23
de desembre
de
2022, 12:45
Actualitzat:
23:12h
“Si t'agrada viure aquí, recicla”. Poca interpretació necessita aquest eslògan del Consell Comarcal de la Conca de Barberà. I és que aquesta comarca del Camp de Tarragona de poc més de 20.000 habitants s'ha convertit de cop en la comarca que millor separa els residus, superant àmpliament el Berguedà i Osona, territoris que havien encapçalat els rànquings els darrers anys. Concretament, l'any 2021 la recollida selectiva es va enfilar fins al 80,4%, dotze punts més que el Berguedà i quasi el doble que la mitjana catalana (46,6%).
Però com s'ho han fet per ser els líders? Tot plegat comença el 2018 quan Montblanc i Rocafort de Queralt engeguen la prova pilot de sistema eficient de recollida selectiva. A la capital van apostar pel porta a porta tant per a veïns com als comerços del casc antic, mentre que a Rocafort, un municipi de només 250 habitants, es van decantar pels contenidors intel·ligents amb targeta, després de fer una visita a Olot.
Evolució de la recollida selectiva a la Conca de Barberà
La comarca feia una dècada que tenia xifres força estabilitzades, entre el 48 i el 50%. Les proves pilot van suposar un salt endavant i el Consell Comarcal va apostar per estendre-ho a la resta de municipis. D'aquesta manera, en molt poc temps, van desaparèixer els contenidors “de tota la vida” arreu de la Conca.
Una acció que es va fer de la mà de l'Agència de Residus de Catalunya que té una línia per cofinançar projectes de recollida selectiva. “Continuarem donant suport polític, tècnic i econòmic als municipis del país que implantin sistemes de recollida eficients”, assegura el seu director Isaac Peraire. En aquest sentit, el 2022 han aportat 22 milions a 74 ens locals i esperen destinar-ne 10 milions més l'any vinent.
Marc Roca, conseller comarcal d'Acció Climàtica de la Conca, té clar que l'únic secret és la implicació dels veïns: “Pots tenir el sistema més eficient, el més car o el més estudiat. Si la gent no respon, no serveix de res”, argumenta.
En només dos anys el canvi ha estat espectacular. S'ha passat del 52,9% del 2019 al 80,4% del 2021. Dotze punts més que el Berguedà i Osona –mantenen un empat tècnic a la segona posició- i 34 més que la mitjana de Catalunya.
Per fraccions el rebuig va caure un espectacular 51% respecte al 2020: es va passar de 4.228.540 quilos a poc més de dos milions. En canvi, l'orgànica va créixer un 36%, el vidre un 31%, els envasos un 52%, i el paper i el cartró un 13%.
Unes xifres de rècord mai vistes que ha convertit la Conca de Barberà en un exemple per al conjunt del país. El conseller Marc Roca assenyala que l'èxit ha generat un sentiment de pertinença comarcal. En aquest sentit, assegura que els veïns de la Conca de Barberà “s'ho creuen” i ara “estan més disposats que mai” a donar suport a mesures per avançar cap a la sostenibilitat.
“Totes les comarques de dimensions i característiques similars s'hi poden emmirallar”, explica a Nació el director de l'Agència de Residus de Catalunya. Sortosament, no és l'únic cas: “Hi ha molts altres territoris on s'està fent la feina ben feta”. De fet, l'any passat sis comarques van superar la barrera del 60%: les tres del podi i també el Moianès, la Terra Alta i el Pallars Sobirà.
L'alcalde Josep Andreu Domingo explica que hi havia “autèntics problemes” amb veïns i comerciants del centre de la vila amb els contenidors tradicionals. El conflicte provocava que el consistori els hagués de canviar d'ubicació periòdicament per no tenir queixes.
Des de la implantació del nou sistema la qüestió ja és història. “En tenim d'altres, però aquest ja no. És un fet incontestable que passejar pel casc antic sense cap contenidor és un valor afegit per a la ciutat”, remarca Domingo.
Aquests municipis concentren el 80% de la població de la comarca. La resta de municipis –tots molt petits- funcionen amb contenidors tancats, en el cas de les fraccions orgànica i resta. Es tracta de Vilanova de Prades, Vallclara, Senan, Blancafort, Solivella, Forès, Passanant, Vallfogona de Riucorb, Conesa, Savallà del Comtat, Llorac, les Piles, Rocafort de Queralt i Pontils.
El sistema de contenidors intel·ligent funciona amb una targeta entregada a tots els veïns, que han d'abocar cada fracció de residus uns dies concrets de la setmana. Es tracta d'una modalitat eficient en petites localitats, ja que els seus habitants no han de fer grans desplaçaments per deixar la brossa.
Percentatge de recollida selectiva per municipis
La implicació ha estat també molt important, assolint també resultats molt notables. En parlem amb l'Íñigo, un pensionista basc que fa tres anys es va establir a Rocafort de Queralt. Malgrat que inicialment el model de recollida el va sorprendre ara “no el canviaria per res del món”. Ho explica just després d'obrir el contenidor intel·ligent amb la targeta i dipositar-hi la bossa compostable de matèria orgànica. A Rocafort de Queralt, per cert, ja freguen el 83% de recollida selectiva, en un municipi on habitualment se situaven a l'entorn el 70%.
Per municipis, Vilaverd és el que més separa de la Conca de Barberà. Aquesta localitat d'uns 13 quilòmetres quadrats i menys de mig miler d'habitants va arribar a reciclar l'any passat quasi el 90% dels residus. Des de l'Ajuntament subratllen el compromís dels veïns, però també reivindiquen el porta a porta com el sistema més eficient. També destaquen Barberà de la Conca (89%), Vimbodí i Poblet (85%), Santa Coloma de Queralt (84%) i l'Espluga de Francolí (83%).
A la part baixa se situen Vallclara amb un 66% i Vilanova de Prades amb un 58%. Es tracta d'una localitat de 120 habitants, situada a l'extrem sud de la comarca i que ha instal·lat un sistema de contenidors intel·ligents. Tot i ser el fanalet vermell en reciclatge de la Conca de Barberà, està dotze punts per sobre de la mitjana catalana, fet que evidencia el compromís de la comarca amb la sostenibilitat.
De fet, a bona part d'aquests ciutadans se'ls ha enviat cartes advertint que, si no modifiquen la seva actitud, acabaran multant-los. “Cal acabar de mirar com s'ha de fer, però ens agradaria aprovar-ho abans d'acabar la legislatura”, ha explicat el responsable d'Acció Climàtica del Consell Comarcal.
A Montblanc, fins i tot, estan estudiant la possibilitat de col·locar càmeres a la zona d'emergència on hi ha els contenidors per tal d'identificar les persones que no compleixen. L'alcalde Josep Andreu assegura que és l'única manera que no paguin justos per pecadors i de fer conscient a la gent de la importància de la recollida selectiva.
Tanmateix, el que no es plantegen de moment és rebaixar la taxa d'escombraries perquè és “inviable”. Des del Consell Comarcal afirmen que separar més del 80% els ha permès augmentar el rebut només un 8% i no un 15 o un 20 com a altres localitats del país. “Per això i per moltes més coses, val la pena fer-ho bé”, conclou Roca.
Però com s'ho han fet per ser els líders? Tot plegat comença el 2018 quan Montblanc i Rocafort de Queralt engeguen la prova pilot de sistema eficient de recollida selectiva. A la capital van apostar pel porta a porta tant per a veïns com als comerços del casc antic, mentre que a Rocafort, un municipi de només 250 habitants, es van decantar pels contenidors intel·ligents amb targeta, després de fer una visita a Olot.
Evolució de la recollida selectiva a la Conca de Barberà
La comarca feia una dècada que tenia xifres força estabilitzades, entre el 48 i el 50%. Les proves pilot van suposar un salt endavant i el Consell Comarcal va apostar per estendre-ho a la resta de municipis. D'aquesta manera, en molt poc temps, van desaparèixer els contenidors “de tota la vida” arreu de la Conca.
L'únic secret del record de recollida selectiva és la implicació dels veïns.
Una acció que es va fer de la mà de l'Agència de Residus de Catalunya que té una línia per cofinançar projectes de recollida selectiva. “Continuarem donant suport polític, tècnic i econòmic als municipis del país que implantin sistemes de recollida eficients”, assegura el seu director Isaac Peraire. En aquest sentit, el 2022 han aportat 22 milions a 74 ens locals i esperen destinar-ne 10 milions més l'any vinent.
Marc Roca, conseller comarcal d'Acció Climàtica de la Conca, té clar que l'únic secret és la implicació dels veïns: “Pots tenir el sistema més eficient, el més car o el més estudiat. Si la gent no respon, no serveix de res”, argumenta.
Quasi 30 punts més en dos anys
El porta a porta va aterrar a Catalunya l'any 2001 de la mà de Tiana, Tona i Riudecanyes, però no ha arribat fins fa pocs mesos a la Conca de Barberà. Tanmateix, la conscienciació dels veïns ja era notable i havia permès superar amb els contenidors clàssics el 50% de la recollida selectiva el 2016, quatre anys abans que l'objectiu marcat per la Unió Europea.En només dos anys el canvi ha estat espectacular. S'ha passat del 52,9% del 2019 al 80,4% del 2021. Dotze punts més que el Berguedà i Osona –mantenen un empat tècnic a la segona posició- i 34 més que la mitjana de Catalunya.
Per fraccions el rebuig va caure un espectacular 51% respecte al 2020: es va passar de 4.228.540 quilos a poc més de dos milions. En canvi, l'orgànica va créixer un 36%, el vidre un 31%, els envasos un 52%, i el paper i el cartró un 13%.
Totes les comarques de dimensions i característiques similars es poden emmirallar en la Conca de Barberà.
Unes xifres de rècord mai vistes que ha convertit la Conca de Barberà en un exemple per al conjunt del país. El conseller Marc Roca assenyala que l'èxit ha generat un sentiment de pertinença comarcal. En aquest sentit, assegura que els veïns de la Conca de Barberà “s'ho creuen” i ara “estan més disposats que mai” a donar suport a mesures per avançar cap a la sostenibilitat.
“Totes les comarques de dimensions i característiques similars s'hi poden emmirallar”, explica a Nació el director de l'Agència de Residus de Catalunya. Sortosament, no és l'únic cas: “Hi ha molts altres territoris on s'està fent la feina ben feta”. De fet, l'any passat sis comarques van superar la barrera del 60%: les tres del podi i també el Moianès, la Terra Alta i el Pallars Sobirà.
Montblanc dona exemple
L'exemple més clar de la implicació dels ciutadans és Montblanc, on viu un terç de la població de la comarca. Des de l'inici van acceptar el nou model i van aconseguir arribar al 78,1% de separació de residus, és a dir, més de 30 punts que la mitjana catalana (i 26 més que abans del canvi). Des de l'Ajuntament es mostren orgullosos i assenyalen que ser referents els afavoreix des d'un punt de vista turístic.Passejar pel casc antic sense cap contenidor és un valor afegit per a la ciutat.
L'alcalde Josep Andreu Domingo explica que hi havia “autèntics problemes” amb veïns i comerciants del centre de la vila amb els contenidors tradicionals. El conflicte provocava que el consistori els hagués de canviar d'ubicació periòdicament per no tenir queixes.
Des de la implantació del nou sistema la qüestió ja és història. “En tenim d'altres, però aquest ja no. És un fet incontestable que passejar pel casc antic sense cap contenidor és un valor afegit per a la ciutat”, remarca Domingo.
Tres models de recollida
A la Conca de Barberà s'apliquen tres models diferents, en funció del municipi. D'una banda, hi ha localitats que opten per la recollida porta a porta: Vimbodí i Poblet, l'Espluga de Francolí i Vilaverd. A Montblanc, Santa Coloma de Queralt, Sarral i Barberà de la Conca també l'apliquen, però compten amb zones d'emergència on hi ha contenidors, punts on es concentren puntualment actituds incíviques.Aquests municipis concentren el 80% de la població de la comarca. La resta de municipis –tots molt petits- funcionen amb contenidors tancats, en el cas de les fraccions orgànica i resta. Es tracta de Vilanova de Prades, Vallclara, Senan, Blancafort, Solivella, Forès, Passanant, Vallfogona de Riucorb, Conesa, Savallà del Comtat, Llorac, les Piles, Rocafort de Queralt i Pontils.
El sistema de contenidors intel·ligent funciona amb una targeta entregada a tots els veïns, que han d'abocar cada fracció de residus uns dies concrets de la setmana. Es tracta d'una modalitat eficient en petites localitats, ja que els seus habitants no han de fer grans desplaçaments per deixar la brossa.
Percentatge de recollida selectiva per municipis
La implicació ha estat també molt important, assolint també resultats molt notables. En parlem amb l'Íñigo, un pensionista basc que fa tres anys es va establir a Rocafort de Queralt. Malgrat que inicialment el model de recollida el va sorprendre ara “no el canviaria per res del món”. Ho explica just després d'obrir el contenidor intel·ligent amb la targeta i dipositar-hi la bossa compostable de matèria orgànica. A Rocafort de Queralt, per cert, ja freguen el 83% de recollida selectiva, en un municipi on habitualment se situaven a l'entorn el 70%.
Per municipis, Vilaverd és el que més separa de la Conca de Barberà. Aquesta localitat d'uns 13 quilòmetres quadrats i menys de mig miler d'habitants va arribar a reciclar l'any passat quasi el 90% dels residus. Des de l'Ajuntament subratllen el compromís dels veïns, però també reivindiquen el porta a porta com el sistema més eficient. També destaquen Barberà de la Conca (89%), Vimbodí i Poblet (85%), Santa Coloma de Queralt (84%) i l'Espluga de Francolí (83%).
A la part baixa se situen Vallclara amb un 66% i Vilanova de Prades amb un 58%. Es tracta d'una localitat de 120 habitants, situada a l'extrem sud de la comarca i que ha instal·lat un sistema de contenidors intel·ligents. Tot i ser el fanalet vermell en reciclatge de la Conca de Barberà, està dotze punts per sobre de la mitjana catalana, fet que evidencia el compromís de la comarca amb la sostenibilitat.
Sancionar per reciclar malament
Des del Consell Comarcal l'objectiu que tenen és mantenir les bones dades de separació i, si és possible, encara millorar l'actual 80%. En aquest sentit, una de les mesures amb la que coincideixen tots els alcaldes és la de sancionar aquells que separen malament. El conseller Marc Roca assenyala que són una minoria de veïns i que, majoritàriament, els tenen identificats.De fet, a bona part d'aquests ciutadans se'ls ha enviat cartes advertint que, si no modifiquen la seva actitud, acabaran multant-los. “Cal acabar de mirar com s'ha de fer, però ens agradaria aprovar-ho abans d'acabar la legislatura”, ha explicat el responsable d'Acció Climàtica del Consell Comarcal.
L'objectiu del Consell Comarcal és mantenir les bones dades de separació i, si és possible, millorar l'actual 80%.
A Montblanc, fins i tot, estan estudiant la possibilitat de col·locar càmeres a la zona d'emergència on hi ha els contenidors per tal d'identificar les persones que no compleixen. L'alcalde Josep Andreu assegura que és l'única manera que no paguin justos per pecadors i de fer conscient a la gent de la importància de la recollida selectiva.
Tanmateix, el que no es plantegen de moment és rebaixar la taxa d'escombraries perquè és “inviable”. Des del Consell Comarcal afirmen que separar més del 80% els ha permès augmentar el rebut només un 8% i no un 15 o un 20 com a altres localitats del país. “Per això i per moltes més coses, val la pena fer-ho bé”, conclou Roca.