Una de les principals estratègies per lluitar contra el canvi climàtic és reduir les emissions. I quan un estat, una ciutat o una empresa ja no poden rebaixar-les més, cal complementar-ho amb compensació, és a dir, pagar per fer possibles projectes que absorbeixin de manera efectiva CO2.
Aquest sistema utilitzat a escala global té moltes crítiques per la seva ineficiència i per amagar pràctiques de greenwhashing. Tanmateix, hi ha una altra compensació possible, a una escala molt més local, i és aquí on Catalunya vol fer un pas endavant amb un mercat de crèdits climàtics propis basat en la gestió forestal, l'agricultura sostenible i la restauració d'hàbitats litorals.
Anunci del Sistema de Crèdits Climàtics a la COP28
El conseller David Mascort ha aprofitat el marc de la COP28 de Dubai per anunciar la creació del Sistema de Crèdits Climàtics de Catalunya. Fins ara, una empresa catalana que volgués compensar les seves emissions pràcticament només tenia l'opció de recórrer a grans projectes, habitualment plantacions d'arbres al Sud global, de dubtosa funcionalitat. De fet, una investigació recent va determinar que almenys un 75% dels projectes de més pressupost eren "probablement inútils".
David Mascort, aquest divendres a la COP28 de Dubai Foto: Departament d'Acció Climàtica
"Per primera vegada les empreses catalanes podran compensar les emissions al nostre país", afirma David Mascort, que ha avançat que el Govern aprovarà el sistema el proper 19 de desembre. En aquest sentit, ha destacat la importància que continuïnt fent esforços, però que sovint ja no es pot més. "A manca de nous desenvolupaments tecnològics, hi ha un moment on no es pot reduir i s'ha de compensar", afegeix.
Des de Catalunya s'havien començat a fer proves per buscar un altre tipus de compensació, molt més local i amb absorcions reals de CO2. En aquest sentit, el projecte europeu Life Climark ha servit com a banc de proves per vincular la compra de crèdits climàtics amb la denominada gestió forestal multifuncional.
O cosa que és el mateix, com els treballs silvícoles poden ajudar a fixar CO2, però també a reduir el risc d'incendis, a preservar la biodiversitat i a evitar la disminució d'aigua disponible als rius, un element clau en contextos de sequera com l'actual. A la conca de la Muga, per exemple, la gestió forestal ha de servir per revertir el descens de recursos hídrics, ja que es calcula que el pantà de Darnius-Boadella tindrà un 26% menys d'aigua el 2050.
Mireia Boya, directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, explica que els projectes pilot com el de la Vall de Lord, al Solsonès, han permès fer tots els càlculs del CO2 realment absorbit. D'aquesta manera, l'any vinent ja podria entrar en funcionament aquesta tipologia de compensació de km 0.
Els projectes pilots de crèdits climàtics amb gestió forestal sostenible
Des de l'any 2021 s'ha aprofitat un projecte europeu per testejar el funcionament d'aquest sistema de crèdits climàtics per fomentar una gestió forestal sostenible multifuncional. Hi ha vuit experiències arreu de Catalunya:
- Serra de Collserola (40 crèdits)
- Les Arenes (45 crèdits)
- Vall de Lord (107 crèdits)
- Conca Segre-Rialb (80 crèdits)
- Serres Miralles-Ancosa (34 crèdits)
- Vall de la Muga (58 crèdits)
- Les Gavarres (35 crèdits)
- Els Aspres (pendent de redactar el projecte)
També agricultura sostenible i restauració d'hàbitats marins
El Sistema de Crèdits Climàtics de Catalunya tindrà dos grans àmbits més: l'agricultura sostenible i la restauració d'hàbitats marins. Les pràctiques agrícoles que afavoreixen la regeneració i la captura de carboni al sòl són àmpliament conegudes, però en els mesos vinents un grup de treball, liderat per l'IRTA i finançat pel Fons Climàtic, haurà de sistematitzar aquesta informació per tal que també es pugui incorporar en aquest mercat català d'emissions.
La compensació només és obligatòria per les empreses més grans i contaminants. Tanmateix, en molts altres casos -sigui per una qüestió de greenwashing, de responsabilitat social corporativa o per completar l'esforç real de reduir emissions- s'acaba optant a sistemes voluntaris que, habitualment, consisteixen a pagar crèdits per fer plantacions d'arbres a l'altra punta del món.
"Com a Govern volem que inverteixin en projectes d'absorció de CO2 a Catalunya", assegura Mireia Boya. De fet, més enllà de generar l'impacte al nostre país, un dels punts forts del sistema català és que serà una manera segura -amb traçabilitat- i rigorosa -amb certificació- de compensar les emissions. "Hi ha molt interès per part de les empreses catalanes", assegura la directora general de Qualitat Ambiental.
Podria ser obligatori el 2025
Catalunya tindrà el sistema en funcionament el 2024, a l'espera de completar-ho l'any següent amb els projectes d'agricultura i medi marí. Tanmateix, la situació es podria accelerar a partir del 2025, quan està previst que s'aprovi un reglament europeu de la petjada del carboni, que convertirà la compensació en obligatòria.
"Creem el paraigua per estar preparats quan hi hagi el reglament aprovat", assegura Boya que destaca que ni tan sols l'Estat té un sistema similar en funcionament. "Igualment, cal prioritzar la reducció d'emissions abans que la compensació", afegeix Leo Bejarano, cap de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic.