30
de desembre
del
2022
Actualitzat
a les
12:36h
L'11% de la població a Catalunya ja pot utilitzar el sistema de recollida selectiva porta a porta. En total, són 772.514 veïns de 303 municipis catalans –el 32% del total- els que gaudeixen d'un mètode que ha demostrat millorar les xifres de separació dels residus i que permet avançar cap al compliment dels objectius fixats per la Unió Europea.
La recollida selectiva porta a porta consisteix a lliurar els residus (prèviament separats) en un cubell a l'exterior del domicili en uns dies i horaris determinats depenent de la fracció. Aquest sistema eficient va aterrar a Catalunya l'any 2000 en localitats pioneres com Tiana, Tona i Riudecanyes. Actualment, agrupats entorn de Associació de Municipis Catalans per la recollida selectiva Porta a Porta, hi ha més de 300 municipis i s'espera que en els mesos vinent s'hi afegeixin un centenar més.
Evolució del número de municipis que han implementat el sistema porta a porta
A l'anterior gràfic s'observa un creixement constant al llarg dels anys, especialment després de l'onada més dura de la pandèmia. Tanmateix, es tracta majoritàriament de poblacions petites o mitjanes. A més, en alguns dels municipis aquest mètode eficient de recollida no cobreix ni el 50% dels seus habitants.
Des de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC) tenen clar que amb el sistema tradicional de contenidors no es poden assolir els objectius europeus de recollida selectiva. En aquest sentit, aposten per l'extensió de sistemes eficients com el mateix porta a porta, els contenidors intel·ligents o la combinació d'ambdós models. "Són sistemes versàtils i flexibles i cada municipi ha de trobar el que més s'adapti a la seva realitat", assenyala Isaac Peraire, director de l'ARC.
En aquest sentit, ara mateix el porta a porta ja és una realitat total o parcial en vuit capitals de comarca com Berga, Solsona, Sort, Falset i Montblanc. També comença a obrir camí en tres capitals de demarcació: Barcelona –24.000 habitants, però es podria arribar als 100.000 a curt termini-, tres zones de Girona així com quatre barris de Lleida que suposen quasi un 8% de la població. Manlleu amb uns 20.000 habitants és la ciutat més gran que l'ha aplicat al conjunt del municipi i a totes les fraccions.
Municipis que han adoptat el sistema porta a porta i percentatge d'habitants coberts per aquest servei
En vermell es troben aquelles localitats que no l'han implementat
Aquest mapa mostra claramentque el porta a porta encara és minoritari, amb una majoria vermella a tot Catalunya. Això no obstant, també es veu que a la majoria dels municipis que aposten per aquest mètode, un 77% concretament, la cobertura de la recollida és total. Es tracta sobretot de pobles petits i amb poca densitat de població, on la seva implantació és més assumible, mentre que, a les ciutats mitjanes i grans, encara suposa un repte avançar en aquesta línia.
La distribució dels municipis al següent gràfic mostra una clara tendència de les localitats que compten amb aquest sistema de situar-se en percentatges de reciclatge majors que la majoria dels municipis que encara no han fet el pas al porta a porta. Molts dels territoris amb percentatges de recollida selectiva elevats van elegir aquest sistema, precisament, per intentar assolir resultats que ja són una realitat.
Quins percentatges de reciclatge presenten les localitats que han optat pel porta a porta? I les que no?
Per delimitar els municipis on sí que s'aplica aquest sistema, s'han seleccionat aquells on més del 50% de veïns l'usa
Malgrat la tendència general que s'observa al gràfic, resulta curiós veure municipis amb millor ràtio de recollida selectiva que la majoria sense comptar amb el sistema porta a porta. Malgrat tractar-se de poblacions amb pocs habitants, cal destacar el mèrit de Sagàs, que amb un 97,3% de residus reciclats és la localitat amb millors xifres de tot Catalunya. Sagàs, com la resta de petits municipis del Berguedà, han apostat per un sistema alternatiu de compostatge comunitari.
També destaca el cas de Rubió, que ha aconseguit un 90,7% de recollida selectiva. Aquest poble de l'Anoia va apostar per crear una sèrie d'àrees tancades, a les quals s'accedeix amb un clauer electrònic, amb contenidors de reciclatge.
Una altra manera d'analitzar l'èxit d'aquest sistema és calibrar-ne el resultat per franges. Entre els municipis amb més del 70% de residus reciclats, un 77,5% compten amb el sistema de recollida porta a porta. En canvi, el 96% dels municipis que es troben a la cua en reciclatge no han implementat aquest sistema. I l'evolució en les franges intermèdies és evident: com més creix la recollida selectiva, més pes tenen els municipis amb porta a porta.
Quin pes tenen els municipis amb i sense porta a porta, segons les franges de percentatge de recollida selectiva?
L'objectiu municipal marcat per la Unió Europea d'assolir el 55% de residus reciclats per al 2025 està lligat als sistemes eficients de recollida. Dels municipis catalans que complirien aquesta mesura avui dia, més de la meitat (55,4%) utilitzen la recollida de residus porta a porta.
En conjunt, els municipis que han adoptat aquest servei presenten una mitjana de recollida selectiva del 65,4%, mentre que la mitjana del que no han optat pel porta a porta és del 46,2%. El repte, de nou, és com aplicar-ho a les grans ciutats del país.
La recollida selectiva porta a porta consisteix a lliurar els residus (prèviament separats) en un cubell a l'exterior del domicili en uns dies i horaris determinats depenent de la fracció. Aquest sistema eficient va aterrar a Catalunya l'any 2000 en localitats pioneres com Tiana, Tona i Riudecanyes. Actualment, agrupats entorn de Associació de Municipis Catalans per la recollida selectiva Porta a Porta, hi ha més de 300 municipis i s'espera que en els mesos vinent s'hi afegeixin un centenar més.
Evolució del número de municipis que han implementat el sistema porta a porta
A l'anterior gràfic s'observa un creixement constant al llarg dels anys, especialment després de l'onada més dura de la pandèmia. Tanmateix, es tracta majoritàriament de poblacions petites o mitjanes. A més, en alguns dels municipis aquest mètode eficient de recollida no cobreix ni el 50% dels seus habitants.
Des de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC) tenen clar que amb el sistema tradicional de contenidors no es poden assolir els objectius europeus de recollida selectiva. En aquest sentit, aposten per l'extensió de sistemes eficients com el mateix porta a porta, els contenidors intel·ligents o la combinació d'ambdós models. "Són sistemes versàtils i flexibles i cada municipi ha de trobar el que més s'adapti a la seva realitat", assenyala Isaac Peraire, director de l'ARC.
En aquest sentit, ara mateix el porta a porta ja és una realitat total o parcial en vuit capitals de comarca com Berga, Solsona, Sort, Falset i Montblanc. També comença a obrir camí en tres capitals de demarcació: Barcelona –24.000 habitants, però es podria arribar als 100.000 a curt termini-, tres zones de Girona així com quatre barris de Lleida que suposen quasi un 8% de la població. Manlleu amb uns 20.000 habitants és la ciutat més gran que l'ha aplicat al conjunt del municipi i a totes les fraccions.
Municipis que han adoptat el sistema porta a porta i percentatge d'habitants coberts per aquest servei
En vermell es troben aquelles localitats que no l'han implementat
Aquest mapa mostra claramentque el porta a porta encara és minoritari, amb una majoria vermella a tot Catalunya. Això no obstant, també es veu que a la majoria dels municipis que aposten per aquest mètode, un 77% concretament, la cobertura de la recollida és total. Es tracta sobretot de pobles petits i amb poca densitat de població, on la seva implantació és més assumible, mentre que, a les ciutats mitjanes i grans, encara suposa un repte avançar en aquesta línia.
Com d'efectiu és aquest mètode?
El reciclatge de residus pot semblar, de base, una feina individual. Però quan s'adopten mesures estructurals que afecten el conjunt de la població, es veuen resultats molt més tangibles. Aleshores, és el sistema de recollida porta a porta una d'aquestes mesures que pot significar un canvi real? Segons les dades de l'Associació de Municipis Catalans per la recollida selectiva Porta a Porta i del Departament d'Acció Climàtica de la Generalitat, sí que està tenint lloc una evolució favorable.La distribució dels municipis al següent gràfic mostra una clara tendència de les localitats que compten amb aquest sistema de situar-se en percentatges de reciclatge majors que la majoria dels municipis que encara no han fet el pas al porta a porta. Molts dels territoris amb percentatges de recollida selectiva elevats van elegir aquest sistema, precisament, per intentar assolir resultats que ja són una realitat.
Quins percentatges de reciclatge presenten les localitats que han optat pel porta a porta? I les que no?
Per delimitar els municipis on sí que s'aplica aquest sistema, s'han seleccionat aquells on més del 50% de veïns l'usa
Malgrat la tendència general que s'observa al gràfic, resulta curiós veure municipis amb millor ràtio de recollida selectiva que la majoria sense comptar amb el sistema porta a porta. Malgrat tractar-se de poblacions amb pocs habitants, cal destacar el mèrit de Sagàs, que amb un 97,3% de residus reciclats és la localitat amb millors xifres de tot Catalunya. Sagàs, com la resta de petits municipis del Berguedà, han apostat per un sistema alternatiu de compostatge comunitari.
Els municipis amb porta a porta arriben a una recollida selectiva del 65,4%, mentre que la mitjana de la resta és del 46,2%
També destaca el cas de Rubió, que ha aconseguit un 90,7% de recollida selectiva. Aquest poble de l'Anoia va apostar per crear una sèrie d'àrees tancades, a les quals s'accedeix amb un clauer electrònic, amb contenidors de reciclatge.
Una altra manera d'analitzar l'èxit d'aquest sistema és calibrar-ne el resultat per franges. Entre els municipis amb més del 70% de residus reciclats, un 77,5% compten amb el sistema de recollida porta a porta. En canvi, el 96% dels municipis que es troben a la cua en reciclatge no han implementat aquest sistema. I l'evolució en les franges intermèdies és evident: com més creix la recollida selectiva, més pes tenen els municipis amb porta a porta.
Quin pes tenen els municipis amb i sense porta a porta, segons les franges de percentatge de recollida selectiva?
L'objectiu municipal marcat per la Unió Europea d'assolir el 55% de residus reciclats per al 2025 està lligat als sistemes eficients de recollida. Dels municipis catalans que complirien aquesta mesura avui dia, més de la meitat (55,4%) utilitzen la recollida de residus porta a porta.
En conjunt, els municipis que han adoptat aquest servei presenten una mitjana de recollida selectiva del 65,4%, mentre que la mitjana del que no han optat pel porta a porta és del 46,2%. El repte, de nou, és com aplicar-ho a les grans ciutats del país.