L'apicultura viu moments complexos a Catalunya. Segons dades del Departament d'Agricultura, el 2024 hi havia censades 110.000 arnes -les caixes dels apicultors que fan la funció de rusc-, un 13% menys que l'any anterior. De fet, des de 2015 no hi ha un registre tan baix. Els apicultors, però, no es resignen i ja s'han començat a impulsar canvis per rellançar el sector. En aquest sentit, els darrers anys s'ha incrementat notablement el nombre de cursos de reciclatge professional. Actualment, se n'imparteixen una vintena i hi passen cada any uns 400 alumnes. En paral·lel, també s'està treballant de la mà de la Generalitat en la creació d'un segell de qualitat de mel catalana per donar més valor al producte i afavorir la viabilitat de les explotacions.
L'impacte de la varroa
Les dificultats que ha anat acumulant el sector es remunten als anys 80, quan va aparèixer la plaga de la varroa, un paràsit que ataca les abelles i les conseqüències del qual encara s'arrosseguen avui. Àlex Sirera, coordinador dels cursos d'apicultura de les Escoles Agràries, detallà que aquest fet va suposar un abans i un després per al sector.
"L'apicultura havia estat relativament fàcil i amb un mínim d'afició n'hi havia prou. Ara cal estar molt més ben preparat i professionalitzat", detalla. En els darrers temps, a més, les dificultats no han fet més que augmentar, amb l'arribada de la vespa asiàtica, els efectes de les sequeres i el canvi climàtic o la "desnaturalització" dels espais.
Amb tot, el sector està cridat a una "professionalització més alta". L'escola pionera en formació en apicultura és la de Santa Coloma de Farners, però actualment ja en són una desena que imparteixen cursos cada vegada més especialitzats, sobre botànica, gestió d'explotacions, sanitat apícola o control de qualitat de la mel, entre d'altres.
Un dels que ha agafat volada darrerament és el de cria d'abelles reines, justament per revertir la caiguda de les explotacions derivada de l'impacte dels factors externs que ataquen el sector. N'és un referent en Sergio García, un jove apicultor de Sant Antoni de Vilamajor (Vallès Oriental): "Soc com un multiplicador de ruscs".
Des de la seva finca, aquest apicultor es dedica a multiplicar les seves arnes i vendre eixams a altres apicultors dedicats a la producció de mel. "Abans no hi havia tantes baixes com ara, però els darrers anys les taxes de reposició són molt altes", reflexiona. En aquest sentit, el sector abraça iniciatives com aquesta.
Als cursos s'hi apunten apicultors que volen professionalitzar-se i també aficionats al sector que hi veuen una oportunitat. Tot i això, l'índex de fracàs de nous apicultors és encara molt elevat. "Hi ha certa tendència a veure'l com un sector bucòlic, però és una feina molt dura i exigent des del punt de vista físic. I sovint els números no surten", apunta Àlex Sirera.
Un segell de qualitat per a la mel catalana
Una altra de les vies que ha impulsat el sector per afavorir a aquest rellançament és l'aposta per la qualitat i la diferenciació del seu producte estrella: la mel. En aquest sentit, el sector i el Departament d'Agricultura estan ultimant el llançament d'un segell de qualitat per identificar la mel provinent d'apicultors catalans.
"Estem en un lloc privilegiat i som capaços de produir mel de molta qualitat i molt variada, però és difícil diferenciar l'origen", explica Sirera. Agricultura defensa que aquest segell serà un pas important per a la "viabilitat" de les explotacions perquè permetrà arribar a "un mercat que sigui capaç de pagar una mica més per aquest plus de qualitat".
