18
de novembre
de
2022
Actualitzat:
30
de novembre,
20:01h
La presència de plàstics als rius del Pirineu és generalitzada. Així ho determina un estudi transfronterer amb la participació de científics catalans que determina que la contaminació ha arribat a punts remots com llacs d'alta muntanya, on no hi ha activitat turística. En el cas de Catalunya, on s'han agafat mostres a les capçaleres del riu, el punt amb més microplàstics és Setcases, al Ripollès, just després de la depurada.
"El que més ens ha sorprès ha estat trobar que la contaminació de plàstics és tan generalitzada, de manera que les zones més remotes no n'estan exemptes", explica Helena Guasch, investigadora del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB). El projecte, que porta per nom Plasticopyr, va començar fa dos anys, comptava amb fons europeus i ja ha finalitzat.
Entre les conclusions, s'assenyala que "l'activitat turística és la principal responsable de l'acumulació dels plàstics en la zona de rius del Pirineu". La pitjor part se l'emporten les zones urbanes i les que estan a prop de les pistes d'esquí. Una altra dada que recull l'estudi és que la mitjana de microplàstics trobats als intestins de truites oscil·la entre 1 i 12 microplàstics per individu, arribant a 15 en el tram de Setcases. Els resultats situen dues fonts dominants de contaminació per plàstics: l'ocasionada per activitats turístiques i la contaminació difosa per la deposició atmosfèrica.
Sobre aquesta última causa, Guasch explica que els investigadors francesos han trobat truites en llacs de muntanya on no arriba el turisme que també tenen microplàstics.
"Com passa amb el vent del Sàhara, que porta pols i partícules, els microplàstics també entren en el cicle atmosfèric i, segons els vents, poden arribar a zones remotes", detalla. Aquest fet ja s'ha constatat en altres estudis i aquí s'ha corroborat de nou.
Els principals residus plàstics localitzats als espais fluvials i al seu entorn són el polietilè (PE), el poliestirè (PS) i polipropilè (PP). Entre els més comuns hi ha sobretot bosses i ampolles. "La contaminació no se soluciona amb les brigades dels ajuntaments, cal reduir el consum de plàstics d'un sol ús", afirma la investigadora, que afegeix que el turisme de muntanya també ha de fer un pas endavant i no portar aquests residus en espais naturals. El projecte, que també incloïa una part de conscienciació ciutadana, proposa alternatives com l'ús d'ampolles d'acer o bosses de cotó i de ràfia.
"El que més ens ha sorprès ha estat trobar que la contaminació de plàstics és tan generalitzada, de manera que les zones més remotes no n'estan exemptes", explica Helena Guasch, investigadora del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB). El projecte, que porta per nom Plasticopyr, va començar fa dos anys, comptava amb fons europeus i ja ha finalitzat.
Entre les conclusions, s'assenyala que "l'activitat turística és la principal responsable de l'acumulació dels plàstics en la zona de rius del Pirineu". La pitjor part se l'emporten les zones urbanes i les que estan a prop de les pistes d'esquí. Una altra dada que recull l'estudi és que la mitjana de microplàstics trobats als intestins de truites oscil·la entre 1 i 12 microplàstics per individu, arribant a 15 en el tram de Setcases. Els resultats situen dues fonts dominants de contaminació per plàstics: l'ocasionada per activitats turístiques i la contaminació difosa per la deposició atmosfèrica.
Els microplàstics també entren en el cicle atmosfèric i arriben als llacs d'alta muntanya.
Sobre aquesta última causa, Guasch explica que els investigadors francesos han trobat truites en llacs de muntanya on no arriba el turisme que també tenen microplàstics.
"Com passa amb el vent del Sàhara, que porta pols i partícules, els microplàstics també entren en el cicle atmosfèric i, segons els vents, poden arribar a zones remotes", detalla. Aquest fet ja s'ha constatat en altres estudis i aquí s'ha corroborat de nou.
Cal un nou model de turisme
Els principals residus plàstics localitzats als espais fluvials i al seu entorn són el polietilè (PE), el poliestirè (PS) i polipropilè (PP). Entre els més comuns hi ha sobretot bosses i ampolles. "La contaminació no se soluciona amb les brigades dels ajuntaments, cal reduir el consum de plàstics d'un sol ús", afirma la investigadora, que afegeix que el turisme de muntanya també ha de fer un pas endavant i no portar aquests residus en espais naturals. El projecte, que també incloïa una part de conscienciació ciutadana, proposa alternatives com l'ús d'ampolles d'acer o bosses de cotó i de ràfia.