L'aposta de la Vall de Camprodon per fer la pagesia més rendible i resilient al canvi climàtic

S'experimentarà amb cultius resistents a la sequera i productes amb valor afegit per fer les explotacions viables

La Vall de Camprodon té una tradició ramadera equina molt important
La Vall de Camprodon té una tradició ramadera equina molt important | Lourdes Casademont / ACN
Redacció
30 de maig de 2024, 09:50
Actualitzat: 9:57h

La Vall de Camprodon vol tenir una agricultura i ramaderia més rendible i resilient al canvi climàtic. Aquest mes ha començat el projecte Valls Circulars que s'allargarà fins al 2025. La idea, segons explica a l'ACN el seu coordinador tècnic, Guillem Pastoret, és ajudar aquells pagesos més joves que tenen dificultats a poder tirar endavant l'explotació i, al mateix temps, buscar nous productes de valor. Una empresa s'encarregarà de fer l'estudi tècnic i l'any vinent començaran les proves pilot a diferents punts. Ho lideren des de la Fundació Comunitària Vall de Camprodon i la Mancomunitat de la Vall de Camprodon -formada per sis ajuntaments- i compten amb una subvenció de l'Estat.

"Volem que es puguin guanyar la vida i que tinguin un futur", remarca Guillem Pastoret, que també té una explotació a la vall. Explica que la pagesia ripollesa està patint les conseqüències de la crisi de preus i els efectes de la sequera dels últims anys com succeeix a altres punts de Catalunya. "Per volum, algunes són viables, però les que són més petites ja no poden guanyar-se la vida i els pagesos estan obligats a treballar parcialment en altres sectors amb el risc que ho acabin deixant", remarca.

Precisament, el projecte Valls Circulars vol dirigir-se a aquests que tenen més dificultats. La setmana passada van presentar-ho oficialment i "hi va haver una bona resposta", segons el coordinador. Calculen que necessitaran la participació d'una cinquantena de pagesos, la meitat dels que hi ha actualment. Els interessats rebran formació i participaran en proves pilot per "testejar noves produccions" a diferents punts alhora que també es treballarà per millorar negocis tradicionals per fer-los més competitius. Un aspecte a estudiar, per exemple, seria plantar varietats més resilients a la sequera per no dependre tant de la pluja. La pomera de muntanya -en una explotació de Rocabruna ja estan recuperant varietats autòctones-, el conreu de plantes medicinals o la vinya serien algunes opcions, si bé confien obrir el ventall amb l'estudi tècnic que farà l'empresa especialitzada L'Espigall.

Buscar l'autosuficiència amb els productes locals

El turisme és una font important de riquesa a la zona, però la vall no té prou oferta per cobrir la demanda de productes locals com la patata -trumfa- o la carn. "Ara no la podem abastir i molta s'està cobrint amb productes que vénen de fora; pensem que es podria produir aquí", remarca Pastoret. La idea és aconseguir tancar el cercle i diversificar els negocis per poder abastir tota la demanda. És el cas de la vedella -l'engreix es fa fora de la vall- però també altres productes de valor com el xai i el poltre. La trumfa de Camprodon, amb els anys, s'ha convertit en un producte de valor i amb certificació de garantia i seria un bon exemple a seguir, diuen.

Valls Circulars compta amb un ajut de 175.000 euros del Ministeri per la Transició Ecològica que finançarà el 90% de la inversió necessària. Des de la Mancomunitat i la Fundació Comunitària com a impulsors completaran els recursos restants.

Un projecte de futur

Des de la Fundació Comunitària Vall de Camprodon remarquen que el projecte tindrà continuïtat més enllà del 2025 alhora que vol servir d'experiència per poder replicar-se a altres punts del territori. Anna Puixeu, una de les membres de l'entitat, valora molt positivament els suports rebuts per tirar-ho endavant i subratlla que és un projecte "ambiciós" i que caldrà buscar finançament per poder seguir treballant-hi en els pròxims anys. "És un projecte molt a llarg termini, caldran molts anys de proves i també per desenvolupar els cultius i estem oberts a rebre suports econòmics", afegeix.

El projecte s'emmarca en el pla d'especialització cap a la bioeconomia que s'ha fixat la fundació comunitària entorn a quatre eixos: transformació social, de paisatge, energètic i del sector agroalimentari.