L'activitat professional de Mònica Usart (Molins de Rei, 1984) i Santi Segalà (Torredembarra, 1975) s'ha intensificat a mesura que els fenòmens meteorològics extrems s'han tornat cada vegada més freqüents. Tots dos des dels micròfons: en el cas de la periodista, els de RAC1, des d'on informa de l'evolució de l'oratge; i, per a Segalà, els dels faristols de les rodes de premsa per actualitzar el minut a minut com a cap de Predicció del Servei Català de Meteorologia (Meteocat).
Han combinat aquesta expertesa amb una mirada històrica de les prediccions meteorològiques en un sol llibre: Canvi de temps. La publicació de l'editorial Columna condensa i repassa el coneixement que Catalunya ha obtingut al llarg de l'últim mil·lenni fins a arribar a un paradigma relativament nou. Comunicar la ciutadania a través de múltiples canals de fenòmens que cada vegada es pronostiquen amb més precisió, malgrat la imprevisibilitat dels efectes del canvi climàtic.
En una època on la premsa i les institucions poden arribar a qualsevol lloc i en qualsevol moment, què ha canviat en la comunicació a la ciutadania davant un avís meteorològic?
Santi (S): Aquí hi ha dues coses bàsiques, per explicar-ho d'una manera planera: de quina manera es transmet la informació i quines són les competències de les institucions que es coordinen a l'hora de valorar, per exemple, una tempesta. De vegades, la gent no sap ben bé com es distingeix un avís meteorològic d'un missatge Es-alert.
De manera general, ens esforcem perquè la gent aprengui les paraules, les integri en el seu dia a dia i que entengui qui diu què durant tot el procés d'un fenomen així: les emergències meteorològiques d'avís les emetem des del Meteocat i, l'enviament dels Es-alert, els gestiona Protecció Civil. Compareixem junts a les rodes de premsa, però no pertanyem al mateix sistema.
Mònica (M): La part comunicativa potser recau més en la meva figura, però, últimament, casos com el del Santi demostren que ja no només recau en els meteoròlegs, sinó que hi ha persones de Protecció Civil, del Govern, que s'han de posar davant dels micròfons i explicar ells també de la manera més planera i amb tots els detalls el que passarà i com ens hem de protegir, com hem d'actuar davant d'això.
S: Va ser al temporal Glòria, el 2020, quan vaig debutar en el faristol de Protecció Civil per la necessitat d'explicar els fenòmens meteorològics d'una manera més acurada. A partir d'allà, les rodes de premsa han anat in crescendo. En aquests últims episodis d'aquest octubre, vaig fer 18 rodes de premsa en sis dies. Fem la broma que la Mònica és dona del temps i jo, home del mal temps [riuen].
Després de repassar-lo, diria que el llibre té una voluntat de manual didàctic. Hi apareix, per exemple, la matriu d'avisos del Meteocat. Creuen que, en el dia a dia, s'aconsegueix que es distingeixi entre un nivell taronja i un vermell?
M: El Santi en aquest llibre dona tots els detalls perquè se sàpiga bé d'on venen els avisos i què significa cada color, cada grau de perill. Més enllà del llibre, crec que aquí els mitjans de comunicació o el Meteocat, quan surten a explicar les situacions, normalment mai diem els avisos només, i això ho complementem amb més informació. Si dic que avui hi ha un avís de perill alt de pluja, què pot passar en aquesta situació? Cal explicar, per exemple, que les rieres poden baixar amb més cabal d'una manera sobtada i que la gent no s'hi acosti.
S: Exacte, és el que s'anomena tècnicament "aprenentatge meteorològic a l'impacte", perquè la gent entengui la gravetat d'una predicció amb exemples.
De fet, hi incorporen historietes ficcionades que permeten aproximar més a la realitat situacions hipotètiques.
M: Et sents el personatge d'aquesta historieta. Al final, busquem que el lector, si mai es troba en aquesta situació, almenys pugui recordar alguna cosa gràcies a tenir-les interioritzades.
S: La Mònica i jo som físics de base, però dins del nostre vessant creatiu vam intentar posar una mica d'imaginació al tema. Ho vam fer a mitges, va ser una idea de l'editorial. Vam creure que era una bona manera d'explicar la part més teòrica que, al final, es fa més feixuga.
M: El Santi té una gran capacitat per crear històries d'aquest estil. Quan llegia les seves, pensava: "Potser ho hauria de fer millor!" [riuen].
Un altre aspecte que hi tracten és l'enviament dels Es-alert. Creuen que la gent s'hi està acostumant i tenen el risc de perdre la seva efectivitat?
S: Hi ha un factor objectiu que és que cada cop hi ha més freqüència en les emergències meteorològiques. Això és innegable i passa en tots els tipus, no només en els aiguats, recordo també que hem passat per tres anys de sequera. L'Es-alert és una eina molt intrusiva i directa: abans dels Es-alert també hi havia restriccions, però ara entra directament a les butxaques dels ciutadans i el seu enviament és decisió de Protecció Civil.
M: Des del periodisme, a la ràdio, sovint se'ns planteja si realment calia enviar un missatge. És una eina que és relativament nova i, per tant, no es pot comparar amb la situació que hi havia abans. Molts cops, hi ha gent que posa en dubte els Es-alert perquè només mira el que passa a sobre del seu cap i és una cosa que crec que hem de canviar. Que no vagis a un sopar perquè hi ha una alerta al mòbil potser no ha de suposar un problema tan gran, quan és probable que les conseqüències d'anar-hi puguin ser molt pitjors.
Per a acabar, tornem al començament del llibre. El pròleg de Mònica Terribas s'enfoca, sobretot, en el passat, en la paleometeorologia, que és un concepte que s'aborda més endavant del llibre. Parlen de registres que indiquen pro pluvia, és a dir, situacions de sequera i fins i tot, expliquen que hi va haver "una petita edat de gel" que va afectar Catalunya. Podríem dir que eren temps tan bruscos meteorològicament com ara, o estem parlant d'un canvi de paradigma? En tenim prou dades?
M: És complicat perquè, com indiques, és un interrogant com era detalladament la meteorologia. No tenies una sèrie de dades com les actuals per poder comparar-les. Hi ha observatoris centenaris, però ja està. A més, diria que caldria tenir en compte l'entorn social d'aleshores i les seves infraestructures i quina incidència tindrien els fenòmens meteorològics.
S: La diferència principal és que aquest canvi climàtic que estem patint ara és culpa de l'ésser humà, de la industrialització. Per exemple, a Catalunya sempre hi ha hagut aiguats, però la urbanització no és la mateixa. Fa 50 anys, al Maresme, no hi havia centenars d'urbanitzacions i, per tant, l'impacte d'aquesta meteorologia no era la mateixa.
