El model dominant per afavorir accelerar la transició energètica són les subvencions. En els darrers anys, l'aposta feta per exemple a través dels fons Next Generation ha mostrat les dificultats d'aquest sistema, molt lent i extremament burocràtic. Tot plegat, ha fet que un percentatge important d'empreses i famílies que han apostat per instal·lar plaques solars o comprar cotxes elèctrics encara no hagin cobrat. En aquest context, sorgeix una via alternativa: la de compensar aquelles inversions realitzades en eficiència energètica a través del sistema CAE, els certificats d'actuacions d'estalvi energètic.

Quina novetat aporten els CAE?

Fins ara, la política de foment de l'eficiència energètica es basava en subvencions. Més enllà dels Next Generation, els diners procedien bàsicament d'un fons estatal que s'omplia amb una aportació obligatòria de l'1% de la facturació per part de les empreses comercialitzadores.

Fonts de l'Institut Català de l'Energia (Icaen) admeten l'actual sistema no funciona, ja que és “lent i farragós”. En canvi, veuen amb molts ulls els CAE i pretenen impulsar-los al nostre país. Concretament, es tracta de certificar quin estalvi energètic permet una inversió -per exemple substituir compressors o instal·lar bombes de calors- i rebre una compensació econòmica a canvi.

I qui la paga? Qualsevol comercialitzadora, encara que no sigui la que et subministri l'electricitat. A canvi, aquestes empreses s'estalvien una part proporcional de la seva aportació obligatòria al fons estatal d'eficiència energètica.

“Farà que tant les comercialitzadores d’energia com els usuaris estiguin interessats a executar mesures d’estalvi i eficiència energètica; també permetrà comptabilitzar estalvis energètics massius que fins ara, tot i haver-se produït, no es podien registrar; i finalment permetrà que els consumidors finals obtinguin contrapartides immediates per aquests estalvis”, assegura Marta Morera, directora de l'Icaen.

Des de grans empreses als consumidors finals

El sistema CAE, malgrat que va entrar en funcionament al conjunt de l'Estat fa uns mesos, encara és poc conegut -a França, coneguts com a certificats blancs, està plenament consolidat-. Hi poden accedir des de grans empreses que volen realitzar importants inversions per reduir la seva intensitat energètica fins a particulars que volen instal·lar una bomba de calor, comprar un electrodomèstic eficient o fer una rehabilitació del domicili per millorar l'aïllament. Això sí, aquest model no inclou les plaques solars, ja que està pensat per l'estalvi i no pel canvi de font energètica.

Com que funciona com un mercat, ara mateix hi ha poca oferta -perquè el sistema tot just està arrencant- i molta demanda per part de les comercialitzadores, fet que maximitza la compensació generada.

A Catalunya, segons les dades de l'Icaen, s’han registrat 203 actuacions -es poden consultar aquí per comarques-, que han generat una reducció de 223.398 MWh anuals, equivalents al consum de més de 40.000 llars. Cal tenir en compte que existeix un catàleg que inclou la major part d'inversions possibles i que ja en determina el nombre de CAE que s'obté.

Un dels instruments per impulsar aquest nou model de foment de l'eficiència són les oficines empresarials de transició energètica, recentment estrenades.