El govern espanyol va pactar el 2019 un calendari de tancament de les nuclears amb les elèctriques propietàries de les instal·lacions. I, de moment, s'està limitant a complir-lo, començant pel compte enrere a la central extremenya d'Almaraz. Tot i això, la qüestió amenaça en convertir-se en cavall de batalla en termes polítics. Aquest mateix dilluns, el PP ha anunciat que prepara una llei per allargar-ne la vida, després que la setmana passa aprovés una proposta en aquest sentit gràcies a l'abstenció d'ERC i Junts.
Ofensiva del PP al Congrés
La setmana passada es va aprovar una proposició no de llei -i, per tant, sense conseqüències jurídiques- per “estendre la vida útil de les nuclears existents”. Presentada pel PP i amb el suport de Vox, va tirar endavant per sorpresa per les abstencions tant de Junts com d'ERC. Mentre els postconvergents ho van justificar per la manca d'alternatives al subministrament elèctric en cas de desconnexió, els republicans consideren que les compensacions als territoris afectats és insuficient.
Sigui com sigui, l'abstenció dels 14 diputats catalans ha donat ales al PP que, des de les darreres eleccions espanyoles, enarbora la bandera nuclear. Ara, fa un pas més enllà i vol aprofitar la majoria de la setmana passada per aprovar una llei que en prorrogui la vida útil. “Continuarem en defensa de l'autonomia energètica i el sentit comú”, ha declarat aquest dilluns Borja Sémper, portaveu dels populars.
Silenci dels propietaris de les centrals
Més enllà de la proposta del PP -es fa difícil imaginar que Junts i ERC permetin que tiri endavant-, el fet és que el debat sobre el futur de les nuclears continua fent xup-xup. En els darrers mesos, s'han posicionat els enginyers, Foment del Treball, les patronals de les renovables, el sindicat UGT i entitats ecologistes, entre altres.
En canvi, qui no ha fet cap moviment real són les elèctriques propietàries de les centrals. “Cap titular ha demanat allargar o modificar el calendari”, confirmen fonts del Ministeri de Transició Ecològica a Nació. La mateixa ministra va refermar la seva posició la setmana passada a la Conferència Sectorial d'Energia, on cinc comunitats governades pel PP van reclamar modificar el calendari de tancament.
Les patronals de renovables defensen que hi ha projectes suficients
Del conjunt de la península Ibèrica, Catalunya és el territori més nuclearitzat. L'any passat, per exemple, el 50% de l'electricitat consumida procedia dels tres reactors nuclears existents i, malgrat això, encara va ser necessari importar-ne un 14% per satisfer la demanda.
Amb aquest escenari, hi ha diverses veus que alerten que pot ser difícil complir amb el calendari a Catalunya que comença amb Ascó I (2030), Ascó II (2032) i Vandellòs II (2035). No ho veuen així les patronals de renovables que consideren que la cartera de 6 GW solars i fotovoltaics i els 5 GW amb projectes de bateries “són suficients”. Això sí, UNEFCat i EolicCat reclamen facilitats a les administracions: “Només ens cal que el govern espanyol permeti demanar ara i avui els accessos a la xarxa suficients per complir l’objectiu, i que el govern català agilitzi la tramitació dels expedients”.
Des de l'àmbit ambientalista, l'entitat Renovem-nos reclama que aquest debat sobre les nuclears “no sigui un justificant per a un nou endarreriment en el desplegament de les renovables”. En aquest sentit, el seu portaveu Sergi Nuss explica a Nació que la solar ja està produint a meitat de preu i que la incertesa sobre el cementiri de residus nuclears -que ningú accepta- genera una gran incertesa sobre els costos de desmantellament finals.
Ecologistes en Acció, per la seva banda, es mostra molt crític amb la postura d'ERC i Junts, ja que recorden que “són els responsables polítics” de l'endarreriment de les renovables a Catalunya, que l'any passat només van aportar el 16% de la demanda. “Cal treballar amb urgència per aconseguir una transició energètica que vagi més enllà de les paraules, que sigui justa i participativa, que respecti la biodiversitat i que sigui solidària per part de totes les comarques”, conclou el seu portaveu Eloi Nolla.