“No n'hi ha un pam de net”. Amb aquesta expressió del refranyer popular resumeix Miquel Canals, catedràtic de la UB, els resultats d'una investigació que els ha portat a trobar residus al punt més profund de la Mediterrània. Concretament, han localitzat plàstics, vidre, metall i paper a 5.100 metres de fondària a la mar Jònica.
Localitzar els residus amb un submarí tripulat
El fons de la fossa de Calipso és una fondalada de 5.112 metres a la mar Jònica, entre Grècia i el sud de la península Itàlica. Una investigació internacional, liderada per la Universitat de Barcelona, ha constatat que conté una de les concentracions més altes de deixalles de l'oceà profund.
Per arribar-hi, s'ha utilitzat un submarí tripulat d’alta tecnologia: el Limiting Factor. Les imatges aportades -publicades a la revista Marine Pollution Bulletin- confirmen que les deixalles no només s'acumulen a les costes, a les aigües superficials i als fons poc profunds, sinó que arriben als punts més remots.
Concretament, a la fossa de Calipso van trobar al llarg de 650 metres fins a 167 objectes -sobretot plàstics, vidre, metall i paper-, 148 dels quals són deixalles marines i les 19 tindrien un possible origen antròpic. Una realitat que, segons els investigadors, mostren la necessitat “d’implementar accions polítiques a escala mundial per reduir les deixalles oceàniques, a més de fomentar canvis en la ciutadania sobre els hàbits de consum i la reducció de residus per protegir mars i oceans”.
Com arriben les deixalles a 5.100 metres de profunditat?
Més enllà de constatar-ne l'existència, una de les preguntes és com arriba la brossa a una profunditat tan elevada. “Provenen de diverses fonts, tant terrestres com marines. Han pogut arribar-hi per diverses rutes, que inclouen tant el transport a llarga distància pels corrents marins com l’abocament directe”, explica Miquel Canals, catedràtic del Departament de Dinàmica de la Terra i de l’Oceà i director de la Càtedra UB d’Economia Blava Sostenible. “Part de les deixalles lleugeres, com els plàstics, provenen de la costa, d’on s’escapen cap a la fossa de Calipso, a només seixanta quilòmetres de distància. Alguns plàstics, com ara bosses, vagaregen just damunt del fons fins que hi queden enterrats parcialment o total, o es desintegren en fragments més petits”, afegeix.
Però no és només això: els investigadors han trobat evidències de l’abocament des d’embarcacions de bosses plenes d’escombraries, tal com revela l’amuntegament de diferents tipus de deixalles seguit d’un solc gairebé rectilini. La fossa de Calipso atrapa i acumula les restes que hi arriben: “És una depressió tancada, i això afavoreix que s’hi acumulin deixalles a l’interior. Els corrents tan febles que hi ha també faciliten la deposició de deixalles lleugeres al fons”.
La Mediterrània, un dels mars més contaminats per la brossa marina
Les primeres evidències de la presència de deixalles als fons marins del planeta es remunten al 1975, a l’estret de Skagerrak, a l’Atlàntic Nord. Canyons i muntanyes submarines són els punts amb més acumulació de residus, els quals poden quedar enterrats, esmicolar-se o mobilitzar-se per acció de la gravetat, els corrents marins i altres factors oceanogràfics.
Actualment, la Mediterrània és una regió marina especialment afectada per aquesta problemàtica ambiental. El 2021 un estudi ja assenyalava l’estret de Messina com l’àrea amb més densitat de brossa marina coneguda a tot el món. Es tracta d’un veritable punt calent on s’acumulen grans quantitats de deixalles.
Entre tots els residus que arriben als mars i oceans destaquen els plàstics. En aquest sentit, les Nacions Unides fa anys que intenten impulsar un tractat global que en limiti la proliferació. Tanmateix, la ronda final celebrada el desembre passat a Corea del Sud va acabar amb un fracàs total.
Les negociacions es reprendran del 5 al 14 d'agost a la ciutat suïssa de Zúric, malgrat que fins ara els països productors han vetat qualsevol classe d'acord. “L’evidència que aporta la nostra recerca hauria d’esperonar els esforços globals i, en particular, a la Mediterrània per mitigar l’abocament de deixalles, sobretot plàstics, al medi natural i, en última instància, al mar, en línia amb el que planteja el Tractat global contra la Contaminació per Plàstics de les Nacions Unides”, assegura el catedràtic Miquel Canals.