Porta a porta: la recollida de residus de 200 municipis que s'encalla a Barcelona

Veïns de Sant Andreu protesten per la implantació d'un nou sistema que la Unió Europea recomana per incrementar els índexs de reciclatge

Recollida porta a porta al barri de Sant Andreu de Palomar
Recollida porta a porta al barri de Sant Andreu de Palomar | Yvelisse Teixeira
Andreu Merino / Roger Simón / Carles FIter
05 de juny del 2021
Actualitzat el 01 de març del 2024 a les 10:54h

L'any 2000 Tiana, Tona i Riudecanyes implantaven per primera vegada el servei de recollida porta a porta a Catalunya. Es tracta d'un sistema de recollida de residus que funciona actualment a 200 municipis, segons l'Associació de Municipis per la Recollida Porta a Porta (PaP), però que s'encalla a Barcelona. El 2018 la capital va implantar el sistema a Sarrià, però és ara quan l'Ajuntament ha de fer front al rebuig de part del veïnat de Sant Andreu del Palomar.

El porta a porta es basa en la recollida selectiva de residus i implica que els veïns els separin segons les tipologies. En comptes de dipositar-los a contenidors de reciclatge, els han de deixar a la porta de casa seva en funció del dia i la franja horària que estableixi l'Ajuntament.

Encara és d'hora per fer balanç de la implantació del sistema de recollida a Sant Andreu, però l'Ajuntament ha fet públic que un cop finalitzada la primera setmana del porta a porta s'ha constatat un increment del 37% al 65% en la recollida selectiva. El consistori assegura que el 73% del veïnat ja participa del nou sistema de recollida i continuarà amb el calendari previst, segons el qual a partir del 18 d'octubre el sistema de recollida arribarà gairebé a 28.000 veïns, més d'11.000 habitatges i un miler de comerços.

L'Ajuntament defensa que abans de posar en marxa el servei es van recollir opinions dels veïns i entitats, i assegura que es van fer 555 reunions amb presidents de comunitats de veïns i 931 contactes amb comerços entre el febrer i l'abril. El treball previ, però no ha convençut tothom. Un grup de veïns s'ha agrupat en el col·lectiu batejat irònicament amb el nom de Fans de porta a porta. Asseguren que presentaran al·legacions al projecte per reclamar poder baixar les bosses de brossa orgànica sense galleda, tenir un punt fix de recollida de residus sanitaris i ampliar l'horari en què es poden deixar els residus a la porta, que ara és de vuit del vespre a deu de la nit. També reclamen garantir la privacitat del que llancen a les escombraries i utilitzar bosses que no siguin translúcides.

L'oposició ha sortit al pas de les queixes. ERC assegura estar a favor del porta a porta, però demana implementar-lo "bé" i reclama al govern municipal més participació veïnal, que consideren insuficient fins ara. Des de JxCat, el regidor Jordi Martí assegura que el grup municipal està "a sobre" de les "deficiències" detectades en el sistema de recollida.

Les queixes van pujar de to dimarts passat, quan un grup de veïns va irrompre al consell de barri de Sant Andreu per reclamar que l'Ajuntament faci marxa enrere. El govern municipal, però, defensa que el porta a porta genera consens entre les administracions com a fórmula per incrementar la recollida selectiva.

Objectius europeus

La Unió Europea ha establert objectius clars pel que fa a la recollida de residus municipals. Els països membres havien d'assolir un 50% de reciclatge d’aquest tipus de residus l’any 2020 i arribar a un 55% el 2025, així com un 60% el 2030. L'Agència de Residus de Catalunya (ACR) aposta pel porta a porta com a eina per complir amb els objectius i manté que, als municipis on s'ha implantat, la recollida selectiva supera el 60%. A la resta, no arriba al 40%.

L'ACR defensa que, a banda dels beneficis que el porta a porta genera per al medi ambient, també hi ha inconvenients a gestionar. Per exemple, el canvi d'hàbits, l'horari estricte de recollida o el cost més gran que representa per a les administracions en comparació amb la recollida tradicional.

"No és un caprici"

Barcelona és el municipi més gran de Catalunya on s'ha apostat fins ara pel porta a porta. L'Ajuntament explica que això ha obligat a adaptar les característiques del sistema. El seu director de residus, Carlos Vázquez, detalla, per exemple, que en altres municipis s'han habilitat àrees d'emergència als afores per llançar residus fora d'hora. "Aquí no ho podem fer perquè al costat de Sant Andreu hi ha un altre barri", afirma.

Una impossibilitat que s'ha intentat pal·liar habilitant un vehicle itinerant que recull residus cada dia. L'Ajuntament també ha obert la porta a buscar solucions per a casos concrets de veïns que no poden dipositar les deixalles a l'hora estipulada. "A problemes concrets hi podem buscar solucions concretes, però no farem marxa enrere amb el porta a porta", diu Vázquez. El director de gestió de residus municipals insisteix en el fet que Barcelona no és un cas aïllat i el sistema s'aplica a més de 200 municipis catalans. "L'experiència ens demostra que amb el porta a porta s'arriba a un mínim del 60% de recollida selectiva. No és un caprici", conclou. El primer objectiu és consolidar el sistema a Sant Andreu del Palomar i aplanar el camí per fer-ho a Horta i Sant Antoni.

El Berguedà i Osona, casos d'èxit

El Berguedà és la comarca de referència en el porta a porta. De fet, és la que més recicla de tot Catalunya. Segons les dades del 2020 que va fer públiques el Consell Comarcal, els 12 municipis que practiquen aquest sistema reciclen un 80,65% dels seus residus de forma selectiva. Per assolir aquestes dades, la comarca va programar xerrades obertes a tots els municipis amb l’objectiu de consensuar la manera de treure els residus i buscar solucions concretes. Sobretot, per garantir la implicació i el consens entre tots els implicats.

Els 12 municipis on es fa el porta a porta són Avià, Bagà, Berga, Casserres, Cercs, Gironella, Guardiola de Berguedà, la Pobla de Lillet, Olvan, Puig-reig, Sant Julià de Cerdanyola i Vilada. L’any 2020 s’hi van reciclar un total d’11.014.130 quilos de residus, un 80,65% del total. Pel que fa al rebuig es van reciclar 2.130.830 quilos (19% del total de residus), en l’orgànica 4.511.740 quilos (41%), en el paper i cartró 1.375.45 quilos (12%), en envasos 1.725.510 quilos (16%) i en el vidre 1.270.710 quilos (12%). La comarca té una densitat de població molt baixa. Només té 40.000 habitants en una àmplia superfície, molts dels quals viuen en pobles molt petits.

Osona va cedir recentment a Berga el lideratge de la recollida selectiva a Catalunya, però la comarca és de les zones on aquest sistema es va implantar fa temps i ha encapçalat el rànquing en reiterades ocasions. Per exemple, a municipis com Folgueroles, de més de 2.000 habitants, es va arribar a un 84,7% de reciclatge el 2018. Tot i això, paradoxalment, el poble que recicla més a Osona és Tavèrnoles (87,80%), on no s'utilitza el porta a porta. Es tracta d'un municipi de 300 habitants, els quals dipositen les deixalles en un únic punt de recollida controlat i restringit.