"Com és possible que encara hi hagi tanta gent que negui el canvi climàtic?". Aquesta és segurament la pregunta que més vegades m'han fet darrerament i (espòiler) no té una resposta senzilla ni única. De fet, els factors que porten a un volum important de persones a negar l'evidència científica és molt gran. En tot cas, i com a consultor en comunicació, sovint intento respondre-ho des del meu vessant professional.
Considero un greu error posar al mateix sac tot el negacionisme. Potser és còmode fer-ho, però és absolutament ineficaç si es volen construir missatges i relats que hi penetrin. L'homogeneïtzació del negacionisme climàtic és una forma de renúncia al canvi de model que necessitem. Si tot el col·lectiu de persones que qüestiona que el clima està variant és incorregible, per què esforçar-se?
Des del meu punt vista hi ha dos perfils diferents. El negacionisme dur, o conspiranoic, que nega el mètode científic i que sovint posa en el mateix sac els programes de vacunació, les esteles dels avions, la Covid i l'emergència climàtica. I el negacionisme light, o conformista que, al meu entendre, és susceptible de modificar la seva opinió, però sobretot les seves decisions, a partir d'una comunicació ben dissenyada i efectiva.
És un grup que, a diferència del prototipus de conspiranoic, ha integrat les vacunes en la seva forma de vida, no posa en dubte la forma de la terra, ni creu que Elvis continuï viu. Aquest perfil, sovint es limita a repetir consignes contràries als vehicles elèctrics, els parcs eòlics, o els models de recollida selectiva de residus. Però ho fa per comoditat i perquè li surt "gratis". M'explicaré.
La seva comoditat neix, en part, de la desinformació. I aquí no hem d'assenyalar els "altres", sinó posar-nos un mirall al davant i veure com podem millorar les estratègies comunicatives tots els qui volem contribuir que els canvis positius es produeixin, i ràpid.
Però a més, se sent còmode per un segon factor que em sembla clau en aquest debat, i és que l'autojustificació per no canviar d'hàbits és una opció més fàcil que la modificació de les seves rutines diàries. Estic parlant, en el fons, d'excuses per no agafar el transport públic quan hi ha alternatives; o per no separar les diferents fraccions de residus; o per no reduir, encara que sigui lleugerament, el seu consum de carn i productes processats; i un llarg etcètera que no completaré, ja que podria continuar posant exemples fins al 2050, any en què hem de ser neutres en emissions de CO2.
És en aquest col·lectiu que hem de ser capaços d'incidir perquè estic plenament convençut que podem penetrar-hi, i és on lliura la veritable batalla del canvi climàtic. O convencem aquest perfil conformista i autojustificatiu, o serà molt complicat que ens en sortim. És el vell debat de vèncer o convèncer. Adreçar-se a les persones ja convençudes no serveix de gaire, fins i tot pot acabar creant una rasa insalvable on l'adscripció acrítica i monolítica a un bàndol o l'altre ens porti a una derrota (que patirem el 100% de la població "tinguem raó" o no), o ens dugui a una victòria pírrica d'escenaris imprevisibles.
Membre fundador de l’Associació Oikia i soci de la consultora Utopiq