Separar la brossa a casa és el mínim que podem fer com a ciutadans. És una acció necessària, però clarament insuficient per avançar cap a un model una mica menys insostenible. I és que el reciclatge hauria de ser l'última opció una vegada no hem pogut reduir o reutilitzar. De fet, recentment ha transcendit que des dels 90, la indústria petroquímica tenia clar que reciclar no podia resoldre indefinidament el problema dels residus sòlids.

Més enllà de contribuir a la recollida selectiva, hem d'exigir a institucions i empreses una transparència total. La percepció de no rebre la informació completa és el germen de tota classe de negacionisme, especialment el light o conformista, tal com el defineix l'Ignasi Llorente en aquest article de debat.

Ho explico perquè aquesta setmana s'ha presentat un estudi sobre les ampolles de plàstic de begudes. Encarregat per Zero Waste Europe i l'Aliança Residu Zero a la consultora britànica Eunomia, assegura que només se'n recullen selectivament el 36% (dades de 2021).

No només és molt poc sinó que queda molt lluny dels objectius: el 70% que marca la llei espanyola de residus per al 2023 i del 77% per al 2025 de la legislació europea. El 36% contrasta amb l'única dada disponible i que facilita la indústria. Ecoembes assegura que el 2021 el 71% de les ampolles de plàstic es van separar selectivament.

No estem parlant de 5, 10 o 15 punts de diferència. I per què Ecoembes -que oficialment és una "ONG sense ànim de lucre", però que està formada pels grans productors del sector- pot tenir interès a donar una dada tan elevada? La resposta està a la llei estatal de residus. Si enguany no s'acredita superar el 70%, s'haurà d'establir un sistema de dipòsit i retorn per a ampolles de plàstic, llaunes i bric. "Hi estan radicalment en contra", m'explica Rosa García, directora de Rezero.

Qui hauria d'activar aquest sistema -allò que fèiem de petits de portar les ampolles de vidre buides al súper- és el Ministeri de Transició Ecològica. Expliquen a El Periódico que precisament estan elaborant una auditoria que intenti aclarir realment quantes ampolles es recullen selectivament.

Siguin el 36, el 50 o el 71, no té cap sentit obstruir la implantació dels sistemes de dipòsit i retorn, que permetria arribar a taxes de separació del 90%. Ho contempla -també per al vidre- l'avantprojecte de la llei catalana que, com altres qüestions, ja s'haurà d'aprovar la legislatura vinent. És necessari avançar cap a una política que aposti pel residu zero i on el reciclatge no només sigui eficaç sinó que sempre esdevingui l'última opció. Si no, sempre sospitarem que ens estafen.

Quants ossos pot haver-hi al Pirineu?

La presència d'ossos a tocar de pobles del Pallars i Andorra ha tornat a mobilitzar els ramaders. Una de les reivindicacions és determinar quants ossos pot haver-hi al Pirineu?

La resposta a aquesta pregunta és més social que científica, però el company Albert González Ferran n'ha buscat tots els matisos en aquest reportatge. Un apunt: en una àrea semblant a la serralada Cantàbrica hi ha quasi 400 ossos, pels quasi 90 del conjunt dels Pirineus.

• Marc Vilahür, director general de Medi Natural: "No tenim encara la població necessària d'ossos, però els plans de recuperació concretaran quina és la xifra necessària per a cada grau de protecció".
• Marc Alonso, Fundación Oso Pardo: "No podem precisar una xifra límit d'ossos al Pirineu, però encara estem molt lluny; el que s'ha de treballar és perquè hi hagi més ossos i menys danys".
• Xavier Ribera, president de la Federació d'Entitats Catalanes de Ramaders d'Oví i Cabrum: "És igual que hi hagi 83, cinquanta o centenars. Els ossos i la ramaderia no són compatibles i la seva coexistència és impossible".
• Joan Jordi Giró, ramader de JARC: "L'única manera de conviure-hi és que hi hagi bones indemnitzacions. A partir d'aquí, que posin els ossos que vulguin".

La volta al món en quatre notícies

1. 52,9 ºC a l'Índia? Un observatori de la metròpoli de Dheli va arribar dimecres als 52,9 ºC, el que seria un rècord absolut al país. Ja s'estudia si és un registra vàlid o un error en els sensors (llegit a The Times of India).
2. Els homes blancs rics, els principals contaminadors del transport al Regne Unit. El 0,1% més ric emet 22 vegades més que els de baixos ingressos i 12 vegades més que la mitjana (llegit a The Guardian).
3. La Gran Barrera de Corall afronta una triple amenaça: canvi climàtic, contaminació i sobrepesca, però el govern australià evita actuar per reduir les emissions de CO2 (llegit a Climática).
4. S'ha complert el compromís de mobilitzar 100.000 milions de dòlars per a l'acció climàtica dels països del Sud global? L'OCDE ho ha destacat aquesta setmana, però hi ha crítiques per haver "reetiquetat" altres fons (llegit a Le Monde i Carbon Brief).

🙏 Gràcies per llegir-me! Ens retrobem la setmana vinent!