Instal·lar les plaques solars a sobre de l'aigua per evitar ocupar terreny. Aquesta és l'alternativa que planteja la fotovoltaica flotant, una modalitat que -malgrat algunes experiències inicials- no ha acabat d'arrencar a Catalunya. Qui hi aposta fermament és Aigües del Segarra Garrigues, l'empresa encarregada de gestionar i completar el principal regadiu creat a Catalunya aquest segle. Ben aviat, començaran les obres d'una primera instal·lació solar a Alfés en el marc d'un projecte global per assolir l'autosuficiència energètica del canal.
Abaratir el preu de l'aigua
L'any 2022 l'empresa Aigües del Segarra Garrigues SA va plantejar una inversió de 13 milions d'euros per tirar endavant fins a set plantes solars flotants. L'objectiu, segons el seu president Miquel Galvarriato, era assolir el 100% del consum energètic previst per a l'any següent -en tractar-se d'un projecte en expansió, no vol dir que es pogués satisfer la totalitat del consum futur-.
“La nostra prioritat és abaratir el preu de l'aigua”, apunta el responsable de l'empresa. En aquest sentit, admet que amb els actuals costos no són rendibles els conreus de cereals al nord del domini regable -a diferència del sud, on predominen els fruiters-. Precisament, justifica l'aposta per la solar flotant per no afectar l'activitat agrària: “No tindria cap sentit obtenir energia en terreny conreable”, explica en declaracions a Nació.
De moment, tres projectes tiren endavant
D'aquells set projectes inicials, de moment només tres estan ben encaminats. I no ha estat fàcil. El més avançat és el que es construirà en una bassa de reg a Alfés (Segrià) d'una potència pic d'1,6 MW. Amb la llicència d'obres recentment atorgada, els treballs arrencaran en tot just tres setmanes, ja que els materials els tenen des de fa un any i mig. “A finals de maig estarà acabat i esperem no tenir problemes per connectar-la a la xarxa”, assenyala Galvarriato.
De fet, malgrat que la idea és avançar cap a l'autoconsum, no és fàcil quadrar les hores de major producció amb les de major demanda. En aquest sentit, amb una empresa comercialitzadora plantegen un intercanvi d'energia -sense transacció econòmica-, però també aposten per treballar a mitjà termini per modificar els hàbits de reg.
Un segon projecte a Alcanó, també al Segrià, arribarà a la comissió d'Urbanisme el 15 de març i després haurà de rebre el vistiplau de la direcció d'Energia, mentre que un tercer, menys avançat, es construirà a Oliola (la Noguera).
El procés per fer-ho possible no ha estat fàcil. De fet, malgrat que les plaques es col·locaran sobre uns flotadors a l'aigua, a la pràctica s'han tramitat com si fos sobre terreny. Aquest fet, a banda d'algunes limitacions en les dimensions, els va provocar que des de l'administració se'ls qüestionés per una presumpta afectació a la zona protegida ZEPA. “Si la bassa de reg ja era una realitat, els panells solars flotants en cap cas suposaven un impacte ambiental addicional”, argumenten des de l'empresa.
Els altres quatre projectes, de moment, no han pogut tirar endavant per la impossibilitat de connectar-se a la xarxa. En ambdós casos -Agramunt (1,4 MW) i Florejacs (3,9 MW de potència nominal, la instal·lació més gran-, la Generalitat ha fet un requeriment a Endesa per fer-ho possible i, des de l'empresa, es confia a resoldre-ho. En canvi, veuen més complicats els projectes de Verdú i les Borges Blanques. “Sigui com sigui, nosaltres ja treballem en altres opcions per avançar cap a l'autosuficiència energètica”, conclou Miquel Galvarriato.
Potència pic, panells i inversió dels projectes
- Alcanó: 688 kWp / 1.246 panells (910.384 euros)
- Alfés: 1.680 kWp / 3.500 panells (2.575.777 euros)
- Oliola: 148 kWp / 338 (249.356 euros)
- Florejacs: 3.145 kWp / 7.956 panells (3.625.170 euros)
- Bosc del Siscar-Agramunt: 1.110 kWp / 2.808 panells (1.401.889 euros)
- Estinclells-Verdú: 1.940 kWp / 6.032 panells (2.828.390 euros)
- Borges Blanques: 2.600 kWp / 5.760 panells (2.227.297 euros)
El projecte d'Alfés serà la primera planta solar flotant de dimensions mínimament importants que s'instal·la a Catalunya, però ja existeixen alguns precedents. En el mateix canal Segarra-Garrigues, el 2017 es va construir una prova pilot d'uns 15 kW de potència a Cervià de les Garrigues. La tècnica utilitzada per instal·lar els flotadors no va resistir el temporal Glòria el gener de 2020 i es va enfonsar. Un fet que va servir per canviar de sistema i per tenir-ho en compte pels nous projectes.
L'altre projecte en funcionament s'ubica en una empresa de biotecnologia de la Riera de Gaià (el Tarragonès). De dimensions petites (105 kW de potència pic), ja fa dos anys que està a ple rendiment. “Malgrat que és difícil quantificar-ne la millora del rendiment, té menys pols o partícules que les instal·lacions sobre terreny o coberta i les plaques també s'escalfen menys”, explica Manel Romero, responsable de Sud Renovables. Aquesta mateixa empresa, per cert, té un segon projecte que pretén desencallar aquest 2025 en una empresa del sector del vi a l'Alt Penedès.
Ara mateix, a més, estan a la recta final d'una planta solar en una bassa de reg a la localitat mallorquina de Capdepera. Amb 1,47 MW de potència pic i 2.528 panells, serà la instal·lació més gran d'aquestes característiques a les Illes Balears, en el marc d'un projecte impulsat per l'Institut Balear de l'Energia.
“La solar flotant s'ha de desenvolupar els pròxims anys, especialment en basses de reg”, explica Manel Romero. De fet, la reducció de l'evaporació és un dels arguments que reforcen aquesta alternativa. “Esperem quantificar-ho quan les tinguem en funcionament”, afegeix el president d'Aigües del Segarra Garrigues.
Fa pocs mesos, de fet, el govern espanyol va aprovar un reial decret per afavorir aquesta tecnologia als embassaments, però des del sector es va advertir que tindria un abast molt limitat per les dificultats d'evacuar l'energia. “És un repte a superar. És evident que no n'hi ha prou a aprovar el reial decret”, opina el responsable de Sud Renovables.