Amb l'aigua verda i delimitat amb cintes per impedir-hi l'accés. Un dels principals embassaments de la Vall d'Àneu està tancat al públic temporalment i no s'hi pot realitzar cap mena d'activitat recreativa. Consultada per Nació, la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) treballa en l'anàlisi del pantà de la Torrassa, al Pallars Sobirà, per determinar si allibera toxines que poden perjudicar la salut tant d'animals com humans. Tot, arran del creixement anòmal d'un tipus d'alga.
Si bé aquesta espècie (anomenada "alga blau-verdosa") havia estat present a l'embassament anteriorment, la CHE ha decidit notificar aquest 1 d'octubre a Salut Pública de la Generalitat la seva proliferació. Després d'aquest avís, els ajuntaments de la zona (La Guingueta d'Àneu i Espot) hi han barrat l'accés. Ara per ara, la CHE assenyala que, des de l'alerta, les algues "han alliberat un valor de 0 micrograms per litre de microcistines". És a dir, que "no hi ha presència de toxines de tipus intracel·lular ni a l'aigua".
Mentre l'organisme continua vigilant l'evolució de l'episodi, altres institucions analitzen quins factors han pogut propulsar el creixement de l'alga. Segons el director del parc natural de l'Alt Pirineu, Marc Garriga, "és el resultat de la combinació de nutrients abundants i condicions ambientals favorables". L'anàlisi d'aquests factors és clau per "entendre l'origen de cada episodi", assegura.
L'excés de nutrients és un dels punts clau. L'acumulació de fòsfor i nitrogen és propens a atiar la proliferació de l'espècie i té un origen divers. "Poden provenir de diverses fonts, com les aigües residuals depurades, l'escorrentia de la conca o els sediments acumulats al mateix embassament, entre altres", explica el director. No només aquests elements propulsen l'aparició de l'alga blau-verdosa (i, per tant, la producció de toxines), sinó que Garriga apunta a altres components que tenen a veure amb les característiques del pantà.
Menys espècies, més algues
Garriga recorda que "a diferència del riu, l'aigua de l'embassament es renova més lentament". Les zones estancades del pantà faciliten el creixement de l'alga, també impulsat, probablement, per una calor intensa i perllongada durant l'estiu i la manca d'espècies autòctones que controlin el seu desenvolupament.S'hi inclou, també, "una disminució de zooplàncton", un conjunt d'organismes que s'alimenten del fitoplàncton i que, d'acord amb Garriga, "ajuda a controlar-lo".
"El principal motiu de la disminució d'aquest zooplacton és per presència de peixos exòtics invasors, com el veró", matisa. El director del parc natural afegeix, en aquest darrer punt, que "caldrien més estudis específics" que siguin capaços de determinar com d'important és el decreixement dels microorganismes en l'ecosistema del pantà de la Torrassa.
