú del govern de Jaume Collboni- s'atreveix a mencionar-lo. Ni tenen previst fer-ho, ara que arriba la segona meitat del mandat i les eleccions queden més a prop. Preguntat per Nació, el govern municipal evita plantejar cap nou pas endavant pel que fa al porta a port" i se centra a estudiar -i començar a provar- un altre sistema que també augmenta considerablement la recollida selectiva de residus: els contenidors intel·ligents, o contenidors tancats.
Ara bé, l'alternativa serveix tant com el porta a porta? Experts reconeixen a aquest diari la seva potencialitat, però matisen que encara és un sistema massa jove per extreure'n conclusions definitives, i asseguren que té un cost econòmic rellevant. També lamenten que la solució tècnica més estesa i efectiva a nivell internacional, la recollida porta a porta, hagi quedat relegada a Barcelona -i al gruix de municipis de l'àrea metropolitana- per interessos electorals.
Lluny dels objectius de la UE per al 2025
Mentrestant, fonts municipals detallen que la capital catalana va arribar l'any passat a tenir un índex de recollida selectiva del 41,1% al conjunt de la ciutat. Això queda lluny encara del 55% al qual s'hauria d'arribar l'any 2025 per seguir les indicacions de la Unió Europea (UE). En canvi, als barris barcelonins on hi ha porta a porta la separació se situa per sobre el 70%, en el cas de Sant Andreu del Palomar, i a prop del 70%, a Sarrià.
Elevar aquestes xifres té un sentit. Segons l'expert en gestió de residus Víctor Mitjans, el primer motiu "és econòmic". Gestionar residus quan els trobes barrejats als contenidors és més car, ja que complica un dels principals avantatges del reciclatge efectiu, que és poder entregar aquestes matèries a empreses especialitzades que després la reutilitzaran i per les quals paguen diners. "Amb el que es barreja és al revés, ningú ho vol i no genera valor. I ho has d'incinerar", apunta. Però també hi ha un motiu ambiental. "Si el plàstic va a la incineradora, emet CO₂ i contribueix al canvi climàtic. I si les restes de menjar van a un abocador, produeixen metà, que és encara pitjor que el CO₂", afegeix Mitjans. A banda, també es generen més llocs de treball i s'eviten buscar noves matèries primeres perquè es pot reutilitzar allò que ha acabat a les escombraries.
També, mirant la butxaca, Marta Jofra, consultora especialitzada en gestió i fiscalitat de residus, adverteix del que comporta millorar perpetuar l'actual model de residus. "La gent ha d’entendre que la gestió dels residus cada vegada serà més cara, perquè hi ha uns impostos que penalitzen l’abocament, i per als ajuntaments cada vegada serà més car i tothom acabarà pagant més. La llei actual et diu que com a municipi has de posar una taxa de residus, la que paga la població, que no pot ser deficitària, els ciutadans han de pagar tot el que costa gestionar els residus. És a dir, que al final l’ajuntament estaria obligat a apujar-li la taxa a tothom, i això és bastant injust", exposa.
A Catalunya hi ha més de 311 ajuntaments -la xifra correspon al recompte del 2023 de l'Associació de Municipis Catalans per a la Recollida Selectiva Porta a Porta- que el tenen implementat, però representen una quantitat minoritària si es mira la població total de Catalunya. Als municipis grans i en especial a l'entorn metropolità encara hi ha un forat, pel que fa a la recollida selectiva. La mitjana d'aquest índex als 36 municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) no arriba al 40% de captació selectiva, segons les darreres dades oferides per la institució, també referents a fa dos anys.
El poc èxit barceloní de la solució més estesa arreu
Una de les claus que expliquen aquesta distància entre l'existència d'una solució i la implementació d'aquest sistema és la irritació que genera inicialment en els veïns, als quals els canvia la manera de fer quotidiana i se'ls exigeix un nou ritual. Se'ls demana que deixin alguna fracció -l'orgànica, o el plàstic, o el paper i cartó- en un petit contenidor a tocar de casa, en un moment concret de la setmana. Alhora, es retiren els grans contenidors de la via pública. Tot plegat fa que hi hagi diversos exemples, des de Girona a Ripollet, de queixes sonores entre una part de la població a la qual li ha tocat adaptar-se al porta a porta -però també als contenidors intel·ligents-. Però el cas de Barcelona és un pèl més singular, conclouen els experts.
"Pot haver-hi manifestacions, però tot això si aguantes dos o tres mesos desapareix. Però hi ha més por a què això tingui un efecte electoral que no pas d’assumir la realitat. A Barcelona va aparèixer en un context d’anticolauisme institucionalitzat en què es valia tot", apunta Víctor Mitjans, en referència als enfocaments d'algunes forces polítiques que van ser crítiques amb l'arribada del sistema porta a porta a Sant Andreu, quan van arribar les primeres incidències i problemes. També Marta Jofra considera que el "porta a porta" és "un sistema que genera moltes resistències, però que està implantat a municipis molt diversos i de molts colors polítics. No és tant la qüestió que estigui mal dissenyat, o el tema d’horari, perquè sempre es donen solucions quan es detecten les queixes, sinó que en el cas de Barcelona sobretot és un tema de politització. I s’ha utilitzat per assenyalar el govern del moment o guanyar terreny per optar a l’alcaldia", remarca la consultora.
Els contenidors intel·ligents: a l'alçada del porta a porta?
Ara bé, què té el govern Collboni sobre la taula, ara que ha deixat el porta a porta lluny de qualsevol conversa política o tècnica, més enllà de mantenir-lo allà on ja estava aplicat? La clau d'aquesta carpeta és la creació recent d'un "grup de treball per estudiar i avaluar la implantació del contenidor intel·ligent" a la ciutat. De fet, aquesta via del contenidor digital, que està tancat de manera permanent i només es pot obrir quan s'acosta un identificador personal del veí que llança les escombraries, és també esperançadora, assenyalen els experts, però té matisos. De moment, Barcelona decidirà en aquest grup de treball a quines quatre zones es començarà a provar aquest nou sistema, que a Catalunya va arribar fa poc temps.
La mateixa consultora remarca que "els contenidors intel·ligents són una oportunitat" però que "no ha passat prou temps per poder-lo assimilar del tot al sistema porta a porta". Ara bé, hi ha experiències en què la recollida selectiva hauria augmentat fins al 70% o el 80% a alguns municipis amb la via dels contenidors tancats digitalment, asseguren fonts consultades. "A més, també pot ser útil per a contextos en què el porta a porta és difícil, a zones amb edificis molt densos, amb molta població", expressa l'experta, abans de matisar que igualment això implica un nou esforç per a la població, que se sent controlada. "El més còmode ja sabem que és tenir un contenidor obert i que tothom faci el que vulgui, però no és el més just", afegeix.
Tanmateix, pel que fa als contenidors intel·ligents, Marta Jofra sosté que no es podrien estendre a tot arreu perquè el cost dels dispositius i el manteniment que comporten farien que, alhora, s'hagués d'apujar també considerablement la taxa de residus. "El millor és utilitzar-los per a les fraccions més problemàtiques, on hi ha més barreja", rebla. "Hem de veure si els contenidors intel·ligents donaran els resultats que s’esperen. Però per encoratjar-los, amb la fiscalitat tu pots apuntalar el sistema que tinguis, i pots dir: qui em participi a la fracció orgànica pagarà un 50% de la taxa, per exemple", afegeix Víctor Mitjans. De moment, la capital catalana ja aplica una bonificació de la taxa de recollida de residus als veïns que participen al "porta a porta" a Sarrià i Sant Andreu del Palomar.
Ara queda saber com pensa elevar l'Ajuntament de Barcelona una taxa de recollida selectiva que ja podria implicar una estirada d'orelles de la UE pels resultats d'aquest mateix any. De moment, la primera part del pla està en assajos, i el "porta a porta", enterrat.