24
de març
del
2023
Actualitzat
a les
12:22h
Les Jornades Internacionals Superilla Barcelona -que han servit alhora d'aplec d'experiències urbanístiques arreu d'Europa i de vitrina de medalles de l'obra de govern liderada pels comuns- han deixat també un pacte a catorze bandes pel futur urbà. L'entesa es basa, sobretot, en plantejar "un nou model de l'espai públic" que esmorteeixi la contaminació que generen els grans epicentres de població, es restin metres quadrats dedicats al cotxe i se n'augmentin per a usos veïnals. A més de la capital catalana, s'hi han compromès París, Londres, Berlín, Milà, Amsterdam, Rotterdam, Brussel·les, Zurich, Ljubljana, Gant, Lódz, Vitoria-Gasteiz i València.
El document signat per representants de totes aquestes ciutats fixa cinc línies clau sobre com intervenir amb l'espai públic: que les persones en siguin les protagonistes i tinguin un lloc central en el disseny urbà; que es desplegui una mobilitat que prioritzi el transport públic o la bicicleta perquè el vehicle privat passi a ser "un convidat"; que s'incrementin les superfícies per a la vida veïnal i s'eviti la privatització de l'espai; que la vegetació s'estengui i jugui un paper clau en l'adaptació climàtica; i que la canalla se senti segura per gaudir al carrer i, especialment, als entorns escolars.
Aquestes cinc potes de l'estratègia de transformació urbana ha de venir a apuntalar l'extensió d'un model superilla que ha estat especialment lloat durant les jornades celebrades a la capital catalana, entre les ciutats convidades. En aquest sentit, el consistori apunta en un comunicat que les experiències que ja hi ha en marxa a Europa tenen "noms diferents" però que es tracta del "mateix model". Així, s'equipara la Superilla Barcelona amb la "15-minute City" de París, els "Low traffic Neighborhoods" de Londres, la "Strade Apperte" de Milà, o la "Car Low City" d’Amsterdam.
En aquesta línia, per revertir l'increment de les temperatures, fer front a les sequeres i preparar-se per la torrencialitat de les precipitacions, les ciutats signants també es comprometen a compartir coneixement i "compartir victòries, però també derrotes".
El document signat per representants de totes aquestes ciutats fixa cinc línies clau sobre com intervenir amb l'espai públic: que les persones en siguin les protagonistes i tinguin un lloc central en el disseny urbà; que es desplegui una mobilitat que prioritzi el transport públic o la bicicleta perquè el vehicle privat passi a ser "un convidat"; que s'incrementin les superfícies per a la vida veïnal i s'eviti la privatització de l'espai; que la vegetació s'estengui i jugui un paper clau en l'adaptació climàtica; i que la canalla se senti segura per gaudir al carrer i, especialment, als entorns escolars.
Aquestes cinc potes de l'estratègia de transformació urbana ha de venir a apuntalar l'extensió d'un model superilla que ha estat especialment lloat durant les jornades celebrades a la capital catalana, entre les ciutats convidades. En aquest sentit, el consistori apunta en un comunicat que les experiències que ja hi ha en marxa a Europa tenen "noms diferents" però que es tracta del "mateix model". Així, s'equipara la Superilla Barcelona amb la "15-minute City" de París, els "Low traffic Neighborhoods" de Londres, la "Strade Apperte" de Milà, o la "Car Low City" d’Amsterdam.
En aquesta línia, per revertir l'increment de les temperatures, fer front a les sequeres i preparar-se per la torrencialitat de les precipitacions, les ciutats signants també es comprometen a compartir coneixement i "compartir victòries, però també derrotes".