52 milions de tones de plàstic. Aquest és el càlcul de la ingent quantitat de residus que es generen cada any. És més del doble que s'estimava fins ara i, si s'arrengleressin, permetrien fer la volta al món 1.500 vegades, segons un estudi publicat a la prestigiosa revista científica Nature.
La recollida de residus hauria de ser un dret bàsic
L'estudi liderat per la Universitat de Leeds utilitza la intel·ligència artificial per cartografiar la gestió dels residus en unes 50.000 ciutats del món i estimar quants residus es generen. Es calcula que, en conjunt, es produeixen 52,1 milions de tones de plàstic, amb una variació entre les 48,3 i les 56,3.
De totes aquestes, més de dos terços procedeixen de les escombraries no recollides. Aquest fet, és especialment greu als països del Sud global. De fet, quasi 1.200 milions de persones -el 15% de la població mundial- no disposa d'aquest servei. És per aquest fet, que l'equip d'investigadors format per Joshua W. Cottom, Ed Cook i Costas A. Velis aposten perquè la recollida d'escombraries es consideri una necessitat bàsica.
Els autors han conceptualitzat un inventari global de contaminació per macroplàstics -en queda fora, per tant, els greus impactes vinculats als microplàstics- i s'hi inclouen tots aquells residus que s'han abocat al medi sense control. Del conjunt de 52 milions de tones, un 43% hi arriben en forma sòlida mentre que un 57% acaben cremats.
Segons els càlculs estimats per al 2020, els països amb més contaminació són l'Índia (9,3 milions), Nigèria (3,5) i Indonèsia (3,4). Destaca la millora de la Xina, que ha passat del primer al quart lloc (2,8 milions) mentre que el Regne Unit és el pitjor país europeu (4.000 tones) en 135a posició.
Cap a un Tractat Global dels Plàstics
L'estudi publicat a Nature arriba en la recta final de les negociacions del Tractat Global dels Plàstics, que s'hauria d'acordar a finals d'any -el novembre es realitzarà a Corea del Sud la cinquena i última ronda de negociacions-. "La investigació deixa clar que no podem plantejar la solució al conjunt del planeta basat únicament en la gestió de residus, ja que continua sent una assignatura pendent", assenyala Ethel Eljarrat, directora de l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua del CSIC, en declaracions recollides per Science Media Centre.
En aquest sentit, destaca que la principal mesura ha de ser la reducció de la producció de plàstic i posar-ne un límit al conjunt del planeta. A partir d'aquest punt -actualment s'estima que s'arriba a 450 milions de tones anuals-, serà quan tindrà sentit millorar els sistemes de gestió. De fet, la mateixa indústria sap des de fa dècades que el reciclatge no podrà solucionar indefinidament la problemàtica dels residus. "No hi haurà millores si la generació continua creixement de manera exponencial", conclou Eljarrat.
En aquesta mateixa línia s'expressa Carmen Morales Caselles, professora de la Universitat de Cadis. Considera que calen mesures per reduir la generació de productes no essencials, però també una simplificació química del plàstic, amb dissenys més segurs i sostenibles. En aquest sentit, un dels elements crítics és afegir-hi compostos químics que puntualment poden arribar a suposar el 50% del pes del producte. D'aquestes, almenys 60 s'han caracteritzat com a substàncies d'alt risc per a la salut.