Un dels debats científics més candents és l'impacte dels microplàstics a la salut. Fa anys que es constata que és un problema molt important de contaminació, que afecta fins i tot els paratges més remots de la Terra, però encara està molt menys madura la investigació dels efectes sobre el cos humà. Per omplir aquest buit, fa quatre anys va arrencar un ambiciós projecte europeu liderat per la UAB que ha avançat en intentar respondre la pregunta clau: és un problema de salut de primer ordre? Els científics que l'han liderat eviten ser rotunds, però constaten que poden arribar a danyar l'ADN de les cèl·lules.
Mengem, bevem i ingerim microplàstics
L'estudi PlasticHeal ha determinat que microplàstics i nanoplàstics poden representar riscos per a la salut humana. Precisament, aquests darrers -els fragments menors a una micra- són els més perillosos. “Són els que respirem amb l'aire, mengem amb els aliments o ingerim amb l'aigua i després tenen capacitat distribuir-se per l'organisme”, assenyala Alba Hernández Bonilla, professora del Departament de Genètica i Microbiologia de la UAB.
En aquest sentit, la investigació ha determinat que els òrgans amb una potencial afectació superior són precisament els pulmons i els intestins, mentre que també cal tenir molt en compte el sistema circulatori. “Encara manca molta investigació per entendre com es biodistribueix el plàstic pel conjunt del cos”, assegura Hernández Bonilla, que veu probable que en un futur es constati l'afectació a altres òrgans.
Una de les principals conclusions de PlasticHeal és que aquestes diminutes partícules tenen capacitat per arribar a danyar l'ADN de les cèl·lules i alterar mecanismes essencials de comunicació cel·lular. En aquest sentit, s'apunta a la possibilitat d'inflamació crònica, alteracions del sistema immunitari i major sensibilitat a contaminants com l'arsènic i el tabac.
Professions de risc i nivells d'exposició segur
Un dels punts destacats del projecte és haver desenvolupat metodologies per detectar i quantificar la presència de microplàstics i nanoplàstics en teixits humans com l'alè, la sang i l'orina. “Hem avançat molt, s'han posat les bases per continuar investigant”, explica Hernández Bonilla a Nació. En aquest sentit, un dels grans objectius de la comunitat científica és acabar determinant nivells d'exposició segur en aliments, l'aire i l'aigua, un fet que podria ser una realitat en un termini de cinc o sis anys.
Per altra banda, s'ha pogut constatar que hi ha professions amb un risc molt major com per exemple treballadors del sector tèxtil o de la indústria del reciclatge. “Tenen registres molt elevats en l'aire que respiren”, adverteix la investigadora de la UAB, però reconeix que també la població control té nivells significatius. “En alguns casos, a causa dels estils de vida, fins i tot s'arriba a superar a les professions analitzades”, explica.
Com comunicar un impacte encara en investigació
Els efectes dels microplàstics sobre la salut encara requereixen molta investigació. “Hi ha prou elements d'alarma perquè sigui una prioritat”, assegura Hernández Bonilla. Ara bé, en el mentrestant què cal fer? Com es comunica un impacte del qual encara no existeixen evidències absolutes.
“És molt complex”, admet Virgínia Mata, tècnica del Parc de Recerca de la UAB. “Cal buscar un equilibri, però esperar molt podria provocar que fos massa tard”, afegeix. En aquest sentit, l'estudi també ha elaborat fins a tres documents adreçats als reguladors europeus per tal que s'avanci en una legislació equilibrada.
I en el nostre dia a dia? Mentre no es determinen els nivells segurs, els científics tenen clar que no utilitzar aigua embotellada o abandonar els envasos d'un sol ús és la manera més directa a reduir l'exposició als microplàstics, però que és clau una acció en clau global. En aquest sentit, aquest agost s'intentarà de nou acordar el primer Tractat Global contra la Contaminació per Plàstics, després del fracàs de la ronda de negociacions del desembre passat a Corea.
Mentre s'avança en avaluar l'impacte dels microplàstics sobre la salut, s'acumulen les evidències sobre la seva afectació als ecosistemes. En aquest sentit, un informe de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) publicat aquesta setmana conclou que quasi el 50% dels peixos en zones properes a Barcelona presenten restes de microplàstics.
De fet, els plàstics representen el 60% dels residus marins localitzats a Catalunya. Unes escombraries que ja no només es localitzen a les zones properes a la costa sinó als punts més profunds del Mediterrani, com ha constatat una investigació internacional liderada per la Universitat de Barcelona.